VA DE… BANDES SONORES
Un altre post per parlar sobre aspectes cinematogràfics i allunyar-me una mica de la més pura crítica cinematogràfica. Aquest cop li toca el torn a les Bandes Sonores. Com a l’anterior post sobre crèdits inicials, us deixo els meus fils musicals preferits i hem comenteu què us semblen i em deixeu alguna recomanació, que segur que se m’escapen grans pel·lícules.
Per començar, un clàssic que tothom coneix: ‘La vida es bella’. El tema principal està composat per Nicola Piovani. La veritat és que no tinc massa idees de compositors, però no està de més mencionar-los, que tenen un gran mèrit.
I què m’en dieu de la Banda Sonora d’Amélie’ composada per Yann Tiersen? Algú és incapaç d’emocionar-se escoltant aquestes notes? Per cert, us poso el link de la Banda Sonora complerta perquè és un gran fil musical per un dia de neteja.
De moment portem una italiana i una francesa que van ser un gran èxit; però ara toca el torn a una superproducció: ‘El senyor dels Anells’ i l’espectacular Banda Sonora de Howard Shore. Com en el cas d’Amélie’, us poso la BSO sencera perquè la pugueu gaudir. Si voleu escoltar la cançó més memorable de la trilogia aneu al minut 16.
Continuem amb un altre dels grans i, de nou, anem cap a italia per gaudir de la música de ‘Cinema Paradiso‘ gràcies a Ennio Morricone, el mestre dels xiulets.
I, per últim, us volia parlar d’Alexandre Desplat que porta a les seves espatlles moltíssimes pel·lícules. Però he d’escollir una, així que m’he trobat amb un greu conflicte interior perquè m’ha costat decidir entre ‘El árbol de la vida‘ i ‘Moonrise Kingdom‘. Finalment m’he decidit per aquesta última i la cançó que tanca la pel·lícula.
Doncs aquestes són les Bandes Sonores que no pararia d’escoltar. Hi han moltes més que són excepcionals, com la que acompanya tota la saga de ‘El caballero Oscuro’ de Christopher Nolan o les grans composicions dels mestres John Williams, Hans Zimmer, Danny Helfman, James Horner o Vangelis; però quedaria un post llarguíssim i, a més, no estan a l’alçada de les que us he comentat.
11 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Gladiator, al menys la cançó del final és preciosa! La d’Star Wars me la sé de memòria, sé quina música lliga amb cada personatge! (la friki…) La de la Roca, després de sortir totes les pel·lícules d’acció en tenien una retirada. La de la Princesa Prometida (oh, si no fos per la música algun moment perdria tant! http://www.youtube.com/watch?v=DF5DtAAinFY) I de pel·lícules musicals?? Mouline Rouge!! My fair lady, Siete novias para siete hermanos…
Poso el fre de ma o demà encara seré aquí, hihi!
Oblides ‘Sweney Todd’!!! I què gran ‘Gladiator’ i ‘La roca’, no hi havia pensat.
Simplement es un crim no haver posat cap d’en John Williams. Star Wars o Indiana Jones son més que brillants!
Tens raó, però és que és molt difícil triar una BSO de John Williams. Ell és el mestre de fer bandes sonores memorables. Per això compto amb que vosaltres m’ajudeu a triar les que m’he oblidat. Gràcies!!
La veritat és que la selecció ha de ser molt difícil. Sempre pots fer un Va de … Bandes sonores (II)! JO m’he llegit tot el tema 1 del curs d’higiene alimentària i he tret un 10 a l’examen (era molt i molt fàcil) amb tota la BSO d’Amelie, la veritat és que ajuda molt a concertar-se.
Doncs si, les bandes sonores són molt importants a les pel·lícules, jo sóc la típica que baixo el volum de la tele cada 2×3. La música, en definitiva, és una de les principals responsables dels nostres sentiments a les pel·lícules (por, tristesa, felicitat, diversió… etc).
Et proposo un altre Va de… frases memorables!
Per cert, la del cinema paradiso és la del final de Moonrise Kingdom! No ho sabia, quanta incultura!
M’apunto la idea de les frases memorables, molt bona aquesta!!! I enhorabona pel 10.
No acabo d’estar segur del que dius del final de ‘Moonrise Kingdom’. Hem de parlar del tema…
Ah, no conyo, m’he equivocat al clicar! Ja m’estranyava a mi! jajaja s’ha de ser inútil!
Les meves BSO favorites seiren, com no de musicals glam:
“Velvet Goldmine”, “Rocky Horror Picture Show” i “Hedwig and the Angry Inch”
Ja em perdonaràs, però només conec ‘The Rocky Horror Picture Show’…i hi estic d’acord!!!
Em quedo amb la banda sonora de Paseo por el amor y la muerte de Georges Delerue, i El Paciente Inglés de Gabriel Yared.
Costa molt escollir, n’hi ha tantes i tantes que és molt difícil escollir-ne només una.