CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

VA DE… CRÈDITS INICIALS

Avui toca post especial (bàsicament, perquè fa dies que no puc anar al cinema) sobre crèdits d’opertura, al meu parer, sensacionals.

Començo pels que, diuen, van suposar una revolució en aquesta matèria i molts els consideren els pares dels crèdits d’inici moderns. Es tracta de ‘Se7en’, de David Fincher, un director que ja ens té acostumats a grans títols de crèdit com els de la recent ‘Millenium: Los hombre que no amaban a la mujeres’, que els podeu veure aquí.

Però aquest tipus de crèdits existeixen des de molt abans, així que us deixo un recull dels que considero millors, començant per els psicodèlics crèdits de la primera cinta de James Bond d’ara fa 50 anys: ‘James Bond contra el Dr. No’

I què m’en dieu de l’inici de ‘Buried‘?

Tim Burton és un altre dels grans que sap utilitzar els crèdits per començar una pel·lícula. Us poso l’inici de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ tot i que no és la seva millor pel·lícula.

No puc oblidar-me de ‘Zombieland‘ de Ruben Fleischer i els seus crèdits a ritme de Metallica.

I, tot i que mai (o gairebé mai) parlo de sèries de telvisió, no m’he pogut estar d’incloure el ‘main title’ de Juego de Tronos, que és del millor que he vist en moltíssim temps a la televisió.

Per últim us deixo els que són, per mi, el millor començament de pel·lícula. Es tracta, un cop més, de James Bond a ‘Casino Royale’

Espero les vostres opinions o recomanacions vers aquest tema.

21 Novembre 2012 - Posted by | General | , , , , ,

11 comentaris »

  1. Les presentacions també compten, oi? I molt! M’agraden les que comencen en silenci, uns segons sense música, donant temps a tothom per callar i capbussar-se a la peli. I aleshores venen aquests moments retallats que ens posen en situació i desperten tantes pregunten al cap; ja comencem a voler saber-ho tot. De les que has penjat, la millor per mi és la de Se7en, precisament per la quantitat d’interrogants que sorgeigen a mida que passen les imatges i sentim la banda sonora. La més inquietant, la de Zombieland. Les pelis de zombies sempre me les he pres molt en conya, però em neguiteja quan els fan córrer a càmara lenta. No ho puc evitar.

    De petita, els meus crèdits preferits eren els de la Pantera Rosa. Aleshores encara veiem a la tele moltes pelis de indis i vaquers i mai no feien presentacions d’aquest tipus.

    Que tinguis bon dia i tornis aviat al cinema. Jo hi puc anar poquíssim, però m’agrada molt llegir les teves crítiques. 🙂

    Comentari per Ligo Akoma | 21 Novembre 2012 | Respon

    • I tant si compten les presentacions. Moltes vegades donen informacions essencials!!!
      No havia pensat en els de la Pantera Rosa!!! Tens tota la raó!!

      Comentari per Crític de cine | 22 Novembre 2012 | Respon

  2. Ostres, quin bon recull!!! La veritat és que si que són importants si. El de seven m’ha semblat llarg, però com diu Ligo Akoma, és d’aquells típics que et desperten un munt d’interrogants i vols acabar la pel·lícula per saber les respostes! M’encanten aquests crèdits que entens quan acabes la pel·lícula. N’hi ha molts que t’endinsen tant, que amb prou feines veus el nom dels actors! Quin patir el de Zombieland, hi ha imatges molt bones, però també fastigoses! I els de James Bond també són increïbles! Quina passada la paranoia de Charlie i la Fàbrica de xocolata, és una bona introducció de la pel·lícula i sobretot imprescindible. I l’efecte de Buried d’anar a les profunditats de la Terra també mola, la veritat és que si no ens ho dius, jo no m’hi fixo tant crec. Merci

    Comentari per aficionatsalssenders | 21 Novembre 2012 | Respon

    • A veure si t’hi fixes més a partir d’ara.

      Comentari per Crític de cine | 22 Novembre 2012 | Respon

  3. Ja saps el poc que m’agrada estar d’acord amb tu, però jo també em decanto per Casino Royale

    Comentari per Pons | 21 Novembre 2012 | Respon

  4. Coincideixo plenament amb tots. Si tirem enrere, n’hi ha un parell que també varen marcar fites: Anatomia de un asesinato, y La Pantera Rosa. Aquests darrers varen tenir tant d’èxit que varen donar lloc a la sèrie de dibuixos animats. Pel que fa a Game of Thrones, són molt bons. En el cas de les sèries, els títols han de ser breus però donar molta informació. Val la pena analitzar, per exemple, els de Los Soprano, A dos metros bajo tierra, The Wire o Tremé, aquests darrers amb una fotografia excel.lent.

    Comentari per Jordi Albesa | 21 Novembre 2012 | Respon

  5. Ah, i els de la darrera d’en Bond, Skyfall, també són bons (o bonds, he, he)

    Comentari per Jordi Albesa | 21 Novembre 2012 | Respon

    • L’Adelle ha fet també una de les millors presentacions, però no he trobat el vídeo per internet.
      No ets el primer que comenta els crèdits de ‘La pantera rosa’.
      Ah, i per cert, el proper post de ‘Va de…’ està dedicat a les Bandes Sonores en el teu honor. A veure si et fa el pes!!

      Comentari per Crític de cine | 22 Novembre 2012 | Respon

  6. Voto per Seven, em sembla molt original i aconsegueix atrapar l’espectador sense haver de recórrer a una banda sonora espectacular, ni a imatges tant explícites com les de Zombieland.

    Les de James Bond, amb variants, però totes guarden una línia editorial que les fa recognoscibles. Estant molt bé, però prefereixo el mostra Seven. Així i tot, imagino que les primeres pel·lícules de James Bond, pel que fa als crèdits d’obertura, varen significar una gran novetat i un trencar amb el que fins aquell moment es venia veient.

    Comentari per Tomàs | 27 Novembre 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: