CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL HOMBRE DE LOS PUÑOS DE HIERRO (RZA)

A la petita població de ‘Pueblo de la Selva’ està a punt de desfermar-se una gran batalla entre els clans dels voltants per aconseguir (o protegir) un carregament d’or de l’emperador de la Xina. El denominador comú de tots els clans: la manca de por, el domini de les arts marcials i un sense fi d’armes d’allò més estrambòtiques.

Poques coses bones es poden treure d’aquesta macarrada que s’ha tret de la butxaca RZA, amb l’ajuda d’Eli Roth per escriure un guió que podria haver escrit qualsevol nen de 10 anys. A més, no poden sortir gaire coses bones quan un director es dirigeix a sí mateix (excepte en comptades ocasions com són les pel·lícules de Clint Eastwood, per exemple). ‘El hombre de los puños de hierro’ té una argument molt simple que serveix, únicament, com a excusa per plantar-nos un munt d’escenes de lluita, totes filmades de la mateixa forma, sense poder-ne destacar una per sobre d’una altra. I les interpretacions? Senzillament normals. Ningú destaca pel seu gran paper, així com tampoc destaquen els efectes especials. I la música? Doncs no sé què voleu que us digui; música oriental barrejada amb rap que no acaba d’encaixar enlloc.

Ei, però he dit que alguna coseta bona tenia la pel·lícula. En primer lloc, la pel·lícula comença amb un gran ‘Quentin Tarantino presenta’, i això sempre emociona (RZA és un dels col·laboradors de Tarantino a l’hora de posar música a les seves pel·lícules). A més, tota la pel·lícula porta el seu segell pel que fa a la violència i a l’exageració. Per una altra banda, trobem a Dave Bautista, el lluitador de ‘Pressing Catch’ que va desaparèixer d’aquest món. Em va agradar tornar a veure’l, a més, amb un paper que fa tant per ell i tornar a viure una de les seves famoses ‘Bombes’ (els seguidors de ‘Smackdown’ ho entendran). I, per últim, veient a Russell Crowe enfundat en un personatge de western, amb el seu barret de cowboy, el puro a la boca i un ‘poncho’ ronyós m’ha vingut al cap el personatge de Roland Deschain, de la saga ‘La Torre Oscura’ de Stephen King que, en un principi, havia de protagonitzar ell mateix abans que tot el projecte es paralitzés; i després de veure’l, crec que encara hi ha esperances perquè algun dia la veiem al cine. Això ho decidirà el Ka.

Anuncis

30 Novembre 2012 Posted by | acció | , , , , , , | 5 comentaris

TAKE SHELTER (Jeff Nichols)

Curtis és un pare de família que, des de fa un temps, té uns malsons molt reals que auguren l’imminència d’una gran tempesta que serà cataclísmica. Obsessionat amb el tema, comença a construir-se un refugi per salvar  la seva família. Però aquesta obsessió es convertirà en el centre de la seva vida, deixant de banda la seva dona, la seva filla sordmuda, els seus amics, la seva feina i la seva mare, a qui van diagnosticar esquizofrènia quan tenia la seva mateixa edat.

Jeff Nichols signa un guió i una pel·lícula pausada, calmada i addictiva que mostra la baixada als inferns d’un personatge en decadència personal i psicològica, atormentat per un seguit de deliris i al·lucinacions que, per més reals que semblin, no deixen de generar el dubte sobre la seva possible credibilitat. Curtis, però, no pot deixar de banda la construcció del refugi malgrat que és conscient de la bogeria que això comporta.

Com a protagonista tenim un enormíssim Michael Shannon que es posa en la pell de Curtis i ens hi fa connectar des del minut u, reflectint un viatge cada cop més angoixant i pertorbador. L’acompanya una espectacular i patidora Jessica Chastain, que està magnífica en el paper de la dona de Curtis, que intenta comprendre i fer costat al seu marit en els moments més complicats de la cinta.

Així que si busque una cinta tranquila, pertorbadora i que us deixi sorpresos i amb un bon regust de boca, ‘Take Shelter’ és la vostra millor opció ara mateix, ja que ja la podeu trobar en edició de DVD. A refugiar-se a casa, davant la tele. I no us oblideu les crispetes!!

27 Novembre 2012 Posted by | drama | , , | 9 comentaris

FÈNIX1123 (Joel Joan / Sergi Lara)

A la tardor de l’any 2004, un grup de guàrdia civils de la brigada antiterrorista escorcolla la casa de l’Èric Bertran, un jove de 14 anys, en busca de proves i amb una acusació de terrorisme. El seu delicte, enviar un correu a la cadena de supermercats DIA (a la pel·lícula, DIANA) demanant l’etiquetatge en català dels seus productes en nom de l’organització ‘Exèrcit del Fènix’, extret d’un dels llibres Harry Potter. Una història real que, després de la publicació d’un llibre, d’un documental i d’una obra de teatre, arriba a les grans pantalles.

Em feia una mica de por anar a veure la història de l’Èric perquè em temia que es tractés d’una pel·lícula propagandística en aquests temps que corren de campanya electoral. I sí que és veritat que hi surten alguns partits polítics, però surten en un segon pla i, a més, hi surten totes aquelles formacions que en aquell moment tenien una representació al congrès dels diputats a Madrid. El que sí que és ‘Fènix 1123’ és una reivindicació de la llengua, de l’igualtat de drets, de la injusticia de la justicia del país i de l’abús de poder. Vaja, un reflex del que va suposar el cas de l’Èric fa 8 anys.

Nil Cardoner (en Roc a ‘Polseres Vermelles’) es posa en la pell de l’Èric i sorprèn amb la seva interpretació (recordem que a ‘Polseres Vermelles’ es passava el dia estirat al llit o banyant-se a les piscines Picornell); té un parell de moments de posar els pèls de punta, sobretot a l’última imatge del film. Està acompanyat per grans secundaris com l’Àlex Casanovas i la Rosa Gàmiz que fan dels pares patidors, en Lluís Villanueva (el Ramón de ‘Plats Bruts’) i en Pep Tosar. Cal destacar, però, la presència de Roberto Álamo com a cap de la guàrdia civil i, sobretot, la participació de Ana Wagener com a la fiscal de menors que s’encarrega d’interrogar l’Èric (la millor escena de tota la pel·lícula).

Un altre motiu per veure-la? Doncs que ‘Fenix 1123’ ha estat finançada mitjançant micromecenatge. És a dir, un munt de persones anònimes (podeu consultar els seus noms a la seva web) han fet una contribució econòmica per tal que el projecte sortís a la llum. Això demostra la necessitat que tenim molts catalans de donar a conèixer la nostra versió de la història i que arribi a tot arreu la nostra identitat; i més avui en dia que està tant de moda això de ‘el dret a decidir’. Estic segur que aquesta pel·lícula canviarà algunes idees.

24 Novembre 2012 Posted by | drama, històrica | , , , , , , | 11 comentaris

VA DE… CRÈDITS INICIALS

Avui toca post especial (bàsicament, perquè fa dies que no puc anar al cinema) sobre crèdits d’opertura, al meu parer, sensacionals.

Començo pels que, diuen, van suposar una revolució en aquesta matèria i molts els consideren els pares dels crèdits d’inici moderns. Es tracta de ‘Se7en’, de David Fincher, un director que ja ens té acostumats a grans títols de crèdit com els de la recent ‘Millenium: Los hombre que no amaban a la mujeres’, que els podeu veure aquí.

Però aquest tipus de crèdits existeixen des de molt abans, així que us deixo un recull dels que considero millors, començant per els psicodèlics crèdits de la primera cinta de James Bond d’ara fa 50 anys: ‘James Bond contra el Dr. No’

I què m’en dieu de l’inici de ‘Buried‘?

Tim Burton és un altre dels grans que sap utilitzar els crèdits per començar una pel·lícula. Us poso l’inici de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ tot i que no és la seva millor pel·lícula.

No puc oblidar-me de ‘Zombieland‘ de Ruben Fleischer i els seus crèdits a ritme de Metallica.

I, tot i que mai (o gairebé mai) parlo de sèries de telvisió, no m’he pogut estar d’incloure el ‘main title’ de Juego de Tronos, que és del millor que he vist en moltíssim temps a la televisió.

Per últim us deixo els que són, per mi, el millor començament de pel·lícula. Es tracta, un cop més, de James Bond a ‘Casino Royale’

Espero les vostres opinions o recomanacions vers aquest tema.

21 Novembre 2012 Posted by | General | , , , , , | 11 comentaris

TOTALL RECALL (Len Wiseman)

El remake de ‘Desafio total’ que va protagonitzar Arnod Scharwzenegger l’any 1990 ens torna a transportar a un futur on el món s’ha tornat pràcticament inhabitable i on els únics dos països que queden (el que seria Anglaterra i Austràlia) estan connectats per una espècies de metro subterrani que creua la Terra. Douglas Quaid és un treballador que viu a la Colònia (Austràlia) i es desplaça cada dia a treballar a la Gran Bretanya atormentat per un somni que es repeteix cada cop que es dorm. Quan es planta a un local especialitzat en implants de memòria descobreix que és en realitat un agent secret i que la seva pressumpta dona té la missió d’assassinar-lo.

He de reconèixer que no he vist la pel·lícula original ni he llegit el relat en el qual està basada la pel·lícula, així que no tenia massa idea del que m’anava a trobar. I puc dir que no estic gens decebut. Potser la història no és massa original avui en dia (segur que al 1990 sí que ho va ser), i és que estem massa acostumats a trobar-nos amb agents secrets que no saben qui són (us enrecordeu d’un tal Bourne?), però igualment es tracta d’una trama bastant entretinguda i ben estructurada.

Els actors estan molt correctes tot i que no en destaca cap per damunt dels altres i no passaran a la història per aquesta pel·lícula. De protagonista Colin Farrell (no puc evitar dir el seu nom i imaginar-me una cabina de telèfons. Que gran és ‘Ultima llamada’!!), acompanyat per les guapíssimes Jessica Biel i Kate Beckinsale; i de secundaris el magnífic Bryan Cranston i el gran Bill Nighy. El millor de tot, les escenes d’acció, que estan molt ben buscades i gravades, en especial la lluita dels ascensors. Si no fos per aquestes, ‘Totall recall’ seria una pel·lícula de ciència-ficció més.

18 Novembre 2012 Posted by | acció, ciència-ficció, thriller | , , , , , | 8 comentaris

SIN FRENOS (David Koepp)

Wilee és un dels 1500 missatgers que viatgen en bici per la ciutat de Nova York, exposant-se als perills del trànsit i dels peatons. Però el seu últim treball, lliurar un missatge de la companya de pis de la seva nòvia, no serà com qualsevol altre. Wilee es veurà perseguit per un agent de policia que no s’atura davant res i haurà de correr, sense deixar de pedalar, per salvar la vida.

‘Sin frenos’ és un thriller trepidant que no dóna un moment de respir i que té una trama ben buscada i ben estructurada. Però això no treu que en algun moment sigui una mica previsible i no arribi a sorprendre gaire. Igualment, és entreteniment pur i dur.

El millor és Joseph Gordon-Levitt, que interpreta al perseguit Wilee, tot i que no és un dels seus millor papers (últimament se’l veu molt a aquest noi, i cada cop m’agrada més: ‘Origen‘, ‘El caballero oscuro: La leyenda renace‘, ‘Looper‘,…). Per la resta, es pot dir que és una pel·lícula ‘del montón’.

15 Novembre 2012 Posted by | thriller | , | 4 comentaris

COCKNEYS VS. ZOMBIES (Matthias Hoene)

Un petit grup de joves tramen un pla mestre: robar un banc per evitar que tanquin l’asil on viu el seu avi i els seus companys. Quan surten del banc, però, es troben que el suburbi de Londres on viuen ha estat arrassat per una munió de zombis. Des d’aquest moment, els joves intentaran arribar fins l’asil per salvar-los i portar-los a un lloc segur. El que no s’esperen és que els avis són tan, o més, combatius que ells. ‘Cockneys Vs. Zombies’ és una de les rareses que es van poder veure al Festival de Sitges d’aquest any.

I només hi ha una paraula per definir-la: gamberrada. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, sense grans aspiracions, amb una factura aparentment baixa però que dóna molts bons resultats i que pretén, únicament, entretenir i divertir a parts iguals. I al meu parer, ho aconsegueix. Però cal prendre-se-la des del primer minut amb aquesta actitud, perquè si ens esperem una bona pel·lícula de zombis, terrorífica i plena de sang i fetge ens endurem una gran decepció (tot i que es poden veure algunes vísceres). Us l’hauríeu de prendre com una ‘Bienvenidos a Zombieland‘ a la anglesa. Molt recomanable per a aquells a qui agradin les comèdies terrorífiques.

12 Novembre 2012 Posted by | humor, terror | , , | 2 comentaris

SKYFALL (Sam Mendes)

En el 23è lliurament de la saga Bond, l’agent 007 s’haurà d’enfrontar a un perillós enemic que ha aconseguit un disc dur amb les identitats de tots els agents infilitrats en organitzacions terroristes. A més, aquest enemic està molt relacionat amb l’ ‘M’ i ens servirà com a pretext per conèixer una part important del passat de Bond, James Bond.

Fa temps que es rumorejava  d’Skyfall’ que és la millor pel·lícula de tota la saga; i els rumors no són del tot equivocats. La veritat és que ara mateix tinc el cor dividit entre ‘Casino Royale’ i aquesta última entrega, que té tots els ingredients d’una pel·lícula de Bond amb moltes espècies que la fan especial. Perquè amb ‘Skyfall’, Bond celebre el seu 50è aniversari. Un número rodó per a una pel·lícula rodona i que tanca un cercle de manera magistral.

Com sempre, Daniel Craig està increïble (encara que alguns continuaran apostant per Sean Connery o, fins i tot, per Roger Moore), però cal destacar, i molt, a Javier Bardem en la pell d’un dels enemics de Bond més perillossos, letals i, fins i tot, carismàtic i a l’actriu Judi Dench que després d’encarnar durant tants anys el personatge d’M’, per fi té el protagonisme que es mereix; i no decepciona gens ni mica. Però qui mereix una menció molt especial, tot i el seu petitíssim paper, és Albert Finney, que havia d’encarnar a James Bond abans que Sean Connery i que aquí té la seva oportunitat per deixar emprempta a la saga amb un parell de frases que faran les delícies dels seguidors més fidels. També són importants el paper de Ralph Fiennes i de Ben Whishaw, el nou ‘Q’, amb qui Bond té una de les millors converses de tota la pel·lícula.

A estones m’ha recordat a altres pel·lícules del gènere com el Batman de Christopher Nolan, la saga de Bourne (amb aquella persecució pel metro de Londres) o l’Apocalipsis Now’ de Coppola; fins i tot té alguna reminiscència de ‘Solo en casa’!!! Però això no és tot. I és que ‘Skyfall’ està plena, pleníssima, d’homenatges i referències a algunes de les pel·lícules més memorables de l’agent 007, des de ‘Solo para sus ojos’ a la gran ‘Goldfinger’ i ajunta un conjunt de gadgets (senzills, això sí) i de cotxes que ens faran retrocedir anys enrere. I potser aquesta és la millor jugada del guió d’Skyfall’: sap ajuntar i barrejar amb molta habilitat la modernitat i espectacularitat de les entregues més modernes amb l’estil i els records que ens aporten les més antigues; ‘Skyfall’ aconsegueix resumir 50 anys d’història en quasi dues hores i mitja. Sens dubte, una de les millors pel·lícules del 2012. Benvinguts a ‘Skyfall’.

9 Novembre 2012 Posted by | acció | , , , , , , , | 12 comentaris

ARGO (Ben Affleck)

Iràn. 1979. Una revolució popular esclata i fa que la població assalti l’embaixada americana segrestant a totes les persones que s’hi troben a dins. Sis d’aquestes persones, però, aconsegueixen escapar i amagar-se a la casa de l’embaixador de Canadà. Tony Mendez, agent de la CIA, elabora un pla per treure’ls del país sense que els enxampin; fer-los passar per un equip de rodatge d’una pel·lícula de ciència-ficció: ARGO. El més curiós de tot, que està basada en una història real.

La tercera pel·lícula de Ben Affleck com a director, després de ‘Adiós pequeña, adiós’ i ‘The town‘, barreja hàbilment diferents gèneres; des de la comèdia al drama i, sobretot, el thriller polític. Destaca la seqüència inicial de l’assalt a l’embaixada amb aquella manca de música i aquells silencis que ho diuen tot; l’autocrítica i la ironia al voltant del funcionament real de Hollywood; i un tercer acte efectiu però que s’allunya una mica de la realitat en la que està basada la història; una llicència que està més que permessa segons el seu director. També és cert, però, que en alguns moments sembla que ens estiguin explicant una història que s’aguanta amb pinces.

Ben Affleck és un d’aquells actors que fan el pas a la direcció i es troben en un paper on sembla que encaixen millor i crec que Affleck ha trobat el seu lloc en el món cinematogràfic. Igualment, reconec que executa un paper protagonista d’allò més correcte. A més, està acompanyat per un grup de secundaris molt potent: John Goodman, Bryan Cranston i el guanyador de l’Oscar per ‘Little Miss Sunshine‘ Alan Arkin.

Resumint, una bona opció per anar al cinema per a aquells a qui agradin les pel·lícules amb rerefons polític i amb una història interessant.

5 Novembre 2012 Posted by | thriller | , , , | 3 comentaris

RUBY SPARKS (Jonathan Dayton / Valerie Faris)

Calvin és un escriptor que va escriure un best-seller quan era molt jove. Ara, però, s’enfronta al repte d’escriure un segon llibre que estigui a l’alçada del primer i Calvin està en plena crisi de la ‘pàgina en blanc’. En Calvin rep el suport del seu psicòleg i del seu germà, però no és fins que somnia amb la Ruby que es desperta la inspiració dins seu arrossegat per un enamorament a primera vista. El problema se’l trobarà quan al matí següent, en despertar-se, es trobi la Ruby en persona a la seva cuina.

Moltes raons us podria donar per veure aquesta comèdica romàntica, però les resumiré en tres grans raons. Per començar, l’argument, que tot i no ser extremadament original, aporta una nova visió i un nou concepte a la comèdia d’amor i un nou tractament de la típica història de noi coneix noia. Us adoneu de les possibilitats que ofereix el fet de poder crear la noia de la teva vida? I si no ens agradés quelcom?

Un altre motiu són els directors, que ens regalen una pel·lícula amb un to (i una banda sonora) semblant a la meravellosa ‘Little Mis Sunshine‘. I, coincidint amb aquesta última pel·lícula, l’últim motiu que us dono és el seu protagonista, Paul Dano, que com sempre està magnífic. Creieu-me quan us dic que cal seguir de prop a aquest noi ja que brilla en qualsevol paper que faci, ja sigui d’adolsecent problemàtic a ‘L.I.E.’, de fanàtic religiós a ‘There Will Be Blood‘ (estranyament traduïda com a ‘Pozos de ambición’) o amb petites aparicions com a ‘Looper‘.

Com a apunt negatius potser es podria incloure un cert ensucrament en algunes escenes, però això es contrasta amb bones dosis d’humor i drama.

Així que si us agraden les comèdies subtils i/o les històries romàntiques, aprofiteu per anar al cinema perquè encara està en cartellera, encara que siguin pocs els cinemes que la projectin.

2 Novembre 2012 Posted by | drama, romàntica | , , | 10 comentaris