CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ELS JOCS DE LA FAM VS. BATTLE ROYALE

Vagi per davant que no he llegit cap dels dos llibres en els que estan basades les dues pel·lícules que avui comparo i que no havia escoltat parlar d’Els jocs de la fam’ fins que es va estrenar la pel·lícula, dirigida per Gary Ross. En un principi no l’anava a veure, però els comentaris constants que escoltava sobre la seva similitud i, fins i tot, inspiració en ‘Battle Royale’ (Fukasaku Kinji) m’han fet canviar d’opinió. Si més no, amb un objectiu: establir quina és millor. Anem per punts:

1. Guió

Situem-nos. ‘Battle Royale’ (a partir d’ara ‘BR’) es centra en una classe de 42 estudiants que són obligats a participar en un programa de supervivència en una illa, on tenen tres dies per matar-se entre ells fins que només quedi un supervivent o moriran tots. Aquest programa existeixa causa d’una superpoblació desmesurada i d’una actitud, per part de la joventut en general, desafiant i rebel.

‘Els jocs de la fam’ (‘EJDLF’) es centra en un grup de 24 nois i noies (anomenats ‘Tributs’) que provenen dels 12 districtes de Panem, un suposat futur continent americà en decadència on les diferències de classes són astronòmiques. Els jocs de la fam és una lluita a mort televisada i seguida per infinitat d’espectadors on només pot quedar un supervivent. Katniss, una jove de 16 anys dels districte 12 (el més pobre de tots), serà un d’aquests tributs en presentar-se voluntària per substituir la seva germana petita.

Mentre ‘BR’ ens mostra una lluita brutal amb una senzilla explicació que no va més enllà d’un petit discurs, ‘EJDLF’ no es centra únicament en la lluita (que comença bastant avançat el film), sinó que s’endinsa en els terrenys de l’exclusió social, les diferències de classe, la pobresa, etc… Un seguit de temes que s’aniran desenvolupant en les properes dues adaptacions ( ‘EJDLF’ és el primer llibre d’una trilogia) Igualment, també cal dir que el guió d’aquesta va perdent força (i molta) a mida que va avançant fins arribar a un final fluix.

Millor guió per ‘Els jocs de la fam’

2. Direcció

Aquí ja veiem les primeres grans diferències. Mentre ‘BR’ utilitza una càmera majoritàriament fixa que mostra sense complexos tot el que passa en escena, a  ‘EJDLF’ predomina una càmera histèrica que reflecteix les baralles sense mostrar res. Cert és, que en les novel·les de Suzanne Collins tot es veu des del punt de vista de la Katniss i aquest tipus d’imatge ajuda a aconseguir aquest efecte, però tot i així té un fort poder per marejar. Cal dir, en defensa de Ross (director de ‘EJDLF’) que els productors no s’ho han posat gens fàcil. En el següent punt ho explicaré.

Així que sense dubtar-ho, Millor direcció per ‘Battle Royale’

3. Producció

El paper del productor està clar: és la persona que aconsegueix el finançament perquè la pel·lícula es pugui fer i és el principal interessat en què la pel·lícula funcioni pel que fa a taquillatge i, per tant, aporti més beneficis. Amb aquest objectiu, els productors de ‘EJDLF’ van voler que la pel·lícula arribés al màxim nombre d’espectadors i per això necessitaven una qualificació baixa. Tractant-se d’una trilogia per a un públic juvenil, volien que la pel·lícula fos ‘Apta per majors de 13 anys’. Però per això calia complir una condició: ni una gota de sang. Així que, com mostres un munt de morts brutals sense una gota de sang? D’aquesta forma han aconseguit que la lluita (amb la matança inicial) sigui més aviat avorrida i insulsa.

El contrari va passar amb ‘BR’ quan es va estrenar l’any 2000, on semblava que l’objectiu era ‘com més sang, millor’. La pel·lícula està classificada per majors de 18 anys, però això no va aturar els peus als

joves que l’han volgut veure en DVD, per Internet o en les successives repeticion

s que fan per televisió.

Millor producció per ‘Battle Royale’.

4. Interpretacions

Punt difícil, ja que estem parlant de produccions de dos països amb dues cultures molt diferents. Les interpretacions japoneses acostumen a ser exagerades i, fins i tot, una mica caricaturesques. O això és el que ens sembla a nosaltres. Segurament a ells, les interpretacions occidentals els semblen avorrides i poc expressives. Crec que totes dues pel·lícules tenen bones interpretacions tot i ser completament diferents les unes i les altres.

Millors interpretacions, ex aequo per ‘Battle Royale’ i ‘Els jocs de la fam’.

5. Efectes especials

En aquest apartat trobem dos tipus d’efectes especials. Per una banda els creats per ordinadors que veiem a ‘EJDLF’ (grans ciutats imaginàries, avions futuristes, animals salvatges,…) i per una

altra banda, els efectes més físics i reals de ‘BR’ com braços desmembrats, colls rebentats,… Personalment, trobo més mèrit en aconseguir que una mort brutal sigui creïble que no pas a crear un espai amb l’ordinador (que també té el seu mèrit, eh)

millors efectes especials per ‘Battle Royale’.

Veredicte final

‘EJDLF’ és una pel·lícula molt entretinguda, que té els seus punts forts i punts febles, que aconsegueix mantenir-nos a les butaques pensant que ha valgut la pena pagar l’entrada. Malgrat això, crec que no està a l’alçada de ‘BR’ ja que és com un animal de zoo, que tenen engabiat i sense llibertat perquè el puguin veure més persones. ‘BR’ és un film més valent tot i que tècnicament inferior (però cal tenir en compte que hi han 12 anys d’evolució tècnica de diferència entre les dues).

Per tots aquest motius, ‘Battle Royale’ és i serà sempre una pel·lícula de culte mentre que ‘Els jocs de la fam’, després de l’èxit de taquilla que està tenint i el que tindrà en la distribució pel mercat domèstic, passarà a la història i esdevindrà ‘una pel·lícula més’.

25 Abril 2012 - Posted by | acció, ciència-ficció | , , ,

9 comentaris »

  1. Interessant comparació. Et felicito per l’entrada m’ha semblat molt correcte.

    Comentari per conjuntbuit | 25 Abril 2012 | Respon

  2. Si t’has llegit el llibre, els jocs de la fam té la seva gràcia. Però no deixa ser un entreteniment més com seria un dels primers harry potters.
    En canvi battle royal es una peli per recordar. Memorable l’assortiment de les diferents armes que els hi toquen als estudiants, només hagués faltat la Holy Hand Grenade of Antioch xD

    Comentari per Pons | 25 Abril 2012 | Respon

  3. Només he vist BR i no em va agradar massa pel que recordo.

    Pel que has explicat i malgrat tot el que dius (en un post molt complet i ben documentat i explicat), crec que m’agradarà més EJDLF encara que no sigui considerada una pel·lícula de culte.

    Comentari per Tomàs | 25 Abril 2012 | Respon

    • Prente una Biodramina abans d’anar-la a veure. jejeje

      Comentari per Crític de cine | 26 Abril 2012 | Respon

  4. Doncs no tenia ni la més mínima intenció de veure-la, però, després de llegir-te, m’ho plantejo seriosament. A mi ‘Battle Royale’ em va agradar moltíssim, tot i que ha perdut amb el temps. Una abraçada.

    Comentari per jordicine | 26 Abril 2012 | Respon

    • Battle Royale ha perdut amb el temps, però sempre serà una obra de culte. Si veus ‘Els jocs de la fam’ ja em comentaràs si arribes a la mateixa conclusió que jo.

      Comentari per Crític de cine | 27 Abril 2012 | Respon

  5. D’allò… braços desmembrats? colls rebentats? Ok, m’has convençut: trio EJDLF (tinc l’estómac sensible i aquestes coses😉 )

    Comentari per Montse | 26 Abril 2012 | Respon

    • Podríem dir que són pel·lícules semblants per a persones amb gustos diferents. Cadascú triarà la que li sembli més convenient.

      Comentari per Crític de cine | 27 Abril 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: