HITCHCOCK (Sacha Gervasi)
‘Hitchcock’ és molt fàcil d’explicar: es tracta del ‘making of’ de ‘Psicosis’. Però no només es tracta d’un entretingut documental on s’explica com s’ho van manegar per rodar una de les pel·lícules més famoses d’Alfred Hitchcock, sinó també ens ensenya el que va suposar per als seus protagonistes, per als estudis Paramount, per a la censura i, sobretot, per al director i la seva dona, Alma Reville.
Sacha Gervasi (director de ‘La terminal’ o ‘Anvil, el sueño de una banda de rock’) ha sapigut transmetre totes les turbulències que van envoltar aquell rodatge en el qual la productora i gran part de la premsa no hi creia però que tenia fascinat (i obsessionat) al seu director i que va suposar un distanciament entre aquest i la seva dona. Ha sapigut mostrar-nos un aspecte no tant conegut d’Alfred Hitchcock, com ho era la seva irascibilitat, la seva obsessió, el seu control sobre les actrius i, fins i tot, el seu costat més psicòpata.
Anthony Hopkins està sensacional en la seva transmutació en el, a estones pertorbat, mestre del suspens, amb una caracterització espectacular. Llàstima que la vam veure doblada al castellà i ens hem d’imaginar com hauria estat el treball vocal de l’actor. Hellen Mirren, per la seva part, es posa en la pell d’Alma Reville, una dona patidora i, alhora, lluitadora que és el centre de tot el que li passa pel cap a Hitchcock. Com a secundaris estan Scarlett Johansson, Jessica Biel i James D’Arcy, com a Janet Leigh, Vera Milles i Anthony Perkins, respectivament; i em va agradar especialment l’actuació i aparició d’una quasi irreconeixible Toni Collette com a secretària de Hitchcock.
Com a moments estelars de la pel·lícula cal esmentar l’escena del rodatge de l’escena de l’assassinat a la dutxa, l’estrena de la pel·lícula i els petits pròleg i epíleg, que li donen aquell toc ‘Hitchcock’ a la pel·lícula. També és molt entretingut el to metacinematogràfic de tot el film, amb les baralles de la productora amb el director i les d’aquest amb la censura americana.
Us deixo amb un llarg tràiler de la pel·lícula original ‘Psycho’ presentat per, com no, Alfred Hitchcock.
Conclusió: Perfecta per conèixer una mica més a fons al mestre del suspens.
10 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Què gran el tràiler! Ara entenc molt millor moltes coses de la caracterització del Hitchcock a la pel·lícula del mateix nom, realment molt aconseguida. A mi em van sorprendre moltes coses del personatge, que desconeixia totalment, i les interpretacions de les seves dones: la protagonista i la seva dona, em van encantar!
doncs jo he sentit a dir que el públic queda insatisfet per la falta de densitat, textura o introspecció en el subjecte principal, ves quina cosa, oi? I encara he sentit coses pitjors com ara “No deixa de ser un retrat incomplet i potser insatisfactori”. Està clar que la paraula clar es “instafisfacció”
Tú sempre et quedes amb les males crítiques, oi?
Pot estar bé. Ara, el que no havia vist mai i m’ha encantat és el trailer de Psicosi: que bo, quina manera de jugar a ensenyar i amagar, a deixar les explicacions en suspens, a explicar escenes truculentes amb cara de nen innocent i a barrejar música tètrica amb d’altra digne d’un conte infantil. Era un crak!
Només amb el tràiler ja es veu que era un crack. Subscric les teves paraules.
La veritat és que sempre m’ha agradat seguir en Hitchcock i segurament gaudiré d’aquesta versió de Psicosis.
Per cert, vaig llegir que en la versió original, per a simular la sang en l’escena de la dutxa es va utilitzar xocolata desfeta.
Jo també tenia entès això de la xocolata. A més, al rodar en blanc i negre, quan ja era una realitat el color, li va facilitar les coses amb la censura (tot i que va tenir altres problemes com es veu a la pel·lícula)
Fluixeta fluixeta! He vist telefilms de sobretaula més entretinguts!
Mmm…. m’agrada l’obra d’Alfred Hiitchcok però ell no m’ha fet mai el pes, per allò d’anar a darrera les rosses o d’enganyar l’actriu de “Los pájaros” perquè entrés en aquella habitació pensant que els ocells serien mecànics quan eren ocells reals i amb gana… però com que m’agrada el cinema i la seva obra no sé si he d’anar a veure aquesta pel·li o no. M’ho pensaré, ara que a Cinesa hi ha un 2×1 per Sant Valentí! El que sí que puc dir és que segur que Toni Collette, m’ha agradat tot el que ha fet!
La veritat és que era un tio amb molts problemes i amb una personalitat difícil. El millor de la pel·lícula és que no es talla ni un pèl a l’hora de mostrar-ho.