CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ELS NENS SALVATGES (Patricia Ferreira)

Aquí teniu el segon ‘cameo’ d’Aficionats als Senders. Sembla que li està agafant el cuquet d’això de la crítica de cinema.

La nova pel·lícula dels nostres herois adolescents catalans ja està en cartellera des del passat divendres 25 de maig. La veritat és que no només els adolescents són coneguts, sinó que tot l’equip educatiu de l’escola són ben coneguts tan per la televisió com pel teatre i el cinema català. Això, en primer lloc, fa més que distreta la pel·lícula, perquè aprofitant que nosaltres anem al cinema quan són partits del Barça podem xerrar a la sala i comentar tot el serial d’aparicions televisives de cada personatge. La veritat és que escriuria un post de mil pàgines perquè és d’aquelles pel·lícules que donen molt per xerrar després.

Intentaré centrar-me en l’argument. La pel·lícula tracta les dificultats educatives de l’actualitat en una societat molt diversa on sembla que anem tots ben perduts. Els pares se senten desorientats i no saben quina atenció donar-los, tampoc no saben si ser molt tolerants o quin grau de límits calen pels seus fills. Aquests… quin món el dels adolescents! Necessiten atenció, però volen ser autònoms; tenen molta energia i inquietuds, però alhora res a fer; volen menjar-se el món, però en realitat se senten insignificants davant d’aquest… La distància entre els adults i els adolescents, malgrat que la diferència d’edat no sigui gaire gran, és tan abismal que es produeix una certa incomprensió entre ambdós “bàndols”. A més, se li ha d’afegir la dificultat educativa dels professors davant d’una classe amb massa alumnes, molt divers, desmotivats (no per culpa seva, sinó segurament per no entendre ben bé quin lloc ocupen, i què coi hi fan escalfant la cadira), però a més a més, amb la pressió de realitzar un cert temari, amb un cert temps, que gairebé no els dóna temps per preocupar-se de les problemàtiques individuals de cada alumne i de donar-los suficient motivació, fent sortir així el potencial que els adolescents duen dintre, on a més a més, se li afegeix la tendència de responsabilitzar l’escola de tot allò que influeix als adolescents, tan dins com fora del centre, pel fet d’entendre que en el centre no només s’aprenen els coneixements sinó també les aptituds i els valors, obviant, a vegades, la importància de la feina a casa i extraescolar.

Tot plegat, un panorama ben embolicat, on no hi ha culpables i que donaria lloc a múltiples reflexions i possiblement a cap solució perfecta. Però la reflexió sempre és bona, perquè vol dir que també hi ha preocupació i ganes de canvi, d’esforçar-se i de fer les coses ben fetes.

Només dir, que el final és inesperat i potser allunyat de la realitat propera i que, en alguns moments, es fa lenta. Tot i així ho podem amenitzar amb alguns comentaris que puguem fer durant el llarg metratge sobre els actors i sobre les experiències personals ja que de ben segur que ens en sentirem identificats, no tan amb el què fan sinó amb el que diuen o el que pensen, tan amb els adolescents com amb els adults. També es fa amena per alguns comentaris dels professors, amb els quals vaig riure molt, que són, com se sol dir, de llibreta! És a dir, d’aquells de tota la vida; com ara “et toca fer el què toca fer i el què et toca fer és estudiar!”, “jo vaig a treballar i la teva feina és estudiar!”, o “ui, quina pena que em feu!”, “va, que se’ns en va l’hora!”. A mi això em va fer recordar una professora que tenia que sempre ens cridava: “És que vosaltres viviu entre cotons!”. De ben segur que tots teniu algunes frases típiques dels professors. Els alumnes (tot i que no sóc profe encara) em diuen que sempre els dic: “Ho sabeu de sobres” quan els crido l’atenció i ja ha passat a ser la broma del grup!

Us animo a veure la pel·lícula i a comentar les vostres reflexions i experiències! A veure si fem un bon recull de frases mítiques!

4 Juny 2012 - Posted by | drama | , ,

12 comentaris »

  1. Peli totalment prescindible…
    Per altra banda, sobre els professors, en el meu cas sempre ens deien “sou la pitjor classe que he tingut mai” ja veus tu quins ànims…

    Comentari per Pons | 4 Juny 2012 | Respon

  2. Sense haver vist el film a priori em crida bastant l’atenció i és un tema sobre el que he reflexionat bastant. la suposada “degeneració de la joventut” és un fet objectiu o la típica percepció crítica inter-generacional’??

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 5 Juny 2012 | Respon

    • Bona pregunta, crec que a molts ens ronda sovint pel cap sense trobar una resposta clara, i crec que part de la pel·lícula també parla d’això.

      Comentari per aficionatsalssenders | 5 Juny 2012 | Respon

  3. Una frase per a la reflexió: “Los jóvenes hoy en día son unos tiranos. Contradicen a sus padres, devoran su comida, y le faltan al respeto a sus maestros.” La va dir…. tatxan tatxan… Sòcrates fa 2400 anys. Deu ser que tots tenim una certa tendència a creure que el nostre pas per l’adolescència va ser més dolç que els de la següent generació (qüestió de punts de vista😉 )

    Diries que és una bona pel·lícula per mirar-la en companyia d’un de 15 i un d’11?

    Comentari per Montse | 7 Juny 2012 | Respon

    • De fet en Crític en sap més de pedagogia i no tinc informació que la pel·lícula s’hagi fet per treballar-la a les escoles ni amb motius pedagògics. Crec que parla d’això, de les diferències generacionals i de la incomprenssió. Crec que és més per adults, que marquem els límits, però que busquem la motivació. També per als goberns, que pensin en aquells professors que estan en aules amb molta heterogeneïtat i no poden donar resposta a tot. Em fa una mica de por que els adolescents pensin, com mola fer això que fan! Però de totes maneres jo els ho he recomanat als adolescents que tinc al menjador, que tenen 12 i 13 anys. Crec que si la veuen amb tu després hi podeu refelexionar. Fins quan podem fer coses que no es poden fer per diversió? Quan és el moment de parar? Segur que els teus ho veuen clar! De la mateixa manera que nosaltres ens podem posar a la seva pell, també trobo bé que ells es posin a la nostra (famílies i educadors), que no tenim la feina fàcil! Compte amb el final, a mi em va deixar descol·locada.

      Comentari per aficionatsalssenders | 8 Juny 2012 | Respon

  4. Jo per això de les frases tinc memòria de peix. Recordo al personatge de la Clara Segura donanr-li calés a la nena, despreocupant-se una mica d’ella, i dient-li alguna cosa com “comprat alguna cosa bonica”. És veritat que el final, tot i ser possible, se’ls escapa una miqueta de les mans. Però, en línies generals, em va semblar una bona peli, amb actuacions magistrals i una reflexió molt potent de fons. Una abraçada.

    Comentari per jordicine | 8 Juny 2012 | Respon

    • Exactament li dóna 20€ i li diu “comprat alguna cosa bonica, com per exemple un clip” i li toca els cabells…. No sé on va comprar clips la dona aquella, però és evident que la nena se’ls gastarà en alguna altra cosa! El paper de la mare, en aquest cas, és aquell en el que han tingut un fill però no saben que en tenir-lo cedeixes part de la seva vida a ell, acostant-t’hi… és un personatge bastant curiós.

      Comentari per aficionatsalssenders | 9 Juny 2012 | Respon

  5. Ja fa molt de temps que penso que els/les professors (tret de l’universitari) són herois socials. Crec que és una feina molt dura. Jo no sé si tindria la paciència que imagino cal per a una feina d’aquestes característiques.

    A mi em dien allò de “heu d’estudiar més”, “t’as quedat sense pati”

    Comentari per Tomàs | 9 Juny 2012 | Respon

  6. Aquest dijous l’aniré a veure a La Passió d’Olesa, on es farà la projecció de la pel·lícula i gala amb la presència dels actors principals. Aprofito per fer-ne propaganda, i per qui en vulgui saber més:

    http://www.lapassio.cat/ca/nens_salvatges

    Comentari per MadeByMiki | 11 Juny 2012 | Respon

    • Interessant proposta. L’any passat vaig anar al teatre de la Passió a veure ‘GRU’ amb l’escola on treballava i va ser força espectacular.

      Comentari per Crític de cine | 11 Juny 2012 | Respon

  7. Per fi, després de molt de temps l’he pogut veure, justament el dia en què hem fet una formació sobre el treballa amb adolescents!!! M’ha agradat molt i trobo que has fet una crítica molt encertada. Però jo no diria que la culpa no és de ningú. Segurament tots som culpables de pertanyer a una societat que no té en compte la problemàtica dels joves i ells en són una víctima d’aquest sistema. Tot plegat és molt complicat, però com bé dius, la reflexió és d’allò més important.

    Comentari per Crític de cine | 20 gener 2013 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: