CHAINED (Jennifer Lynch)
Una dona i el seu fill de nou anys agafen un taxi després d’una sessió de cine de terror, però el taxista que han triat resultat ser un psicòpata despietat que assassina la mare i converteix al jove Rabbit en el seu esclau lligant-lo a una llarga cadena. Amb el pas dels anys, en Rabbit veurà com són assassinades un munt de dones, una rere l’altre, sense que hi pugui fer res. Només li quedarà una solució per guanyar-se la confiança del seu captor i alliberar-se de la cadena: assassinar.
‘Chained’ comença amb un bon ritme i enganxant l’espectador. Després, un cop ja ens han ensenyat de què va la cosa, Lynch es pren amb més calma el mostrar-nos com es desenvolupa la història i com evoluciona el personatge del jove Rabbit, intentant endinsar-nos en la ment d’aquest patidor i silenciós personatge. Però en cap moment perd la capacitat de mantenir-nos enganxats i expectants de tot el que passa; gràcies, en part, a un parell de girs en el guió força sorprenents.
Amb aquesta dura i impactant pel·lícula, Jennifer Lynch es va endur el premi especial del jurat a l’última edició del festival de Sitges i Vincent D’Onofrio, el premi a millor interpretació masculina per al seu paper de psicòpata sense escrúpols.
Conclusió: Carn de Sitges 100%.
3 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
No és una pel·lícula que em vingui de gust veure, però pel que dius i pel que he llegit, sembla que és força bona.
Les pelis d’intriga, gore, terror, que utilitzen nens, no m’agraden.
El nen és un recurs que s’utilitza en els primers minuts. Igualment, com sempre dic, els nens són un recurs que funciona molt bé en pel·lícules de terror. Tinc a la llista la de ‘Mamá’ que s’estrena en breus i es veu que ha estat tot un èxit als Estats Units.
Vaig veure’n un tràiler i sembla “espeluznante”, apta només per als més fans d’aquest gènere.