MEN IN BLACK 3 (Barry Sonnenfeld)

La tercera part de la saga del homes de negre ens explica com un alienígena a qui ‘K’ va detenir fa molts anys, torna enrere en el temps per matar-lo. L’agent ‘J’ haurà de viatjar al 1969 i trobar-se amb l’antic ‘K’ per salvar-lo i, de pas, evitar una invesió alienígena en el futur.

Després de veure el primer tràiler que va sortir i del penós resultat de la segona part dels ‘Homes de negre’, les meves expectatives sobre aquesta tercera part no eren massa bones. En sortir del cinema, només vaig poder corroborar les meves expectatives. Perquè la pel·lícula de Sonnenfeld és un vull-i-no-puc de recuperar l’esperit del primer ‘Men in black’ però que es queda a anys llum. L’argument és bastant pobre, ja que el tema dels viatges en el temps està molt sucat però encara es podrien haver explorat altres possibilitats; enlloc d’això, la idea original no es mou de la premisa bàsica del ‘què passaria si es canvia el passat’. El guió és molt fluix; un intent de comèdia que no aconsegueix arrencar un somriure durant pràcticament tota la pel·lícula, uns diàlegs d’allò més tòpics i un munt de contradiccions cronològiques (per què no hi han propulsors i motos superguais al futur com les que hi han al 69?). A més, durant el metratge apareixen personatges interessants que podrien donar molt més de sí, com la nova encarregada de l’agència ‘O’ i l’alienígena que veu tots els futurs possibles (personatge molt criticat, injustament al meu parer). Per cert, el curt epíleg final és patètic.

Però no tot és dolent!!! Hi han uns quants aspectes que salven la pel·lícula i la converteixen en un producte entretingut i li donen un aprovat molt just. A saber: efectes especials remarcables, l’alienígena que he comentat unes línies abans, el final del clímax on es lliguen el passat i el futur de la parella formada per ‘J’ i ‘K’ i, sobretot, la interpretació de Josh Brolin que es mimetitza a la perfecció amb Tommy Lee Jones en la seva joventut. Cal apuntar que el personatge de Josh Brolin (i tota la història en general) van sorgir de les poques ganes de Jones a fer la pel·lícula; una pel·lícula que estava obligat a fer per contracte. Will Smith també està molt bé. Es carrega a l’espatlla gairebé tota la part còmica de la pel·lícula, llàstima que no tingui un bon guió al darrera.

Resum: pel·lícula entretinguda que no fa cap mal, que es deixa veure, però que es queda molt curt del que podria haver estat. Haurem d’esperar la quarta?