CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

TAN FUERTE, TAN CERCA (Stephen Daldry)

Oskar és un nen de deu anys que va perdre el seu pare en els atemptats a les torres bessones del World Trade Center de l’11 de setembre. Un any després de la seva mort, Oskar troba una clau a l’armari del seu pare. Convençut que es tracta d’un dels jocs de pistes que tan agradaven al seu pare, Oskar comença una recerca per tota la ciutat que el durà a conèixer un munt de gent inesperada.

La pel·lícula del director de ‘Billy Elliot’, que alhora està basada en la novel·la homònima de Jonathan Safran Foen, m’ha recordat a un parell de pel·lícules que em van entusiasmar en el seu moment. Una de recent com és ‘La invención de Hugo’, en la que un petit orfe també busca un missatge del seu pare i una que ja té alguns anys (sembla mentida que hagin passat 11 anys) com és ‘Cadena de favores’, on l’altruïsme d’un nen millorava la vida de persones desconegudes. En aquest cas, però, el motor de l’acció és una recerca personal i existencial marcada pel dol, la tristesa i la por.

La cinta compta amb les bones actuacions de Tom Hanks, Sandra Bullock i una grandíssim Max Von Sydow. També compta amb l’aparició de Viola Davis, Jeffrey Wright i John Goodman. Però si algú sobresurt per damunt dels altres, aquest és el jove Thomas Horn, que sosté tota la pel·lícula sobre les seves espatlles interpretant el paper de l’Oskar, un nen enigmàtic que mostra pinzellades d’algun tipus de transtorn que som incapaços de detectar (i aquí és on està el potencial del personatge)

Malgrat això, la trama del joc de pistes és, a estones, una mica confusa i el desenllaç és massa llarg, fent que la pel·lícula perdi intensitat en els últims minuts. A més, cau masses vegades en el melodrama i es recreen en les escenes més lacrimògenes (tot i això, les dues escenes on el jove Horn comparteix protagonisme amb Von Sydow i Wright són magnífiques). En definitiva, una bona pel·lícula amb molt bones interpretacions, per veure amb un paquet de kleenex al costat.

16 Abril 2012 - Posted by | drama | , , ,

8 comentaris »

  1. No se amb quina crítica m’agrada més:
    1) Extremadamente falsa e increíblemente histérica (Luis Martínez)
    2) Firme candidata al Oscar: a película más irritante del año (Manuel Piñón)

    Comentari per Pons | 16 Abril 2012 | Respon

    • No la deixen gaire ben parada no? Tria la que més et convingui, però crec que cap de les dues et convidarà a veure-la.

      Comentari per Crític de cine | 17 Abril 2012 | Respon

  2. Dubto que qualsevol pel·lícula nord-americana pugui tractar l’11 de setembre sense caura en la llàgrima (fàcil o no). Tanmateix, sembla que aquesta mereix una oportunitat, oi?

    Comentari per Montse | 16 Abril 2012 | Respon

  3. Ai “caurA”. CaurE, caurE! No sé què li passa avui al teclat😦

    Comentari per Montse | 16 Abril 2012 | Respon

    • jo li donaria l’oportunitat. No està malament, però tampoc passarà a la història!! No at praocupis pal taclat a tots ans juga malas passads.

      Comentari per Crític de cine | 17 Abril 2012 | Respon

  4. Aquesta no la veig ni a punta de pistola, els comentaris de’n Pons semblen força ben dirigits…

    Comentari per MadeByMiki | 16 Abril 2012 | Respon

  5. No és el tipus de pel·lícula que vulgui veure en aquests moments. Prefereixo temes més lleugers.

    Comentari per Tomàs | 17 Abril 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: