PROJECT X (Nima Nourizadeh)
Tres joves estudiants impopulars d’un institut de Pasadena, California, s’han encaparrat a fer una festa que passi a la història amb un únic objectiu: ser populars i reconeguts per tothom.
El principal reclam que em va fer veure la pel·lícula és la producció de Todd Phillips, director de la delirant ‘Resacón en las Vegas’ i la seva continuació, com a expert en festes descontrolades. I aquesta ho és, però aquest cop no ha arribat a provocar-me cap rialla; només un parell de somriures. Les interpretacions són senzilles tot i que es reconeix la tasca que fan els tres protagonistes, pràcticament desconeguts fins al moment. La cinta està gravada amb el mastegat, però efectiu, recurs de la càmera en mà (hi han més pel·lícules gravades així que les que s’estrenen en 3D, o són imaginacions meves?) utilitzant diferents punts de vista, la qual cosa aporta aquesta espontaneïtat que carcteritza aquest tipus de festa. El ritme semblava que havia d’anar in crescendo al llarg del metratge, però no és així. L’únic que augmenta són les barbaritats que succeeixen i com ja les podem veure al tràiler no sorprenen gens. Resumint: pel·lícula senzillament entretinguda que deixa molt per reflexionar.
Aquesta és la última (i no la definitiva) prova de la problemàtica americana sobre la popularitat als instituts. Un concepte que aquí, per sort, no patim d’una manera tant exagerada. Rere la comèdia que ens intenten vendre, crec que hi ha un drama realment preocupant sobre el que han de fer els joves americans per ser reconeguts; ja que els tres protagonistes no aconsegueixen tenir un nom fins que no organitzen una festa plena de sexe, alcohol i moltes drogues que se’ls escapa de les mans. Així que, després de veure-la, em pregunto: quin és el missatge de la pel·lícula? La resposta que em ve al cap no pot ser més preocupant.
17 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Quan vaig veure el trailer de la peli, vaig pensar “mira, ja he vist tota pel·lícula” perquè s’ha de reconèixer que el trailer està fet amb gràcia.
És el problema d’alguns trailers. En dos minuts t’ensenyen totes les parts interessants. A vegades caldria agrair-los que ens estalviïn de veure les pel·lícules.
pel que dius el tràiler ven una cosa que no és… s’assembla els discursos del Rajoy i companyia sobre el rescat bancari.
No, no. El tràiler ven TOTA la pel·lícula. Una hora i mitja resumida en un minut i mig.
No parlem de discursos polítics que m’encenc!!!
Quina mala pinta… em quedo a casa.
Em recorda a aquella noia d’Australia, la Jess Cooper, que va convocar una festa a casa seva (jardí inclòs), aprofitant que els seus pares estaven fora, pel facebook (quan aquí començava el fenòmen facebook, allí el feia servir tothom) i se li va descontrolar de les mans perquè s’hi va apuntar tota la joventut del poble i rodalies. Diuen que va haver de trucar a la policia perquè desallotgessin la casa… 200.000 persones van clicar “jo també hi assistiré a l’esdeveniment”…
Sí, sí. D’allò més divertit!! No està basada en cap fet real, però el que passa es podria donar perfectament.
Sembla que li falti un assassí en sèrie, un zombie o alguna cosa que trenqui una mica l’ambient festiu, oi?? No la veuré, però trobo que almenys no és la típica pel·lícula de festetes americana, potser sí que pretenen que hi hagi aquesta reflexió que tu dius…
Jo crec que SÍ és la típica pel·li de festes americanes portada a l’extrem. La reflexió final és inevitable.
Ostres, vaig estar temptat per un instant d’anar-la a veure, però llegint la teva crítica em sembla que igual li dono una oportunitat en streaming si m’avorreixo molt un dia…
Ara t’encantarà i t’hauré espatllat la possibilitat de veure-la al cinema…
Pregunta directa: me la recomanes? Volia anar a veure ‘Moonrise Kingdom’ i no me la fan a cap lloc. Havia pensat en anar a veure aquesta perquè la resta d’estrenes de la setmana no em diuen res. Una abraçada.
La veritat és que és un mes una mica fluixet i les pel·lis que valen la pena (en un principi) s’estrenen amb molt poques còpies. Si hi vas, passaràs una bona estona encara que sigui una pel·lícula amb poques possibilitats als Oscars. Si ja has vist tot el que val la pena a la cartellera, és una bona opció.
No ens has donat l’adreça on es fa la festa!!!
Uf, sort que a casa no hi cap tanta gent… ni tinc piscina… ni jardí… ni deixo sols els nanos per anar de cap de setmana… Potser la veuré, però de “videoclub” que això d’haver de pagar l’entrada (x4!) em fa ser força selecta.
Doncs crec que l’aniré a veure dissabte. Una abraçada.
Esperaré la teva crítica…