ELS MISERABLES (Tom Hooper)
‘Les misérables‘, un de les obres principals de Víctor Hugo i un dels més grans musicals de tots els temps arriba als cinemes amb un poder espectacular. La història de Jean Valjean i el seu enemic Javert, de Fantine i la seva filla Cosette i de la revolució de juny de París exploten a la pantalla en una cinta de poc més de 2 hores i mitja continues de música.
Malgrat la seva llarga durada, que es fa una mica pesada cap al final pel meu gust, ‘Els miserables’ no donen un moment de respir fent gala de grans moments musicals, alguns genials i altres sublims, i desbordant tot el dramatisme, el romanticisme, una mica d’humor i l’esperit de revolució que marca l’obra de Víctor Hugo. I ho fa amb un estil molt directe, situant la càmera molt propera als actors i convertint la magnificència del film en una cinta quasi íntima.
Un dels més grans encerts de la pel·lícula és que els números músicals, sobretot dels protagonistes, estan gravats en directe. Res de gravar la cançó a part i després fer un convincent playback. Actuar i cantar alhora. I el resultat és espectacular amb grans moments per l’Amanda Seyfried i l’Eddie Redmayne, per l’Helena Bonham Carter i el Sacha Baron Cohen (encara que els personatges d’aquests dos últims es fan una mica carregants), per la joveníssima Isabelle Allen i, sobretot, per un Hugh Jackman en estat de gràcia i una brutal Anne Hathaway que ens regala el millor moment de la pel·lícula amb el mític ‘I dreamed a dream’.
El pitjor és Russel Crowe que no acaba de convéncer en el paper del malvat Javert i l’únic moment lúcid que ens regala és el que se’ns mostra en el tràiler. Tràiler, per cert, que m’ha posat la pell de gallina cada cop que l’he vist i que és dels millors que he vist d’un temps ençà.
Per acabar, us deixo un dels moments del musical que es va fer l’any 2010 per celebrar el 25è aniversari de l’estrena del musical. El fragment pertany a la peça ‘One day more’. Si busqueu, podeu trobar la resta del musical a internet. Veieu-lo perquè no té pèrdua i, sobretot, no deixeu passar l’oportunitat de veure aquest espectacle a la gran pantalla!!!
28 Desembre 2012 - Posted by Crític de cine | històrica, musical | Amanda Seyfried, Anne Hathaway, Helena Bonham Carter, Hugh Jackman, Russel Crowe, Sacha Baron Cohen, Tom Hooper, Víctor Hugo
13 comentaris »
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
CINEFÒRUM
Aquest blog neix amb l’intenció d’oferir un conjunt de crítiques sobre les últimes estrenes del cinema, així com de vells èxits i fracasos, sense cap influència exterior. Sovint, les crítiques de cinema, així com els mateixos crítics, estan supeditats a les distribuidores cinematogràfiques i els grans estudis; la qual cosa fa que les opinions estiguin sotmeses als interessos de les mateixes companyies.
Un blog on totes les opinions i crítiques tenen cabuda.
-
Últimes crítiques
Comentaris recents
ACTUALITAT
- Aficionats als senders
- Al fons a l'esquerra
- Arqueòleg glamurós
- Bitàcora d'Èric Gómez
- Conjunt buit
- El món mariatxi
- Electrotipia
- Entre la uni i la ciutat
- Estació de servei
- HumbertCat
- In Varietate Concordia
- La caixa de Pandora
- Madebymiki
- Montsellado
- Mosaic
- Pons
- Reflexionem-hi
- Say what you want
- Toni en blanc
- Xino Xano
CINEMA
EDUCACIÓ
FILOSOFIA
FOTOGRAFIA
MÓN DEL FOC
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Traductor
Les crítiques que més us interessen
Gèneres
acció animació aventures biopic Bèl·lic catàstrofes ciència-ficció Clàssics conte curtmetratge documental drama educació experimental fantàstic festival found footage futurista General gore històrica humor musical pornogràfica road movie robatoris romàntica Tarantino terror thriller Uncategorized Va de... violènciaMeta
Vaja!, tinc una amiga que és extremadament fan dels miserables (sigui qui sigui el format i els actors). Li faré arribar la teva crítica, jo pel que respecta als musicals, soc un d’aquells que no en senten passió precisament…
Jo tampoc en tinc passió però alguns són realment bons. En canvi, al conjunt buit no li agraden gens i ‘Els miserables’ li va agradar molt!!!
Tampoc jo en soc seguidors dels musicals. Si en el decurs d’una pel·lícula hi ha una cançó o un número musical, doncs encara, però el que és el gènere musical en el qual (lògicament), la música i les cançons en tenen un pes important, no m’agrada.
Les històries explicades mitjançant cançons no m’agraden, les prefereixo mitjançant les paraules.
Ara bé, pels tràilers que he vist, sembla que el muntatge és el d’una superproducció i se’ns dubte tindrà èxit.
L’èxit està assegurat. La història no és el més important, de fet és bastant senzilla, però la música emociona moltíssim.
Musical? Drama? ple de primers plans? la odiosa càmera en ma? Definitivament no fa per mi.
Saps que en algun moment o altre l’acabaràs veient Pons…
Jo no sóc cap amant dels musicals , però aquests “Miserables” m’han encantat, el tema històric ( revolucionaris + miseria = indignats ) que ens mostra l’obra de VIctor Hugo és tan vigent avui com al segle XIX. En quan a les interpretacions, el Russell Crowe m’ha encantat com sempre, si bé és cert que vocalment no està a l’altura del Jackman ni de l’Anne Hathaway. L’artista que m’ha sorprès més positivament, és la que dona vida al personatge d’Eponine,la Samantha Barks, on demostra una gran força interpretativa i una veu extraordinària, una actriu per seguir ben de prop els seus futurs treballs.
Samantha Barks ja va interpretar el personatge d’Eponine en el 25è aniversari de l’estrema del musical.
Ah val ! ara entenc perquè era la que es veia més segura i solvent. Salut !
Tinc moltes ganes de veure-la però m’he d’esperar que el meu xicot acabi de llegir el llibre:S!!
Tinc entés que tampoc és un llibre massa gruixut, així que no crec que triguis gaire a gaudir-la. Potser m’equivoco.
Per pressió social, al final, he sucumbit a veure-la, a un preu escandalós de 6,5€ amb el descompte ja inclòs, i m’ha agradat sí. Sóc poc de musicals i molt menys al cinema, cal esperar que els arguments dels musicals no tenen molt a destacar i sovint són surrealistes, en aquesta em sobren i falten molt moments, sobretot el surrealisme i la nyonyeria. Al cinema i concretament en aquesta pel·lícula es poden gaudir d’imatges espectaculars, el fet que estigui gravat en directe és molt valorable, les interpretacions, llàgrimes, etc són increïbles i els nens destaquen per la seva convicció. Però és mil vegades més emocionant i sentida al teatre. Una altra qüestió, per què l’han doblada? Per quatre paraules que diuen no la poden deixar en VO? Tenen por que els dobladors es quedin a l’atur? Tenen por que la gent no vagi al cinema si posa VO a la cartellera?
El tema del doblatge continuarà sent un misteri tota la vida. A més, es fa molt estrany escoltar cantar als personatges amb un veu i parlar amb una veu completament diferent!!!
Me n’alegro que t’hagi agradat.
I pel preu, hi han altres opcions més barates. I no parlo de pirateria.