CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

CINEMA PARADISO (Giuseppe Tornatore)

Avui m’estalviaré un post sobre els Oscars, sobre ‘The artist’ (que encara no he vist i de la qual no tinc gaires bones crítiques) o sobre els premis que ha obtingut ‘La invención de Hugo’ en l’apartat tècnic. Però sí faig un post una mica relacionat, ja que ‘Cinema Paradiso’ va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula estrangera i és una cinta d’amor al cinema i la seva història, com la pel·lícula d’Scorsese, però des d’un punt de vista una mica diferent.

L’any 1989 s’estrenava aquesta meravella del cinema Italià que explica la infància i la joventut del petit Toto i la seva relació amb el projeccionista del Cinema Paradiso del seu poble, l’entranyable Alfredo. A més de l’Oscar, va guanyar el Globus d’Or i el premi especial del jurat de Cannes, entre molts d’altres.

El que fa especial aquesta pel•lícula és que fa una reflexió sobre l’evolució que el cinema va tenir com a moviment social dins els petits pobles a través de la història del Cinema Paradiso situat en un poble sicilià: des de la censura a les pel•lícules per a adults, des de les sales plenes a la crisi d’espectadors que patim avui en dia. Tot adornat amb una història emotiva i un seguit de gags curiosos, humorístics i colpidors.

Les interpretacions són d’una naturalitat magnífica, començant per Salvatore Cascio (en el paper del petit Toto) fins a Philippe Noiret en la pell d’Alfredo, que li va valer el BAFTA al millor actor. Cal mencionar la magnífica música que acompanya la pel·lícula, composada per Ennio Morricone i amb la participació de la seva filla en un dels temes més emblemàtics.

Una pel•lícula sensacional, gran reminiscència del cinema Italià del qual en podem destacar poques pel•lícules i amb un final que us farà deixar caure alguna llagrimeta. I fins aquí puc llegir.

28 febrer 2012 Posted by | drama | , , , | 13 comentaris