BRAVE (Mark Andrews / Brenda Chapman / Steve Purcell)
La nova proposta de la factoria Pixar ens transporta a un paratge escocès on la màgia i les llegendes tenen un protagonisme especial en la història de Mèrida, una jove princesa que no accepta els costums i tradicions que li pertoquen, sobretot el relacionat amb el seu casament amb algun dels fills primogènits dels clans veïns.
Pixar torna a aconseguir meravellar-nos i emocionar-nos amb una pel·lícula d’animació i això que no considero que ‘Brave’ sigui la millor pel·lícula que han fet fins al moment. Però cal dir que ho té tot: una història emotiva i emocionant, un equilibri perfecte entre pel·lícula infantil i adulta, una animació exquisida i una música (aquest cop amb tocs celtes) fantàstica. El curt epíleg és genial i el tall que ens presenta el títol del film és colpidor (i ha espantat més d’un nen a la sala)
M’ha grinyolat algun moment excessivament slastic, però s’ha de reconèixer que això és el que agrada a la quitxalla, així que benvolgut sigui. A alguns els molestarà, però veure una pel·lícula d’animació amb nens i nenes al voltant és genial, perquè ningú s’emociona ni s’exclama tant com ells. Ells viuen la pel·lícula i potser això fa que la resta d’espectadors encara hi entrem més. Sigui pel motiu que sigui, ‘Brave’ passa a formar part de les pel·lícules d’animació imprescindible (com ho són totes les sorgides de les entranyes de Pixar).
Per cert, un altre motiu per anar al cinema a veure-la és el mític curtmetratge que acompanya la pel·lícula. Aquest cop, Pixar ha tirat per un curt FANTÀSTIC (amb totes les lletres), titulat ‘La Luna’, que ha arrencat una sonora exclamació de tots els que estàvem a la sala. Qui no el sàpiga apreciar és que és cec.
7 comentaris »
Deixa una resposta a Arqueòleg Glamurós Cancel·la la resposta
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
A banda de la pel·lícula en si, el que em sorprén és la de pel·lícules que sobre Escòcia, la seva història, tradicions i anhels nacionals es produeixen. Aquests escocesos saben vendre el seu producte. Potser n’hauriem d’aprendre perquè mitjançant les pel·lícules, milions de persones aprenen a saber què és i què vol ser un poble determinat.
A més, pel que dius la pel·lícula la consideres imprescindible, és a dir, a més del missatge, està ben feta.
Quan et paga Pixar per aquesta publicitat tan descarada? Per què per altres bandes he sentit que ni de conya està a la alçada de les altres pelis, com a molt de Cars 2…
Ja comento que no és la millor de Pixar, però és que qualsevol cosa que fan és genial!! I la trobo millor que ‘Cars’; he de dir que no he vist ‘Cars 2’ (punt negatiu) La llàstima és que no veig ni un cèntim per aquesta publicitat.
A mi me n’han parlat horrors!! Jo des de que vaig tenir la desgràcia d’haver-me d’empassar “Cars” contra la meva voluntat mantinc a Pixar a una distància prudencial de mi…
És millor que ‘Cars’. Potser aquesta és la única relliscada de Pixar, que tot i així és millor que moltes pel·lícules d’animació.
Mira, d’una que sí en puc parlar! Vam portar els nens a veure-la.
La peli em va agradar molt, tot i que és cert que no és tan Pixar com tothom voldria bla bla bla… Però trobo que estava prou bé. Vam gaudir-la i planteja un conflicte molt viu a les famílies. Però… hi va haver una cosa que no em va agradar.
En sortir del cinema, xerràvem sobre la peli i la nostra filla ens va dir que la nena havia “tingut tota la culpa de tot el que passa”. La meva nena té 7 anys. Vam intentar fer-li veure que si la mare no hi hagués posat tanta pressió, les coses no s’haurien hagut de desbordar d’aquella manera… No tinc clar que el nostre discurs fos més efectiu que les imatges i l’emoció de la pantalla. Per tant, trobo que caldria deixar més clar que, quan les coses no funcionen, és responsabilitat de les dues parts. Cal recordar que els nens tenen tendència a veure que les coses dites pels grans són més veritat que les dites per ells. Serà perquè es veuen petitets, però és així.
D’altra banda, jo -que sóc molt bleda- vaig plorar com una lloca amb la lluita mare-ós!
Apa, seguim endavant!
🙂
Potser es dóna aquesta visió que la culpa la té la noia perquè a ella no li passa res. Vull dir que no pateix cap malefici. I a més, es sent culpable constantment.