CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL ÁRBOL DE LA VIDA (Terrence Malick)

L’última (i polèmica) pel·lícula de Terrenca Malick ens proposa una reflexió sobre la història de l’univers, des del seu origen fins els seus últims moments. I en aquest context macrocòsmic ens mostra la senzilla vida d’una família americana formada per un matrimoni i els seus tres fills a través dels ulls de Jack, el més gran de tots, que viu entre la tendresa i l’afecte de la mare i l’autoritat i duresa del pare i que va formant la seva personalitat tot descobrint el seu món interior i qüestionant-se sobre tot el que l’envolta, incloent a Déu.

Hi ha una diversitat d’opinions enorme amb ‘El árbol de la Vida’, des dels que diuen que és avorrida i sense sentit fins els que la qualifiquen d’obra mestra. Jo em trobo en aquest últim grup. El cinema de Malick és trencador i així ho demostra amb tota la poesia visual que desprén el film. Es tracta d’una pel·lícula purament subjectiva entenent que pot transmetre diferents coses depenent del moment personal que es viu en el moment de veure-la. Però no es tracta d’això el cinema? De remoure quelcom en el nostre interior? Doncs Malick ho aconsegueix tot i que és difícil descriure-ho amb paraules.

Poques pel·lícules es poden veure com un tot, de forma global. En una podem destacar la música, en altres les interpretacions,… En aquesta, tot està lligat, connectat: la senzillesa dels diàlegs (i monòlegs), les imatges evocadores, el dinamisme de la càmara que mostra que tot avança, el contrast entre les línies rectes d’allò artificial amb la fluidesa de les formes naturals, les interpretacions (tot i el gran treball de Brad Pitt i Jessica Chastain -Sean Penn té molt pocs minuts- cal destacar el paper dels tres fills i la seva naturalitat) i, sobretot, la magnífica banda sonora que inclou uns efectes sonors espectaculars i una música meravellosa.

Podem dir que es tracta d’una pel·lícula de constrastos: la mare i el pare, el natural i l’artificial, el naixement i la mort, Déu i quelcom més tangible; i aquest contrast es manifesta en la diversitat d’opinions que comentava al començament. Només hi ha una solució: que cadascú la vegi i n’opini, perquè la nostra opinió és nostra i de ningú més.

7 Març 2012 - Posted by | drama | , , ,

8 comentaris »

  1. doncs els meus pares estan en el primer grup….

    Comentari per Pons | 7 Març 2012 | Respon

  2. Potser si que l’hauré de veure i dir el què… sembla una pel·lícula per fer un cine fòrum després.

    Comentari per conjuntbuit | 8 Març 2012 | Respon

    • Exacte!! És una pel·lícula que porta molta cua i que dóna per una llarga discussió!!

      Comentari per Crític de cine | 8 Març 2012 | Respon

  3. Hola, Albert! Jo, que fàcil, així. Jo vaig anar a veure ‘El árbol de la vida’ amb els meus pares. Van aguantar un quart d’hora al cinema. Recordo que van canviar de sala i van anar a veure aquella d’en Tom Hanks i la Julia Roberts, ‘Larry Brown’, crec, o alguna cosa així. Jo amb en Hanks n’ho puc. Crec que ‘El árbol de la vida’ és una molt bona pel·lícula, pretenciosa, però bona. Em quedo amb la segona part. La primera és maca, però potser massa llarga. Hi ha coses que no em queden massa clares, com, per exemple, el paper d’en Sean Penn. Però vaja. Per sobre de la mitjana. Una abraçada.

    Comentari per jordicine | 8 Març 2012 | Respon

    • Pel que tinc entés, el paper de Penn havia de ser més llarg però en Malick va fotre una retallada dràstica de les seves. Celebro que t’agradés i que no canviessis en Pitt pel Hanks.

      Comentari per Crític de cine | 8 Març 2012 | Respon

  4. No l’he vista però he llegit més crítiques bones que no pas de dolentes.

    Així i tot, aquestes obres que pretenen abastar respostes tant profundes, corren el risc de fer curt o d’exagerar. Si com dius en a tu et sembla una gran pel•lícula és que no hauran caigut en cap d’aquests extrems.

    Comentari per Tomàs | 10 Març 2012 | Respon

    • Com comento, és una pel·lícula molt subjectiva i això fa que hi hagin aquests extrems de ‘o t’encanta o la odïes’. L’única forma de saber-ho és fer-li un cop d’ull i jutjar per un mateix.

      Comentari per Crític de cine | 12 Març 2012 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: