FÈNIX1123 (Joel Joan / Sergi Lara)
A la tardor de l’any 2004, un grup de guàrdia civils de la brigada antiterrorista escorcolla la casa de l’Èric Bertran, un jove de 14 anys, en busca de proves i amb una acusació de terrorisme. El seu delicte, enviar un correu a la cadena de supermercats DIA (a la pel·lícula, DIANA) demanant l’etiquetatge en català dels seus productes en nom de l’organització ‘Exèrcit del Fènix’, extret d’un dels llibres Harry Potter. Una història real que, després de la publicació d’un llibre, d’un documental i d’una obra de teatre, arriba a les grans pantalles.
Em feia una mica de por anar a veure la història de l’Èric perquè em temia que es tractés d’una pel·lícula propagandística en aquests temps que corren de campanya electoral. I sí que és veritat que hi surten alguns partits polítics, però surten en un segon pla i, a més, hi surten totes aquelles formacions que en aquell moment tenien una representació al congrès dels diputats a Madrid. El que sí que és ‘Fènix 1123’ és una reivindicació de la llengua, de l’igualtat de drets, de la injusticia de la justicia del país i de l’abús de poder. Vaja, un reflex del que va suposar el cas de l’Èric fa 8 anys.
Nil Cardoner (en Roc a ‘Polseres Vermelles’) es posa en la pell de l’Èric i sorprèn amb la seva interpretació (recordem que a ‘Polseres Vermelles’ es passava el dia estirat al llit o banyant-se a les piscines Picornell); té un parell de moments de posar els pèls de punta, sobretot a l’última imatge del film. Està acompanyat per grans secundaris com l’Àlex Casanovas i la Rosa Gàmiz que fan dels pares patidors, en Lluís Villanueva (el Ramón de ‘Plats Bruts’) i en Pep Tosar. Cal destacar, però, la presència de Roberto Álamo com a cap de la guàrdia civil i, sobretot, la participació de Ana Wagener com a la fiscal de menors que s’encarrega d’interrogar l’Èric (la millor escena de tota la pel·lícula).
Un altre motiu per veure-la? Doncs que ‘Fenix 1123’ ha estat finançada mitjançant micromecenatge. És a dir, un munt de persones anònimes (podeu consultar els seus noms a la seva web) han fet una contribució econòmica per tal que el projecte sortís a la llum. Això demostra la necessitat que tenim molts catalans de donar a conèixer la nostra versió de la història i que arribi a tot arreu la nostra identitat; i més avui en dia que està tant de moda això de ‘el dret a decidir’. Estic segur que aquesta pel·lícula canviarà algunes idees.
No al Joel Joan. Tan mono que estava a plats bruts…
Sempre tindrà el pes del personatge del David a les espatlles.
És que és tan… que el David li anava de perles. Queda clar que no m’agrada Joel Joan??
Aquesta pel·li m’esperaré a veure-la per TV3 quan la facin, que em sembla que a part de la història no té gaire més.
Això també ho pensava jo, però em va sorprendre.
Tampoc crec que triguin gaire a fer-la per Tv3 o a regalar-la amb La Vanguardia.
No em crida gaire ni la peli ni el tema, una qüestió que per a mi justeja una mica. Entenc els motius, però tret del micro-mecenatge no li trobo gaire interès a la peli.
Potser si el protagonista fes servir Linux i navegués amb “Tor”… clar que així no l’haurien enxampat…
Jejee. Estaràs content de saber que estic provant amb molta freqüència el Linux, tot i que costa desenganxar-se del maleït Windows.
Així m’agrada!, no cal abandonar cap sistema, però és molt recomenable obrir una mica més la ment.
Per cert, si tens qualsevol problema amb linux fer-m’ho saber, si puc t’ajudaré encantat.
El tema és brutal. Inexplicable en un altre entorn (entre els països avançats social i democràticament). El tema mereix un llibre i una pel·lícula, perquè com has dit, ha estat patrocinada per un conjunt de persones que han volgut tirar endavant un projecte pel que significa, perquè hi hagi altres persones que el coneguin.
Si a més la pel·lícula és bona, doncs encara millor.
Ja existeix un llibre, i una obra de teatre i un documental. La història de l’Èric hauria d’arribar a tot arreu perquè la gent entengués el conflicte Espanya-Catalunya
La història és real? Que fort. Potser sí que faré un pensament.
Tant real que sembla mentida, però ho és.