CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL ILUSIONISTA (Sylvain Chomet)

L’ilusionista és un home que porta molts i molts anys dedicant-se al món de la magia i que ha anat veient com l’expectació per aquest tipus d’espectacles ha anat minvant fins arribar a uns mínims ridículs. Durant una petita actuació en un bar escocès coneix una noieta entusiasmada per la magia i per les il·lusions que el vell mag aconsegueix fer. Des d’aquest moment, l’il·lusionista farà tot el possible perquè aquest entusiasme de la jove no desapareixi mai.

El títol de la pel·lícula no està buscat a l’atzar, ja que juga en tot moment amb els seus significats; ja sigui amb les pròpies il·lusions que realitza el mag, com la il·lusió que sent la jove en veure’l actuar i la il·lusió d’aquest en veure que encara hi ha algú capaç d’emocionar-se amb els seus jocs de mans. Es tracta, doncs, d’una pel·lícula dramàtica amb petits tocs d’humor i no d’una comèdia com es podria pensar en un principi. El curiós és que són vàries les interpretacions que es poden fer en finalitzar la pel·lícula, ja que tot i que el final és força clar, les accions i els motius dels protagonistes poden iniciar un bon debat.

El detall del film és que el guió original pertany al desaparegut Jacques Tati i va ser una de les pel·lícules pendentes de realitzar i protagonitzar del director francés. És per això, que el personatge de l’il·lusionista no és res més que un dibuix en moviment del propi Tati. És magnífica la seqüència en que l’il·lusionista entra a un cinema on estan projectant la pel·lícula ‘Mon oncle’ del mateix Tati. A més, cal destacar la manca de diàleg, convertint-se en una pel·lícula quasi muda on la banda sonora té una importància enorme.

Les il·lustracions i el disseny de la cinta són genials, tant és així, que la pel·lícula de Sylvain Chomet ha rebut nombrosos premis i nominacions en els festivals més importants d’arreu del món. Una petita joia que, tot i alguns petits detalls que la fan trontollar (com el paper de la jove i les seves intencions) no té cap mena de desperdici.

Advertisements

7 juny 2012 - Posted by | animació | , ,

8 comentaris »

  1. animació? drama? podria haver dos gèneres en els que estigui menys interessat? per cert, quin records “Mon Oncle”! records negatius, evidentment, es una peli insuportable!

    Comentari per Pons | 7 juny 2012 | Respon

    • M’hauràs de donar un gènere que t’agradi, o una pel·lícula, o un director i em proposo deixar una crítica que t’agradi i/o et convençi. És el meu repte de l’any!!

      Comentari per Crític de cine | 7 juny 2012 | Respon

  2. M’ha semblat una opció molt interessant.

    Crec que és una aposta agosarada i molt original. El poc que he vist en el video, m’ha agradat força.

    Comentari per Tomàs | 9 juny 2012 | Respon

    • Agosarada…em sembla una paraula molt encertada.

      Comentari per Crític de cine | 10 juny 2012 | Respon

  3. Ui, s’ha de veure en plan obra d’art, no en plan pel·lícula “crispetaire” em temo. Segur que val la pena mirar-se-la!

    Comentari per Reflexionem-hi | 11 juny 2012 | Respon

  4. A mi em va agradar molt. És trista, sobretot és d’aquelles que et sents una mica xof després de veure-la, no és gaire optimista, tot i que desperta alguna rialla o somriure. Però es fa amena, tot i no haver gairebé diàleg. L’imatge és impressionant, la pluja sembla real, el moviment dels personatges, la música, et fa estar amb la boca oberta tota la pel·lícula!

    Comentari per aficionatsalssenders | 11 juny 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: