CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

TAKE SHELTER (Jeff Nichols)

Curtis és un pare de família que, des de fa un temps, té uns malsons molt reals que auguren l’imminència d’una gran tempesta que serà cataclísmica. Obsessionat amb el tema, comença a construir-se un refugi per salvar  la seva família. Però aquesta obsessió es convertirà en el centre de la seva vida, deixant de banda la seva dona, la seva filla sordmuda, els seus amics, la seva feina i la seva mare, a qui van diagnosticar esquizofrènia quan tenia la seva mateixa edat.

Jeff Nichols signa un guió i una pel·lícula pausada, calmada i addictiva que mostra la baixada als inferns d’un personatge en decadència personal i psicològica, atormentat per un seguit de deliris i al·lucinacions que, per més reals que semblin, no deixen de generar el dubte sobre la seva possible credibilitat. Curtis, però, no pot deixar de banda la construcció del refugi malgrat que és conscient de la bogeria que això comporta.

Com a protagonista tenim un enormíssim Michael Shannon que es posa en la pell de Curtis i ens hi fa connectar des del minut u, reflectint un viatge cada cop més angoixant i pertorbador. L’acompanya una espectacular i patidora Jessica Chastain, que està magnífica en el paper de la dona de Curtis, que intenta comprendre i fer costat al seu marit en els moments més complicats de la cinta.

Així que si busque una cinta tranquila, pertorbadora i que us deixi sorpresos i amb un bon regust de boca, ‘Take Shelter’ és la vostra millor opció ara mateix, ja que ja la podeu trobar en edició de DVD. A refugiar-se a casa, davant la tele. I no us oblideu les crispetes!!

27 Novembre 2012 - Posted by | drama | , ,

9 comentaris »

  1. Oh, fa bona pinta! Apuntada!

    Comentari per Reflexionem-hi | 27 Novembre 2012 | Respon

  2. En prenc nota, per si es presenta l’ocasió! Gràcies 😉

    Comentari per Ligoakoma | 27 Novembre 2012 | Respon

  3. Aquest personatge m’ha recordat el de Roy Neary de Encuentros en la tercera fase, que també s’obsessiona amb una “visió” que el turmenta, fins a tal punt que ho deixa tot per anar a buscar aquella mena de mola que el porta pel camí de l’amargura.

    Té bona pinta.

    Comentari per Tomàs | 27 Novembre 2012 | Respon

  4. les meves ànimes bessones del filmaffinity no els hi agradat tan com a tu…

    Comentari per Pons | 27 Novembre 2012 | Respon

    • Llàstima, una altra pel·li amb la que no coincidim.

      Comentari per Crític de cine | 28 Novembre 2012 | Respon

  5. Tranquil·la i pertorbadora al mateix temps? A mi m’ha creat certa angoixa el teu escrit. Fa anys que no menjo crispetes!! mmm

    Comentari per aficionatsalssenders | 28 Novembre 2012 | Respon

    • Doncs si vols podem quedar un dia per menjar-ne. Saps que tinc algunes pendents de veure amb tu.

      Comentari per Crític de cine | 28 Novembre 2012 | Respon

      • uff si moltes!! Això se soluciona ràpid! El dia que no tinguis res a fer m’ho dius i vinc!

        Comentari per aficionatsalssenders | 28 Novembre 2012

  6. Me l’apunto!

    Comentari per Montse | 30 Novembre 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: