CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

BLANCANIEVES Y LA LEYENDA DEL CAZADOR (Rupert Sanders)

Ja fa unes setmanes que s’ha estrenat aquesta pel·lícula i no tenia pensat veure-la, però tampoc hi ha quelcom a la cartellera que em cridi l’atenció, a excepció de, per una banda, ‘Moonrise Kingdom’, la nova de Wes Anderson, de la qual s’han estrenat tant poques còpies que m’haig de desplaçar de la ciutat per veure-la (i em moro de ganes!!!), i, per una altra banda, ‘Red State‘ del delirant Kevin Smith, que ja vaig poder gaudir (i molt) al passat festival de Sitges, on es va alçar amb el premi a millor pel·lícula i millor interpretació masculina.

Així que aquí estic amb aquesta enèssima revisió del clàssic conte de fades (fa un parell de mesos es va estrenar una altra versió, més ensucrada, per això), que s’allunya completament del significat propi del que és un ‘Conte de fades’. Les teories més psicoanalítiques, que tenen en Bruno Bettelheim el seu màxim referent, defensen la capacitat que tenen els contes de fades per desenvolupar certs aspectes del subconscient de les persones i per superar conflictes interns, en especial dels més petits. Doncs bé, després de veure l’última adaptació lliure, puc assegurar que no m’ha despertat el més mínim el subconscient; només m’ha despertat un avorriment soporífer, ja que es tracta d’una pel·lícula que es podria resoldre en poc més de mitja hora, però que triga dues hores a arribar al seu final.

La pel·lícula es debat tota l’estona entre convertir-se en un film infantil o adult. No es pot mostrar una guerra oberta on la violència passa a una velocitat tant fugaç. O es mostra la guerra en tota la seva crueltat o no es mostra, res de mitges tintes. La qüestió és senzilla, no sabria si recomanar-la per a un públic infantil o no. Les interpretacions són més aviat senzilles, sobretot la de Kristen Stewart com a Blancaneus. Charlize Theron salva el tipus, mentre que el caçador que la pel·lícula porta per títol, Chris Hemsworth, deixa bastant a desitjar. L’única gràcia que té la pel·lícula és la de descobrir qui hi ha rere les pròtesis i el maquillatge dels 8 (?!) nans. Jo m’he emportat molt bones sorpreses. Si voleu fer trampes, sempre els podeu buscar per internet.

Anuncis

23 Juny 2012 Posted by | acció, conte | , , , , | 8 comentaris