FUNNY GAMES (Michael Haneke)
Un matrimoni benestant i el seu fill es disposen a passar uns dies de tranquil·litat en una casa apartada de la ciutat. Quan acaben d’arribar, reben la visita de dos joves psicòpates educats que els proposaran una aposta: ells apostaran que l’endemà al matí, tots tres hauran mort; i s’hi esforçaran pder guanyar l’aposta.
Michael Haneke, director de ‘La cinta blanca‘, sorprén amb una pel·lícula brutal i sorprenent sobre un segrest i continúa amb la seva dèria personal d’explorar la perversitat humana i la capacitat de les persones per ser dolentes i malvades. I per aconseguir-ho es serveix d’un guió senzill però impactant, d’interpretacions molt sòlides i desgarradores (espectaculars Tim Roth, Naomi Watts i, sobretot, els dos segrestadors), de girs de guió sorprenents, d’un humor negre un pél refinat i d’un feedback quasi constant amb l’espectador.
Si busqueu una pel·lícula per passar-ho malament una estona (o no, jo m’ho vaig passar d’allò més bé) aquesta és ideal. A més, si voleu completar l’experiència, sempre podeu recórrer a ‘Secuestrados‘ de Miguel Ángel Vivas, on podreu experimentar un altre tipus de segrest violent a famílies adinerades. Juguem?
16 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Excelent film! M’encanta que hagis citat la vomitiva copia descarada en versió espanyolada casposa de telefilm en Antena 3 que és “Secuastrados”, perqué és precisament davant aquesta obra mestra de Haneke on es pot apreciar clarament els seus defectes, que son bàsicament tots els imaginables.
De Funny Games, crec que el que més por fa és que no hi hagi cap motivació racional darrere dels assassins, més enllà de jugar!
Potser deixes de visitar-me, però a mi em va agradar ‘Secuestrados’. Ostres, estic tenint un Dejavu, perquè crec que això ja ho havíem parlat. jeje. La qüestió és que ‘Funny games’ és sensacional i no cal comparar-la amb res que s’hagi fet per adonar-nos. Visca Haneke!!
Confesa que has tret el tema de Secuestrados només per provocar-me!! ajaja
No em va desagradar del tot, però em va cansar molt l’actitud dels segrestadors.
I girs de guió? de debò? la situació del segrest canvia en algun moment? Ho dius pel final? esperares un final Disney?
Home, el moment del comandament a distància és surrealista…
No em veig amb estómac (quin iuiu!).
Sempre he admirat com algú pot ser tan escabrós o creatiu com per inventar-se aquestes històries, i m’he preguntat si realment la gent que fa aquests films estan bé del cap. De debó, penso que ha de ser difícil. M’agradaria poder passar-m’ho bé amb aquests fils, el trobo ben original, però és que és superior a mi, no puc ni clicar el play per veure el trailer. Hauria de ser acompanyada, amb el permís de tancar el volum quan vulgui, amb un coixí per poder-me tapar i, el més important, amb permís per poder xerrar i exclamar-me durant el film…!!!
No és una pel·lícula de terror d’ensurts. És una pel·lícula escabrosa, dura, sense banda sonora pràcticament. Si vols, et convido a veure-la, donan-te permís per expressar-te.
Respecte a estar bé del cap, o no, et puc assegurar que Michael Haneke té el cap molt ben amoblat. Si no em creus, et convido a veure ‘La cinta blanca’ o la propera estrena ‘Amour’. Totes dues han guanyat la Palma d’Or al festival de Cannes.
Ostia!! em deixes parlar mentre miro una peli??? Això és lo más! Invitació acceptadíssima aleshores! Igualment penso que algú que fa aquest tipus de pel·lícules ha de tenir una ment privilegiada, fer conmoure a l’espectador, ser original, fugir de les pel·lícules de terror convencionals, fer patir… penso que no ha de ser fàcil, vaja a mi no se m’ocurreix com fer-ho…
Em va encantar! I realment em va sorprendre les actuacions de tots en general, molt bon treball.
I pel que fa a comparar, no es pot fer, trobo que són dues pel·lícules completament diferents malgrat ser una temàtica semblant
Has vist ‘Secuestrados’? Si no ho has fet et convido a veure-la un dia. Podríem fer una sessió ‘Secuestrados’ – ‘Funny games’ amb l’aficionats… Jo poso les crispetes.
Si que l’he vist, la vaig veure amb tu quan a les vacances de cap d’any. I són diferents, la temàtica és el segrest però per motius diferents… i el millor de secuestrados és com actua la filla i com esta gravada.
Ostres, no m’en recordava…quina memòria!!
Tot i així estaria encantat de tornar veure-les i més seguides!!!!
Pel que dieu i pel poc que he vist en el vídeo, crec que m’agradaria molt.
Imagino que és una pel·lícula d’aquelles que no enganya, que és cruel, dura i descarnada. El pitjor de tot és que casos com aquests passen en el món real.
Exacte. Potser això és el més inquietant…