CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

2-HEADED SHARK ATTACK (Christopher Ray)

Avui us deixo un post amb dedicatòria implícita a un parell de persones que, espero, es sentin al·ludides. Us informo que durant uns dies (molt pocs) el CineFòrum estarà una mica parat a causa d’uns quants dies de festa que tinc. Així que he pensat de fer un post ‘catxondo’ i moooolt ‘freak’ al qual no estic gaire acostumat.

I la pel·lícula triada és ‘2-Headed Shark Attack’; un film que no s’ha estrenat al país (per sort) i que tracta……..doncs sí, d’un tauró amb dos caps que espatlla les vacances a un grup de joves hiper-homonats amb poques ganes d’estudiar.

La crítica no podia ser més nefasta: idea horrorosa, cast espantós (tot i que participa Carmen Electra, i això sempre suposa un parell de bones raons), efectes especials dubtosos, guió horrible i realització esperpèntica. En resum, una gran pel·lícula crispetera per un diumenge a la tarda!!! Spielberg va fer escola!!!

Anuncis

31 Març 2012 Posted by | terror | , | 10 comentaris

EL PERFECTO ANFITRIÓN (Nick Tomnay)

Nick Tomnay ens convida a una curiosa celebració. Un atracador de bancs es ‘refugia’ de la policia a casa d’un home que està apunt de rebre els seus convidats per a mantenir una vetllada agradable amb un sopar seguit d’una festa d’allò més animada. L’atracador no entrava en els plans de l’anfitrió, però potser aportarà aquell toc de gràcia que fan les vetllades més memorables. Al llarg de la nit, com en tota bona celebració, s’anirà descobrint la veritable naturalesa de cadascú.

El que es podia convertir en un thriller d’aquells de segrestadors-segrestats típic es transforma en una pel·lícula on l’humor negre preval per damunt de tot i on el canvi de rols és tant exagerat que descol·loca l’espectador constantment. També podria haver raspat l’absurd, però la presentació dels personatges i els deliris del protagonista (no us dic de quin) estan reflectits amb tanta naturalitat que només podem gaudir de la proposta. A més, els girs de guió no deixen de sorprendre i d’agafar-nos desprevinguts. Destaca l’actuació de Clayne Crawford (poc conegut a les nostres pantalles) i David Hyde Pierce (conegut per ser el germà de Frasier).

La única recomanació que us faig per veure aquesta pel·lícula és que no espereu res. Seieu davant la televisió i gaudiu-la. Segur que us sorprendrà.

28 Març 2012 Posted by | humor, thriller | , , , | 8 comentaris

INTOCABLE (Olivier Nakache/Eric Toledano)

Philippe és una home ric i paraplègic que està cansat de cuidadors que només senten compasió per ell. Driss és un home que acaba de sortir de la pressó acusat de robatori. La vida de Driss canvia quan aquest li demana a Philippe que li signi el full de petició de treball per poder cobrar l’atur. Philippe, en comptes de fer això, li proposa treballar per ell en veure la manca de sensibilitat que demostra per la seva condició. L’amistat que sorgeix anirà més enllà del que semblava en un principi.

De tota la pel·lícula, em quedo amb una frase que diu una de les treballadores que cuiden de Philippe: “Ante todo, optimismo”; perquè aquesta és la sensació que em va quedar després de veure-la. La parella de directors, que a la mateixa vegada signen el guió, podrien haver realitzat una història dramàtica, amb forts alts i baixos emocionals. Però en comptes d’això, s’han basat en una història real i li han donat un punt còmic i alegre que fa que no deixem de riure durant tot el metratge.

La feina dels dos actors principals (François Cluzet i Omar Sy) és sensacional, i això que no l’he vist en versió original, i es nota una forta química entre tots dos. L’escena que obre el film, amb la persecució policial, és fantàstica i delirant; i atenció amb l’escena dels bigotis, perquè a mi em saltaven les llàgrimes de riure. Cada cop m’estan agradant més les comèdies franceses; crec que els veïns del nord han captat la idea i cada cop són més, i de més qualitat, les comèdies que ens arriben d’allà. Una molt bona recomanació per tothom per aquests dies que corren. Tots necessitem sentir-nos optimistes.

25 Març 2012 Posted by | humor | , , , , , | 13 comentaris

CONFESSIONS (Tetsuya Nakashima)

La professora Moriguchi acaba de perdre la seva filla. Tot apunta a que ha estat un accident, però la mestra descobreix que ha estat assassinada per dos alumnes de la seva classe. Des d’aquest moment comença la seva vengança. Una vengança que serà lenta, freda, calculada i devastadora per als dos alumnes.

Aquesta pel·lícula, projectada al festival de cinema de Sitges, també va ser la seleccionada per Japó per competir per l’Oscar a la millor pel·lícula. Algú podria portar-se les mans al cap en saber que una pel·lícula tant vengativa i violenta podia arribar a haver-se endut aquest premi, però és que el film està replet d’imatges precioses, d’un molt bon guió i d’un temps narratiu que salta constantment en el temps. Tot i la lentitud del seu ritme no es fa gens pesada, i el fet que la major part de les imatges es projectin en càmera lenta propicia que la pel·lícula estigui envoltada d’una gran poesia visual.

Després de l’última pel·lícula asiàtica comentada en aquest blog (la maleïda ‘Uncle Bonmee‘) calia tornar a aixecar el vol amb una pel·lícula d’una gran qualitat per a un servidor, que no es cansa de veure-la i reveure-la. Si voleu fugir del cinema europeu i de l’americà, aquesta és la vostra via d’escapament.

22 Març 2012 Posted by | fantàstic | , , , | 11 comentaris

UNCLE BONMEE RECUERDA SUS VIDAS PASADA (Apichatpong Weerasethakul)

L’oncle Bonmee és un home gran, visiblement malalt, que ha decidit passar els seu últims dies de vida amb els seus éssers estimats. Durant aquest temps se li apareixeran un seguit de fantasmes i esperits que li recordaran el què ha estat la seva vida.

Vaig comprar-me aquesta pel•lícula amb l’estela de premis i crítiques que l’avalaven: Premi de la Crítica al festival de Sitges 2010, Palma d’or a Cannes i la consideració com a millor pel•lícula de l’any per la prestigiosa revista Cahiers Du Cinema. Doncs, senyores i senyors, l’última pel•lícula de tant innombrable director és una absoluta pèrdua de temps, avorrida, paranoïca, lenta i llarga. Només recomano veure-la en grup i després d’haver pres substàncies pernicioses per a la salut: serà l’única vegada que el vostre cervell ho agrairà.

19 Març 2012 Posted by | drama | , , | 6 comentaris

BIENVENIDOS AL NORTE (Dany Boon)

Philippe, encarregat d’una oficina de correus en un petit poble del centre de França és enviat a Bergues, al nord del país veí, com a càstig per haver enganyat l’empresa per tal d’intentar anar a treballar al sud del país i animar, així, a la seva dona que està en plena depressió. La zona del nord de França on l’envien,a més, té fama d’estranya, amb un clima horrorós i uns habitants ximplets i amb un dialecte curiós.

Es tracta d’una comèdia esbojarrada i que dóna sentit a la Versió Original, ja que la major part dels seus gags estan basats en el dialecte ch’tmi que parlen els habitants del nord; tot i que s’ha de reconèixer que és una mica difícil de seguir si no s’està acostumat a la llengua francesa.

Les intepretacions rasquen l’absurd i la sobreactuació en un principi, però a mida que avancem en la trama, anem trobant els personatges més naturals i reals. ‘Bienvenidos al norte’ va ser tota una revolució al seu país  (França) que no va estar exempta de polèmica (inexplicablement des del meu punt de vista); fet que va fer que uns anys més tard s’estrenés a Itàlia ‘Bienvenidos al Sur’ amb la mateixa trama però tractant els pobles del sud de la bota d’Europa. Se’ns cap dubte, però, em quedo amb l’original.

16 Març 2012 Posted by | humor | , | 13 comentaris

LOS IDUS DE MARZO (George Clooney)

Stephen Meyers és un dels assessors polítics del governador Mike Morris que es presenta a les eleccions primàries americanes per al partit demòcrata.A partir de les seves experiències podrem veure el que es cou a la cuina d’una campanya electoral d’un candidat amable i simpàtic: mentides, traïcions, xantatges,…

La nova pel·lícula de George Clooney ens mostra la part oculta de les eleccions en una època de crisi, no només financera ni social, sinó també ideològica. Planteja aquest binomi que sembla estar tant de moda entre els ideals i el poder. Es pot arribar al poder mantenint els ideals i principis personals intactes?

Per resoldre la qüestió, Clooney (que interpreta el candidat Morris), fent explícita la seva tendència demòcrata tot i que ho negui en totes les entrevistes que concedeix, ha comptat amb un actor que està de moda i no només pel seu físic, sinó per la seva qualitat interpretativa com és Ryan Gosling (‘Drive’) i amb secundaris de luxe com Paul Giamatti, Philip Seymour Hoffman i la jove Evan Rachel Wood.

En definitiva, és una pel·lícula de temàtica política que va molt bé en aquests temps que corren per plantejar-se una part de la situació actual, amb una bona direcció al darrera (estaria bé que Clooney seguís aquest camí de la realització) i unes interpretacions excel·lents. Val la pena.

Per cert, també podeu llegir la crítica que ha fet l’Arqueòleg Glamurós.

13 Març 2012 Posted by | drama | , , , , | 17 comentaris

LUCES ROJAS (Rodrigo Cortés)

Tom Buckley és l’ajudent de la investigadora Matheson que s’encarrega de descobrir fraus de suposats parapsicòlegs i vidents. Quan a la seva ciutat està apunt de reapareixer Simon Silver, un famós mentalista que va abandonar els escenaris 30 anys enrere, Buckley voldrà investigar què hi ha al darrera de les seves actuacions buscant la veritat, encara que aiò el porti a jugar-se la pell.

La força de la tercera pel·lícula de Rodrigo Cortés recau completament en el seu contingut. Un argument que gira al voltant dels enganys i de la veritat, de la fe i la realitat, d’allò intangible i quelcom físic. La clau està en que es tracta d’un guió que va in crescendo, començant una mica fluix però que va agafant ritme i intensitat a mida que avancen els minuts. I durant tota la durada del film, Cortés enganya al espectador amb girs de guió (alguns una mica previsibles) fins a la resolució final, que a un servidor li ha encantat. A més, el director s’ha rodejat de grans actors com Sigourney Weaver i Robert de Niro, tot i que li ha donat el paper protagonista a una actor que m’agrada molt, Cillian Murphy (’28 días después’, ‘Batman Begins’).

Tot i això, reconec que el film té els seus punt febles. Per començar, es tracta d’una pel·lícula bastant convencional pel que fa a la forma. Cortés ens té mal acostumats amb l’estil de les seves anteriors pel·lícules. Ja sigui fent salts constants en el temps narratiu a ‘Concursante’ o sense deixar-nos sortir d’un taüt a ‘Buried‘, les cintes de Cortés acostumen a sorprendre per la seva originalitat i, en el cas de ‘Luces Rojas’, trobem un film força Hollywoodiense. A més d’això, el clímax final i moment de la gran resolució és un mica fluix pel que fa a intensitat.

En fi, no és la millor pel·lícula del director Gallec, però aconsegueix deixar-nos un film molt digne que farà les delícies dels amants al thriller de fenòmens paranormals.

10 Març 2012 Posted by | thriller | , , , , , | 10 comentaris

EL ÁRBOL DE LA VIDA (Terrence Malick)

L’última (i polèmica) pel·lícula de Terrenca Malick ens proposa una reflexió sobre la història de l’univers, des del seu origen fins els seus últims moments. I en aquest context macrocòsmic ens mostra la senzilla vida d’una família americana formada per un matrimoni i els seus tres fills a través dels ulls de Jack, el més gran de tots, que viu entre la tendresa i l’afecte de la mare i l’autoritat i duresa del pare i que va formant la seva personalitat tot descobrint el seu món interior i qüestionant-se sobre tot el que l’envolta, incloent a Déu.

Hi ha una diversitat d’opinions enorme amb ‘El árbol de la Vida’, des dels que diuen que és avorrida i sense sentit fins els que la qualifiquen d’obra mestra. Jo em trobo en aquest últim grup. El cinema de Malick és trencador i així ho demostra amb tota la poesia visual que desprén el film. Es tracta d’una pel·lícula purament subjectiva entenent que pot transmetre diferents coses depenent del moment personal que es viu en el moment de veure-la. Però no es tracta d’això el cinema? De remoure quelcom en el nostre interior? Doncs Malick ho aconsegueix tot i que és difícil descriure-ho amb paraules.

Poques pel·lícules es poden veure com un tot, de forma global. En una podem destacar la música, en altres les interpretacions,… En aquesta, tot està lligat, connectat: la senzillesa dels diàlegs (i monòlegs), les imatges evocadores, el dinamisme de la càmara que mostra que tot avança, el contrast entre les línies rectes d’allò artificial amb la fluidesa de les formes naturals, les interpretacions (tot i el gran treball de Brad Pitt i Jessica Chastain -Sean Penn té molt pocs minuts- cal destacar el paper dels tres fills i la seva naturalitat) i, sobretot, la magnífica banda sonora que inclou uns efectes sonors espectaculars i una música meravellosa.

Podem dir que es tracta d’una pel·lícula de constrastos: la mare i el pare, el natural i l’artificial, el naixement i la mort, Déu i quelcom més tangible; i aquest contrast es manifesta en la diversitat d’opinions que comentava al començament. Només hi ha una solució: que cadascú la vegi i n’opini, perquè la nostra opinió és nostra i de ningú més.

7 Març 2012 Posted by | drama | , , , | 8 comentaris

PIRAÑAS 3D (Alexandre Aja)

Continuant amb la febre de les 3Dimensions, s’estrenava fa uns mesos aquest clàssic de Joe Dante, convertit en remake, on un grup de pirañes assessines i amb ganes de carn ataquen tot el que troben al seu pas. Un gènere una mica gastat però que continúa generant beneficis…i pànic a l’aigua. En l’història del cinema hem pogut veure pirañes, taurons, calamars, Moby Dick que han fet que ens ho penséssim dues vegades abans de tirar-nos al mar. A mi el mar ja no m’agrada i ara menys.

Com a remake no és gaire innovadora encara que utilitza els recursos fàcils que el 3D ens pot oferir. Deixa un final molt obert per a una segona part, i és que la productora ja sap que això serà un èxit assegurat i, per tant, no es descarta la possibilitat d’establir una franquicia com ja va passar amb “Tiburón” d’Spielberg.

A tots els amants del cinema macabra a l’estil de “Saw” o de “Hostel” els encantarà l’escena de la matança de joves amb la testosterona pujada; una de les millores considerables respecte a la pel·lícula de fa uns anys. Per cert, Eli Roth, director de “Hostel” fa un “cameo” fugaç en l’escena de la matança i es reserva una de les morts més bèsties, al seu estil. Com  a secundari també està Ving Rhames (el misteriós Marcellus Wallace de “Pulp Fiction”). Qui també fa una aparició estelar després d’un temps sense veure’l és Christopher Lloyd, l’entrañable “Doc” Emmet Brown de “Regreso al futuro”. En general, una pel·lícula totalment prescindible.

5 Març 2012 Posted by | gore, terror | , , , , | 7 comentaris