13 ASESINOS (Takashi Miike)
El prolífic realitzador japonés Takashi Miike ens presenta un film de samurais en el qual 13 d’aquests guerrers s’hauran d’enfrontar a un exèrcit liderat per un despiatat Lord, germà de l’actual Shogun, que deixa un rastre de mort i brutalitat per allà on passa. Amb aquest senzill argument, Miike ens regala una pel·lícula sobèrbia i autèntica sobre samurais, allunyada dels tòpics i l’ensucrada visió dels estudis hollywoodencs amb films com ‘El último samurai’.
Les intepretacions, el guió, l’estètica,…ens fan adonar que estem davant un film genuinament japonés, que ens mostra amb absoluta brutalitat i violència les batalles samurais que es van viure en aquella època i ens retrata la vida, la mort i les motivacions dels autèntics guerrers japonesos. En el seu favor també compta amb una banda sonora senzilla però efectiva i, sobretot, amb el llarg tercer acte que presenta una batalla de 45 minuts de duració sense interrupcions i que en cap moment perd intensitat; una de les més llargues de la història del cinema.
En la seva contra cal dir que la quantitat de personatges que hi surten ens poden fer perdre el fil en més d’un moment. Enrecordar-se de totes les cares, els noms, els poblats, els clans, és una feina impossible i això fa que sigui molt fàcil perdre’s. Per això crec que és d’agraïr que l’argument sigui tant simple (13 samurais ‘bons’ contra un exèrcit de ‘dolents’).
Només us puc dir que si us agraden les pel·lícules de samurais, aquesta és perfecta per a qualsevol ocasió, ja que poques vegades s’haurà vist un reflex més clar i real del que van ser aquests personatges. I sobre la batalla…només us puc dir que la gaudiu, perquè hi han motius de sobra.
15 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Tres quarts d’hora de batalla? Tres quarts!!! Que fort; realment ha d’estar molt ben plantejada per no caure en el fastig (acabat en “g”, eh!, no fastic 😉 )
Molt ben plantejada!! És espectacular.
Crec que no podria aguantar, quina angoixa! tres quarts d’hora patint!
Tens raó, seguir 13 personatges és molt. Els americans amb 1 Rambo ens ho posen més fàcils.
Si són Samurais, perquè doncs el títol de “Assassins”?
La qüestió del títol déu ser per un motiu de marketing. Quants títols s’han destrossat pel mateix motiu!!! Igualment, tenint en compte la quantitat de penya que es carreguen, crec que ja està prou ben trobat.
Estic d’acord amb tot. La pel·lícula està molt bé, però alguns personatges són un pèl ridícols. També la vaig trobar una mica llarga, però té esperit cent per cent samurai. Aquest Miike és un director molt peculiar. Encara recordo aquella ‘Llamada perdida’. Bon post, Albert. Una abraçada.
Miike és un tio capaç de fer una pel·lícula dramàtica, seguida d’una d’acció, després una de terror, un thriller i un documental i moure’s sensacionalment en cada gènere.
Jo recordo ‘Dead or Alive’, sobretot el fantàstic i descol·locant final de la primera part.
bufff per mi tots els japonesos fan la mateixa cara :S
quan vaig veure tigre i dragón, cada dos per tres em confonia i em preguntava per que l’emperador estava escombrant i coses per l’estil…. son xinos en comptes de japonesos, això vol dir que encara son més iguals xD
Aquí està el principal problema. Arriba un punt en que no saps qui és qui.
a sabia jo que hi havia una cosa que em feia més mandra que veure pelis romàntiques adolescents… els films de samurais japonesos!!
Ostres. No l’acabo d’encertar amb tu,Arqueòleg. No et preocupis, he vist que han programat ‘Un método peligroso’ a la primavera cinematogràfica entre d’altres. A veure si puc eliminar-la de la llista.
Faras bé!!
Jo perdo el fil amb molta facilitat, soc totalment incapaç de seguir pelis amb molts personatges, i si son orientals ni t’explico!!
Jo, la primera vegada que la vaig veure, no vaig pillar res de res. Únicament entenenia qui eren els bons i qui els dolents. El que té de bo la pel·lícula és que no és imprescindible saber qui és qui.