CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA PIEL QUE HABITO (Pedro Almodóvar)

Abans de fer la crítica propiament dita, he de dir que odio al director manxec i a la llarga ombra del seu ego que el persegueix. Després de la gala dels Goya, on no es va treure les ulleres de sol un sol segon, encara m’he refermat més en la meva idea. No obstant, he de dir que el seu últim film m’ha agradat força.

‘La piel que habito’ ens explica la història d’un home atormentat per la pèrdua de la seva dona en un incendi anys enrere. Obsessionat per crear una pell artificial capaç de suportar el foc, utilitza un seguit de recursos materials i humans amb implicacions ètiques més que dubtoses.

Per mi, la pel·lícula no va començar bé ja que comença amb un gran ‘Una pel·lícula de ALMODÓVAR’, com si aquest home no necessités que aperegués el seu nom. Doncs aprengui, senyor fums-pujats, que fins i tot els grans directors inclouen el seu nom en els crèdits; o heu vist mai una pel·lícula que comenci dient ‘Una pel·lícula d’SPIELBERG’?

Però després la cosa millora. El ritme va en augment i a mida que es va desentrallant la trama i es van aclarint els misteris la pel·lícula va guanyant en interés. Els actors estan molt encertats començant per Elena Anaya i Jan Cornet (tots dos guanyadors del Goya a millor actriu i millor actor de repartiment). Antonio Banderas em va agradar molt també i potser s’hagués merescut el premi, tot i que no he vist a Coronado a ‘No habrá paz para los malvados’. També cal destacar el petit paper de Marisa Paredes i Blanca Suárez. Menció especial per a la banda sonora.

En definitiva, no m’acostumen a agradar les pel·lícules d’aquest home, però amb aquesta última ha sapigut trobar un tema, un gènere i un desenvolupment que m’han atret molt. A veure amb què ens surt la propera vegada.

22 febrer 2012 Posted by | drama | , , , , | 16 comentaris