MÁTALOS SUAVEMENTE (Andrew Dominik)
Jackie Cogan és un assassí a sou que és contractat per acabar amb els encarregats d’un robatori a una timba de pòquer. Amb uns mètodes qüestionables, Cogan es fa càrrec de la situació amb l’ajuda d’en Mickey, un vell amic seu. I tot això, emmarcat en un context de crisi econòmica i ideològica que encara no ha arribat al seu punt àlgid. Els mafiosos també noten la crisi.
Des que veiem les primeres imatges de la pel·lícula ens adonem que estem davant d’un thriller noir poc convencional, desconcertant, dirigit amb valentia i amb un estil narratiu xocant i amb un guió cuidat al mil·límetre (i basat en la novel·la de George V. Higgins, ‘Cogan’s Trade’). I el film no abandona en cap moment aquestes premisses, regalant-nos escenes com les del pròleg i les del primer assassinat. L’humor negre fluctua al llarg de tot el metratge i la violència apareix justament quan ha d’aparèixer. A més, Dominik i Higgins ens regalen un final digne del millor Tarantino.
La crisi econòmica està present en tota la pel·lícula. És més, ‘Mátalos suavemente’ serveix com a metàfora de la situació actual i investiga en les causes, en petit format, que han desembocat en aquesta. La pega que li podem trobar és la referència que fa a aquest fet, tot incrustant discursos de Bush i d’Obama, de manera constant, dotant a la cinta d’una lectura ideològica concreta.
A part d’això, tot són bones paraules. Brad Pitt està enorme i l’envolten un munt de secundaris de luxe com són James Gandolfini, Ray Liotta o Richard Jenkins entre d’altres. En definitiva, una pel·lícula rodona i perfecta per veure en aquests dies que corren. Crec que serà una aposta segura en els Oscars.
11 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Bé! Una de mafiosos ben feta! Distracció assegurada, i després a xerrar-ne una estoneta.
😉
Sí que dóna per xerrar, sí.
Té molt bona pinta la peli, segurament la veuré. Llàstima que tothom es queixi del mateix de les referencies economico-polítiques del sistema actual.
El problema no són les referències, sinó l’excés que se’n fa. Igualment és una molt bona pel·li.
Segurament la veure. Els actors m’agraden i el guió sembla de novel·la negre posada al dia.
Assassins i lladres per necessitat no és un concepte tant nou, imagino que per això les referències a la Crisi.
Aquest és un dels motius, però no el principal.
Ara que s’apropa la setmana del cinema…si encara hi és vull anar-la a veure! Tot i que la que REALMENT vull veure és blancanieves, l’has vista?
Amb Blancanieves suposo que et refereixes a la versió muda i en blanc i negre, oi? La veritat és que no em crida gens l’atenció.
El conte de la Blancaneus explicada en versió espanyolitzada amb ‘corridas’ de toros pel mig? Sóc mestre d’infantil i em costa concebre aquesta visió.
Sí, però no has de pensar només amb toros, home, hahaha! Jo en vull veure l’estètica, saber si el ritme funciona, si han sabut adaptar el conte a un altre escenari… tinc curiositat! A més a més canta la Sílvia Pérez Cruz i això no es pot deixar escapar! Ja te’n diré alguna cosa… si pago 9 euruus per veure-la.
Esperaré a que em diguis si val la pena. Si tu dius que està bé, et creuré.
Molt bona, estem d’acord. Mig trhiller, migh comèdia, un gran Gandolfini i un sensacional Pitt, que s’apropa a papers de pelis com Snatch. Una abraçada, ALBERT.