CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

VA DE… MORTS

Primer post de l’any 2013!! Com van les panxes? I els caps resacossos? Doncs bé, comencem l’any amb el positivisme que tant efusivament proclamen els del famós refresc de llauna vermella: després de l’especial de Crèdits inicials, de Bandes Sonores i d’escenes d’acció, us proposo un nou ‘Va de…’, aquest cop dedicat a morts memorables en la història del cinema.

I comencem amb l’inici de la pel·lícula de culte ‘Cube‘ i el famós home calb de la portada que, al final, només ens servia per introduir-nos el laberint macabre on es situa l’acció de la pel·lícula (i de les seves horroroses seqüeles)

Però si hem de parlar de morts macabres, trieu la que volgueu de qualsevol de les set pel·lícules que composen la saga de ‘Saw‘. Jo, personalment, em quedo amb la que obre la segona part.

Però no tot són morts viscerals; el cinema està plagat de morts molt més emotives i dramàtiques com la del mític final de ‘Blade Runner’ amb el magnífic discurs del replicant interpretat per Rutger Hauer.

I, fent una segona excepció, parlaré del final de la sèrie ‘Perdidos’ (Atenció, SPOILERS!!!!, encara que crec que tothom ja sap com acaba, tot i que no tothom l’entén)

També hi han morts per sopresa, com la del cotxe de ‘Pulp Fiction’ de Quentin Tarantino.

I, per acabar aquest petit repàs, us deixo la que és la millor escena d’un mort a la gran pantalla. Es tracta de ‘Big Fish‘ de Tim Burton i la mort fantàstica del pare del personatge. Una delicia.

Anuncis

1 gener 2013 - Posted by | General | , ,

4 comentaris »

  1. De morts al cinema n’hi ha i n’hi ha hagut de tots colors i pera tots els gustos. Des de les cruels a les fastigoses, passants per les que no vols que succeeixin. Moren “bons” i “dolents”, grans i joves…, de fet en un percentatge important de pel·lícules hi ha almenys un mort. Estaria bé saber-ne els percentatges.

    De les que ens mostres, em quedo amb la de Blade Runner, perquè és una mort que va més enllà de la pèrdua de la vida, ja que de fet el mort no era un ésser 100% humà.

    Comentari per Tomàs | 2 gener 2013 | Resposta

  2. oohh m’encanta Big Fish!!

    Per morts xungues la del negre a American History X d’una patada mentre mossega una vorera!! :S

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 2 gener 2013 | Resposta

  3. Uf, sort que has acabat bé, perquè has començat fatal! Ja no me’n recordava com em vaig angoixar veient Cube, fent un cangur, ja fa anys…! Big fish però… què puc dir? Que jo em vull morir igual!

    Em sembla que amb el “Va de” t’has oblidat de parlar de les pel·lícules que només s’aguanten perquè hi ha una mort al final…com Titanic o El diario de Noa. Si no morís al final, no reconeixeria tothom que són pel·lis DOLENTES??

    Comentari per Reflexionem-hi | 9 gener 2013 | Resposta

    • És veritat. Hi han pel·lícules que afegint una mort dramàtica al final ja donen la sensació de ser una bona pel·lícula. A tenir-ho en compte.

      Comentari per Crític de cine | 10 gener 2013 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: