SHERLOCK HOLMES: JUEGO DE SOMBRAS (Guy Ritchie)
Després d’un temps d’estar separats, en Sherlock Holmes i el seu amic, el doctor Watson, tornen a la càrrega per enxampar l’antagonista per excel·lència de Holmes, el professor Moriarty. La recerca els durà per diferents puns de la geografia europea i posarà a prova, no només la seva vida, sinó també la seva amistat, les seves capacitats deductives i la seva habilitat pel combat.
Fa poc comentava de ‘Misión imposible: Protocolo Fantasma’ que era una pel·lícula amb un argument al servei de l’acció. Doncs bé, en la nova entrega del famós detectiu ens trobem tot el contrari. Una pel·lícula amb les dosis justes d’acció (i de molt bona qualitat, per cert) que centra la major part de l’atenció en els seus personatges. L’argument, però, no acaba de convèncer del tot: es tracta d’una trama senzilla, repleta de forats, errors històrics i solucions ‘patilleres’. L’únic punt negatiu del film.
Però si alguna cosa fa que sortís del cinema amb una molt bona sensació va ser per la tria del cast. Una Noomi Rapace guapíssima, un Jared Harris (Moriarty) esplèndid i un tàndem protagonista (Robert Downey Jr. – Jude Law) amb molta, moltíssima química. Les millors escenes són aquelles en les que es troben junts en Holmes i en Moriarty mantenint una conversa, aparentment tranquil·la, però plena de tensió.
L’aspecte visual també està molt cuidat i regala una de les millors escenes d’acció que he vist en els últims temps. La fugida de la fàbrica d’armes a través del bosc nevat és espectacular. Conclusió: molt bona tria per anar al cinema, per passar una bona estona i gaudir d’una pel·lícula plena d’acció, enigmes i, sobretot, molt d’humor.
sens dubte la veurè, tot i que sempre que veig en Robert Downey Jr.sempre penso en l’Ironman xD
Jo també la veuré. M’agrada aquest tipus de pel·lícula i li perdono les errades i les mancances que pugui tenir.
Aquest cap de setmana toca!!! I amb crispetes i tot: no penso estar-me de res. La volia veure la setmana passada, però em van dir que abans havia de veure la primera, per tant vaig haver d’anar al “videoclub” (mecàsum, ara me l’han tancat 😦 ) i ara que ja estem tots posats en antecedents la veurem. Ja tornaré a passar dilluns, però no esperis cap comentari objectiu i crític: al personatge i al protagonista sempre els ho trobo tot ben fet.
Ja torno a ser aquí! Fantàstic, m’he divertit molt. Realment, quan fugen pel bosc hi ha hagut un moment que pensava que m’entraria un tros de fusta a l’ull 😉 Un ritme trepidant sense atabalar. Ah!, i molt graciosa la picada d’ullet a la pel·lícula dos mulas y una mujer: pobre Sherlock.
ja em direu que us ha semblat, Pons i Tomàs.
no m’havia fixat en la picada d’ullet que comentes. Tens raó: ritme trepidant sense atabalar. És un molt bon resum de la pel·lícula. M’alegro que t’hagi agradat.
Si la tornes a veure, fixa’t en la música de fons quan munta el poni. Jo és sentir aquelles tres notes (re, fa, re) i ja em veig la Shirley MacLaine fent saltirons dalt del burret 😀
http://open.spotify.com/track/0pxm7XuMR8Lwk0Z2XxHVmj
A mi em va agradar la recent sèrie britànica de Sherlock! Peró veure un enèsim film ja em sembla excessiu.
Ahir vaig veure “Los Descendientes” obligat, i al final em va agradar bastant, tot i que no tant com per q sigui la gran favorita dels Oscar!
Coi, no en tenia ganes però sembla que la peli val la pena, a veure si trobo el moment i les ganes…
Jo m’esperava molt més de “Sherlock Holmes”… potser un paper més allunyat de l’Ironman per part de Robert Downey Jr, potser un aire de Sherlock Holmes més clàssic, amb un cas més “paranormal”, en aparença, que no pas el suat tema de la organització que vol controlar el planeta provocant una guerra mundial… Potser la trobo lenta… Potser no m’agrada que Sherlock Holmes m’expliqui els cops de puny que donarà… No ho sé. Em quedo amb el repel·lent Holmes de les pel·lícules antigues en plan El perro de Baskerville.
Arqueòleg, si tot va bé aviat tancaré el compte pendent que tinc amb ‘Los descendientes’. Ja la comentaré.
Al final cauràs per la pressió social Miki.
Hi han hagut molts Holmes al llarg de la història, però aquest del Downey Jr. és un dels que més m’agrada. D’acord amb el comentari sobre l’argument. Molt manit i poc original.