LA NOCHE MAS OSCURA (Kathryn Bigelow)
Maya és una agent de la CIA obsessionada amb donar caça al cervell d’Al-Qaeda que va orquestrar l’atac a les torres bessones l’11 de setembre de 2001, entre d’altres atemptats, Osama Bin Laden. Recorrent mig món, de despatx en despatx, de l’Afganistan als Estats Units, no descansarà fins veure’l mort.
Quan va sortir a la llum que la propera pel·lícula de Kathryn Bigelow després de ‘En tierra hostil’, amb la que va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula i direcció, versaria sobre la caça de Bin Laden encara no havia arribat la noticia de la seva mort a mans de l’exèrcit americà i va ser l’objectiu de moltes polèmiques. Més tard, en saber-se la notícia, van haver de canviar tot el guió per tal d’apropar-se al més fidelment a la realitat, tot i que el que va passar en aquella investigació mai es sabrà del tot cert.
La qüestió és que ‘La noche mas oscura’ (títol que s’han tret de la màniga no traduint el títol original ‘Zero Dark Thirty’) esbocina aquella investigació des dels seus inicis, començant en els atemptats de l’11S i segueix la història i l’evolució de Maya en el seu transcurs (una genial Jessica Chastain en estat de gràcia). El resultat és una pel·lícula tècnicament impecable, amb petites dosis extraordinàries d’acció i tensió i moltes escenes de despatx, perquè ja sabem que la burocràcia és el motor de les guerres. Cal destacar la participació de secundaris com Jason Clarke, Kyle Chandler o James Gandolfini.
Aquells que penseu que es tracta d’una cinta d’enaltiment americà esteu en el cert, però s’ha de dir que el tema està tractat amb més neutralitat de la que m’esperava, sense tallar-se un moment en desvetllar les pràctiques de tortures de la CIA o criticar la burocracia i el temps que es perd en els despatxos. A més, se’ns mostren atemptats com els de Londres o el de l’hotel Marriott d’Islamabad mentre que ni s’esmenten els atemptats de Madrid i els de l’11S es mantenen en la pantalla en negre per no ferir sensibilitats, com si fossin els únics que van ser importants. Per últim, cal fer esment de la seva llarga duració, perquè potser no calen dues hores i mitja de film per explicar la mort del cap d’Al-Qaeda.
Conclusió: Del millor que rebrem aquest any si passem per alt l’enaltiment americà.
5 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Ja veig, una barreja entre Homeland i 24
Acabo de marcar com a ‘Pendent’ la sèrie ‘Homeland’, així que em reservo l’opinió sobre el teu comentari fins que no tingui coneixement de causa.
La veig veure a les Arenes de Barcelona i em va molestar el so tant alt que hi havia a la sala.
Pel que fa a la pel·lícula, en resum em va agradar. No és massa “visca USA, som els millors” i això ja és un punt a favor de la peli. Les actuacions em varen semblar correctes. El que més em va interessar és que (a banda de que això és una peli), és que potser el tema vigilància, tortures i demés recursos polítics que es relaten a la peli, en la realitat són així (o bastant així).
Si, jo també vaig trobar a faltar els atemptats de Madrid i (crec recordar) un que en va haver a Bali. No costava res fer-ne una referència ni que fos de passada, la qual cosa hagués contribuït a donar empac històric al relat.
Les nostres crítiques coincideixen bastant. La realitat de les tortures és bastant aclaparadora.
Sempre em pregunto fins on resistiria jo si em trobés en una situació similar.