FOUR LIONS (Chris Morris)
Quatre musulmans que viuen a la Gran Bretanya decideixen convertir-se en màrtirs i immolar-se en algun lloc de la capital d’Anglaterra. Per això hauran de viatjar al Paquistan per preparar-se i rebre l’aprovació de l’Emir. L’únic problema és que els quatre protagonistes són, més aviat, maldestres i el seu objectiu es veu constantment en perill per culpa seva i de la seva manca d’habilitat, física i mental.
Chris Morris signa una comèdia que no va estar exempta de polèmica en tractar el tema de l’Islam i dels terroristes islàmics des d’un punt de vista còmic i en alguns moments ridícul, començant per la gravació del video que reclama l’autoria del que serà el futur atemptat. Però el mèrit de la pel·lícula és que en tot moment, els terroristes desperten certa simpatia i, inconscientment, volem que al final l’atemptat els surti bé.
El guió està molt ben buscat, alternant un humor molt senzill i simple amb gags més elaborats. Els personatges són completament plans, la qual cosa fa còmode el visionat de la pel·lícula, ja que no ens hem d’estar plantejant constantment quina és la psicologia de cada personatge. Senzillament, és una pel·lícula per gaudir-la i passar una bona estona.
7 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Allà es manté, en la meva famosa llista de pendents, esperant que li arribi el torn
Doncs ja em diràs quan li ha arribat el torn.
Eing? Que inconscientment volem que al final l’atemptat els surti bé? Ostres, així en fred no sé què dir-hi: per a mi la vanalització de certes coses no va gaire més lluny d’un Gila agafant el telèfon i demanant a l’enemic que no bombardegin gaire d’hora perquè els espatlla la migdiada.
Crec que durant la pel·lícula ets conscient que estàs dins d’una ficció. A vegades el cinema ens permet posar-nos de la banda dels dolents sense sentir-nos malament un cop a sortit el ‘The end’. Aquesta n’és un exemple.
Em va fer riure molt. És una crítica duríssima al terrorisme. Els deixa com inútils. No sabem què fer, com fer-ho… Estaria bé que, realment, fossin així. Una abraçada, ALBERT. Seguim en contacte.
Exacte. Seria meravellós que tots els terroristes fossin com aquests.
No és habitual veure en una pel•lícula humor i terrorisme junts. Això de l’inconscient és com allò que de vegades volem que els lladres o els estafadors de les pel•lícules se n’acabin sortint.