TAKE SHELTER (Jeff Nichols)

Curtis és un pare de família que, des de fa un temps, té uns malsons molt reals que auguren l’imminència d’una gran tempesta que serà cataclísmica. Obsessionat amb el tema, comença a construir-se un refugi per salvar  la seva família. Però aquesta obsessió es convertirà en el centre de la seva vida, deixant de banda la seva dona, la seva filla sordmuda, els seus amics, la seva feina i la seva mare, a qui van diagnosticar esquizofrènia quan tenia la seva mateixa edat.

Jeff Nichols signa un guió i una pel·lícula pausada, calmada i addictiva que mostra la baixada als inferns d’un personatge en decadència personal i psicològica, atormentat per un seguit de deliris i al·lucinacions que, per més reals que semblin, no deixen de generar el dubte sobre la seva possible credibilitat. Curtis, però, no pot deixar de banda la construcció del refugi malgrat que és conscient de la bogeria que això comporta.

Com a protagonista tenim un enormíssim Michael Shannon que es posa en la pell de Curtis i ens hi fa connectar des del minut u, reflectint un viatge cada cop més angoixant i pertorbador. L’acompanya una espectacular i patidora Jessica Chastain, que està magnífica en el paper de la dona de Curtis, que intenta comprendre i fer costat al seu marit en els moments més complicats de la cinta.

Així que si busque una cinta tranquila, pertorbadora i que us deixi sorpresos i amb un bon regust de boca, ‘Take Shelter’ és la vostra millor opció ara mateix, ja que ja la podeu trobar en edició de DVD. A refugiar-se a casa, davant la tele. I no us oblideu les crispetes!!