UN MÉTODO PELIGROSO (David Cronenberg)
L’última pel·lícula de Cronenberg ens proposa una visita pel que va ser un dels moments claus en la història del psicoanàlisi. El film ens presenta a Carl Jung que, seguint el mètode ideat per Freud, comença a tractar a un pacient mitjançant el que ell anomena la ‘Cura de la parla’. Aquest procés el portarà a conèixer en persona Freud, a convertir-se en el seu pupil i a descobrir un seguit de sentiments i implusos fins aquest moment desconeguts.
Si una cosa em va sorprendre de la pel·lícula és que tot i el complicat concepte en el que es centra la teoria del psicoanàlisi i de la pulsió sexual, el guió és molt senzill de seguir i, al contrari del que em pensava, no requereix veure-la un dia que tinguem la ment especialment clara. Pensava, erròniament, que no entendria res de res i que la proposta seria un seguit d’escenes eròtiques i sexuals sense fi. Doncs Cronenberg aconsegueix sorprendre i trencar amb aquest prejudici tot elaborant una història molt humana i clarificadora del que van ser els tres personatges que aquí es reflecteixen. Tot plegat, amb un ritme perfecte i addictiu i una música sensacional.
Cal destacar, per sobre de tot, la interpretació dels tres protagonistes. Un més que correcte Viggo Mortensen en el paper de Freud, un excel·lent Michael Fassbender com a Jung i una Keira Knightley espectacular en tots els sentits. També cal destacar el petit paper de Vincent Cassel amb una gran rellevància dramàtica. No ho acostumo a fer (de fet, no ho he fet mai) però cal reconèixer la tasca de la dobladora de la Keira Knightley, Núria Trifol, perquè el doblatge no és gens senzill i aconsegueix reflectir la pertorbació del personatge a la perfecció.
Si teniu ganes de passar una tarda entretinguda i fer una reflexió posterior sobre els impulsos humans (i animals) i la seva repressió, aquesta és la millor opció que podeu triar.
11 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Prefereixo veure al meu amic Vigo muntant a cavall i amb una espasa ben llarga a la ma
Molt d’acord. A mi tambe em va sorprendre que un tema tant feixuc podés ser tractat amb l’agilitat i naturalitat amb que ho fan.
He llegit altres crítiques i estan en la línia del que expliques. Sembla una molt bona opció per passar una bona estona i poder conèixer una mica més un personatge rellevant en el món del psicoanàlisi.
Mmmm. Sona molt bé! Me l’apunto per quan tingui una estoneta, doncs! Gràcies per la recomanació, com sempre. 🙂
Oh, doncs molt bé! Una altra de pendent!
Avui responc en general:
Pons, estem d’acord que serà difícil de treure’ns del cap la imatge de l’Aragorn, però el Viggo s’ho està currant de veritat.
Fantàstic, anònim, siguis qui siguis, jejeje.
Ho és Tomàs; ho és.
De res, Ligoakoma. Espero que t’agradi.
Una més, aficionats. Comença a posar-te les piles!!!
Aquesta em fa molta, molta, molta gràcia. La veuré, segur.
MadeByMiki et felicita pel teu bloc i ha decidit atorgar-te el Premi “Liebster”. Si vols veure la llista dels cinc blogs premiats fes una ullada a:
http://madebymiki.wordpress.com
Tot i que ja ho he fet al teu blog, t’agraeixo que hagis pensat en aquest petit espai de cinema de pocs seguidors. Jejeje. Al meu proper post faré saber els meus cinc blogs preferits.
Mira, precisament vaig criticar la dobladora de Knightley a “Orgullo y Prejuicio”, però potser hauria d’haver criticat Knightley directament… No he vist pas la versió original així que no sé de qui és la culpa. Sembla que escupi les paraules, no m’agrada gens. Ara, que se m’acudeix que potser era culpa del director que buscava aquests diàlegs ràpids…
En fi, quina caca de comentari, haha! Res a veure amb la teva pel·lícula, ja veus! El signa una friki de les novel·les i adaptacions de l’obra de Jane Austen.
No hi han comentaris caca!!! Jejeje. En qualsevol cas hi han pelis caca, actors/actrius caca,… A vegades és difícil donar les.culpes a algú quan una cosa no funciona. Hi ha tanta gent davant i darrera una càmera….