CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

THE IMPOSSIBLE (J. A. Bayona)

La nova pel·lícula del director de ‘El Orfanato’ ens mostra les destrosses que va provocar el tsunami que va arrassar el sud-est asiàtic el dia de Sant Esteve de 2004 a través dels ulls d’una família que haurà de lliutar per retrobar-se enmig de tot el caos.

Només són bones paraules el que em ve al cap després de veure aquesta cinta dividida en dues parts. Per una banda tenim la catàstrofe en sí, que Bayona aconsegueix reflectir d’una manera crua, brutal i abrumadorament real. Per l’altra banda tenim les històries i desventures dels membres de la família que han de viure i acceptar la pèrdua dels seus éssers estimats a l’hora que intenten sobreviure a la desgràcia.

Tots i cadascun dels aspectes de la pel·lícula estan esplèndids. Efectes especials, banda sonora i efectes de so, guió, direcció,… però si s’ha de destacar algun element són les interpretacions. Naomi Watts i Ewan McGregor estan fantàstics, però si algú destaca és el jove Tom Holland que està gegant i que es carrega a les espatlles gairebé tot el pes de la narració. Fins i tot els dos fills petits tenen els seus moments.

‘Lo imposible’ s’estrenarà d’aquí a pocs dies a totes les sales de cinema del país, així que no perdeu la oportunitat d’anar-la a veure. Us asseguro que riureu, patireu, us emocionareu i se us posarà la pell de gallina en més d’un moment. Bravo per Bayona!

9 Octubre 2012 - Posted by | drama, històrica | , , , , ,

15 comentaris »

  1. vaig sortir marejada del cine i amb el cor encongit… quina manera de patir!!!! i un gran encert fer que entenguem una cosa que tots hem vist a la tele i hem deshumanitzat…per què no pots ni imaginar el que deu ser veure’t arrossegat per una onada gegant, mentre cotxes, cases, arbres “neden” al teu costat. La sensació d’ofec i de perill… uufff és que ni veient-ho pots fer-te la mínima idea de com de terrorífic deu ser! Per cert, suposo que la vas veure diumenge? genial la presentació que van fer Bayona i Tom Holland a Sitges! pobre Tom, no sabia que Bayona l’estava traduint jajaja

    Comentari per Lu | 9 Octubre 2012 | Respon

    • Així que vam estar a la mateixa projecció!!!! Potser vam seure junts i ni ho sabíem. jejeje.
      Tens raó amb tot el que dius. Hem deshumanitzat el que vam veure al 2004 i està bé que recuperem aquesta angoixa per aquests fets.

      Comentari per Crític de cine | 10 Octubre 2012 | Respon

      • Tornes a Sitges aquest cap de setmana? quines vas anar a veure?
        Nosaltres tornem demà i fins diumenge! segur que coincidim en alguna! és graciós saber que hi ha alguna connexió amb algú allà on ets i tú sense saber-ho…

        Comentari per Lu | 10 Octubre 2012

      • Tinc entrades per ‘Sinister’, ‘Looper’ i ‘The ABC’s of death’. Segur que ens creuem en algun moment!!!

        Comentari per Crític de cine | 10 Octubre 2012

  2. No en dius res del pesat recurs constant de fer servir la música per subratllar els sentiments?

    Comentari per Pons | 9 Octubre 2012 | Respon

    • No és pesat, la música és un instrument més per emocionar-nos i endinsar-nos en les pel·lícules. Pensa en les pel·lícules de terror; si veus una cinta de por sense música és un altre món!! Què seria del cinema sense música?

      Comentari per Crític de cine | 10 Octubre 2012 | Respon

  3. Coi de Bayona, si encara el veurem a la gala dels Oscars, de moment tot el que sento son meravelles…

    Comentari per MadeByMiki | 9 Octubre 2012 | Respon

    • No m’estranyaria gaire…

      Comentari per Crític de cine | 10 Octubre 2012 | Respon

  4. Doncs mira que a mi no em cridava gaire l’atenció amb el tràiler, de gènere catastrofista hi ha tanta pel·lícula tòpica…

    Comentari per Reflexionem-hi | 11 Octubre 2012 | Respon

    • La qüestió és que està centrada en un fet molt real que vam viure no fa massa temps i això li dóna un aire diferent a aquestes cintes de terratrèmols i tornados de diumenge a la tarda.

      Comentari per Crític de cine | 11 Octubre 2012 | Respon

  5. Segurament la veure perquè vaig estar a les Phi Phi Island el 2009 i la gent encara en parlava, hi ha rètols en les camins que surten de les platges cap a les muntanyes que indiquen quin és el que s’ha d’agafar en el cas d’alarma per tsunami, també en alguns hotels dels que van quedar en peus es recorda com van servir d’aixopluc pels afectats.

    Comentari per Tomàs | 13 Octubre 2012 | Respon

  6. Hola, Crític: tenia moltes ganes de veure-la, però avui he llegit això i m’ha frenat una mica (molt) perquè no sé si exageren o si realment no és apta per a fetges sensibles. Tu què hi dius?
    http://www.lavanguardia.com/sucesos/20121016/54352610655/decenas-desmayos-proyeccion-lo-imposible.html
    És que com diu aquell de l’APM?:

    Comentari per Montse | 16 Octubre 2012 | Respon

    • La notícia és impactant però no sorprenent. S’ha de tenir en compte que la pel·lícula reflecteix molt fidelment i amb una realitat colpidora una tragèdia relativament recent i que tots vam poder veure en directe. Com comento, és colpidorament real.

      Comentari per Crític de cine | 17 Octubre 2012 | Respon

  7. Amb aquesta pel·lícula no puc evita tenir sentiments molt i molt ambivalents. Per una banda, penso que sí que és cert que humanitza una tragèdia que tots hem vist a la premsa i la televisió i que ens aproxima al patiment d’uns dels seus protagonistes. Però…no sé si s’ha escollit la forma més sensible de fer-ho, no sé si la mirada del Bayona és una mirada que connecti amb mi. Encara m’ho haig de pensar…però crec que he vist altres pel·lícules que m’han arribat molt més al cor sense necessitat de tanta sang i fetge. Crec que hi ha d’altres formes de narrar les històries que permeten que els éssers humans puguem connectar molt més entre nosaltres. Potser si hem de fer servir el recurs de les vísceres és que perquè ens deixem de costat altres coses més essencials o potser tenim por de no arribar-hi. Amb tots els meus respectes, penso que el desplegament del Bayona, segons el meu entendre, és una resposta a la por d’un director per no saber connectar d’una altra forma amb l’emoció del públic.

    Comentari per electrotipia | 11 Novembre 2012 | Respon

    • És interessant la teva reflexió. En cap moment m’ho havia plantejat d’aquesta manera. Potser sí que és un recurs fàcil l’utilitzar greus ferides per empatitzar amb el patiment dels protagonistes, però no m’imagino una pel·lícula sobre aquesta gran catàstrofe que va ser el tsunami sense aquestes greus ferides. I no oblidem que no són només ferides físiques. Bayona va aconseguir connectar amb mi tant amb la primera vegada que es veu la ferida de la cama de la mare com amb la trucada que fa el pare a l’avi dels petits. La pell de gallina.

      Comentari per Crític de cine | 11 Novembre 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: