CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MEMENTO (Christopher Nolan)

Leonard és un home que pateix una estranya malaltia; després d’un incident relacionat amb la mort de la seva dona és incapaç de generar nous records. Per tant, tot allò que viu des d’aleshores ho oblida al cap de poca estona. Amb un objectiu en ment, acabar amb l’home que va assassinar la seva dona, crea tot un sistema de notes i fotografies que li permetrà recordar tot allò que viu. Però això no evitarà que la gent que l’envolti s’aprofiti de la seva malaltia i acabi confonent la mentida i la realitat.

Christopher Nolan, director de la saga de ‘El caballero oscuro’ i films com ‘El truco final’ o l’espectacular ‘Origen’, ja sorprenia amb la seva forma de fer en els seus primers films. Una mostra de la seva capacitat està plasmada en aquesta pel·lícula, escrita per ell mateix conjuntament amb el seu germà i dividida en dos parts superposades. Per una banda, una trama que avança en el temps i que ens va explicant la seva malaltia a través d’una trucada telefònica misteriosa i, per una altra banda, una història que ens mostra, en ordre cronòlogic invers, la vengança del protagonista; començant pel desenllaç de la història. El fet que estigui narrada cap enrera ens permet empatitzar al màxim amb el personatge, ja que quan en Leonard no recorda com ha arribat a un lloc, nosaltres tampoc ho sabem i ens trobem tant descolocat com ell. El problema, però, és que tota el guió està estructurat d’aquesta manera i pot arribar a cansar cap al final, quan es resol tot el misteri.

Interpretada per en Guy Pearce, acompanyat per en Joe Pantoliano i Carrie-Anne Moss (tots dos sorgits de la saga de ‘Matrix’) i una petita interpretació de Mark Boone Junior (de la sèrie del moment ‘Sons of Anarchy’), ‘Memento’ és una pel·lícula per amants dels trencaclosques filmats amb bon estil; un d’aquells trencaclosques que cal visualitzar un parell (o tres) de cops per acabr d’entendre-ho tot.

17 Setembre 2012 - Posted by | thriller | , , , , ,

7 comentaris »

  1. mira una dels exemples clàssics de peli sobrevalorada. Que no dic que no sigui original i sigui una peli a recomanar totalment, però està lluny de ser una obra mestre com molts la classifiquen.

    Comentari per Pons | 17 Setembre 2012 | Respon

    • No és una obra mestra, però està clar que en el seu moment va trencar esquemes.

      Comentari per Crític de cine | 17 Setembre 2012 | Respon

  2. Recordo que al principi em va interessar molt, però a mesura que avançava se’m feia pesada. Així i tot, li reconec que en el seu moment em va semblar original.

    Comentari per Tomàs | 20 Setembre 2012 | Respon

  3. Jo trobo que la narració és el millor de la pel·lícula, això d’anar cap enrere, la desorientació que provoca… és una bona pel·lícula, almenys s’hi van trencar les banyes pensant-la i no es van dedicar a fer un remake de…jo que sé, Desayuno con diamantes! (No s’atrevirien….)

    Comentari per Reflexionem-hi | 20 Setembre 2012 | Respon

    • Jo no parava de pensar: ‘Com ha pogut escriure aquesta pel·lícula? Ha de ser complicadíssim!!’

      Comentari per Crític de cine | 21 Setembre 2012 | Respon

  4. Sóc l’única que no l’ha vist?😦 Doncs me l’apunto perquè amb els trencaclosques m’ho passo pipa.

    Comentari per Montse | 23 Setembre 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: