J. EDGAR (Clint Eastwood)
En la seva nova intrusió en el gènere del biopic, Eastwood ens presenta a J. Edgar Hoover, el que va ser el creador del FBI i el seu director durant gairebé 50 anys. Al llarg d’aquests 50 anys se’ns mostra com va ser aquest personatge misteriós, egocèntric, admirat, qüestionat i, sobretot, introvertidament passional.
Tot i la durada del metratge (dues hores i quart) i la sobrietat del guió, la pel·lícula impacta des del primer moment en descobrir-nos una persona que enganya i confón, que és capaç de caure’ns bé quan, en realitat, va ser un ésser que es va mantenir en el poder amb males maneres i foscos propòsits. El guió ha estat tota una proesa, ja que de la vida privada de J. Edgar se’n tenen molt poques dades degut a la seva obsessiva privacitat, així que la pel·lícula no deixa de ser un supòsit, més o menys verídic, del que va ser la seva vida.
La relació amb la seva mare, amb la seva secretària i amb el seu company i amic fidel topen les unes amb les altres i van conformant el plànol sentimental i interior d’un dels homes més important, per bé o per mal, de la història americana. Potser, en tractar-se d’una part de la història de nord-amèrica fa que en algun moment del film us pogueu sentiu perduts i descontextualitzats, perquè la pel·lícula no deixa d’avançar i retrocedir en el temps i els recursos que utilitza Eastwood per situar-nos són personatges significatius de l’època.
Però si la direcció és magnífica i el guió addictiu, no puc dedicar paraules menys bones per als actors i actrius que apareixen. Des d’una destacable Judi Dench a una Naomi Watts força secundària però amb una gran rellevància. Leonardo DiCaprio, nominat a l’Oscar per la seva interpretació, se’l mereix se’ns dubte, però hi ha hagut un gran oblidat en les nominacions a actor de repartiment, i aquest és Armie Hammer (els bessons Winklevoss de ‘La red social‘) que fa tot un paperàs en la pell de Clyde Tolson, amic inseparable i d’una importància majúscula en la vida de J. Edgar.
En definitiva, Eastwood posa el segell a una de les pel·lícules de l’any.
8 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Em va quedar pendent, no sé si encara la fan pel cinema… Últimament pel·lícula que fa Leonardo di Caprio, pel·lícula que val la pena… tria bé els quions, eh!?
Encara està als cinemes, però donat pressa, que últimament les pel·lícules no duren més de dues setmanes en les multisales. Tens raó, DiCaprio està madurant; i esperat que a finals d’any ens arriba de la mà de Tarantino amb ‘Django Unchained’.
Vaja!, sembla que la peli no pot ser millor. A sobre el tema m’interessa molt…
Doncs no hi ha res més a pensar.
dispersitat d’opinions en entre les meves ànimes bessons del filmaffinity, es una peli delicada doncs…
Delicada o no, qui ho pot decidir és un mateix. Quantes pel·lícules no he vist perquè havia escoltat fàstics i després m’he perdut una gran pel·lícula!!!
Les pel·lícules de l’Eastwod director m’han agradat i imagino que aquesta també.
Aquestes pel·lícules que recreen la vida poc coneguda d’una figura important per entendre els EEUU d’aquella època m’interessa i la veuré.
Doncs ja em diràs què t’ha semblat.