CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA NOCHE DEL CAZADOR (Charles Laughton)

Avui he agafat la màquina del temps i m’he plantat al 1955, l’any que es va estrenar la primera i única pel·lícula dirigida per l’actor britànic Charles Laughton: “La noche del cazador”, una pel·lícula que ens presenta a Harry Powell, un predicador que, manat per Déu, viatja assassinant a totes aquelles dones impures que es troba pel camí. Un dia, a la pressó, es creuarà amb un home condemnat a mort qui li confesa tenir 10000 dòlars amagats en un lloc que només coneixen els seus dos fills. En sortir de la pressó, Powell aconseguirà enamorar la vidua del seu company de cel·la i aterroritzarà als nens per fer-se amb els diners.

Aquest clàssic del cinema, en el seu moment desprestigiada pel públic de l’època (motiu pel qual Laughton no va voler continuar filmant), és una manifestació expressionista que, a través d’una atmòsfera de fàbula, fa una al·legoria del bé i el mal. Les paraules “amor” i “odi” tatuades en els dits del predicador, aquest malvat personatge enfrontat a la bona senyora Cooper, la inocència infantil contra l’avarícia adulta són alguns dels exemples d’aquesta disjuntiva eterna. Cal destacar, sobretot, al paper del director de fotografia Stanley Cortez que, a través del joc amb les ombres i els contrallums, ens endinsa en un món oníric, de conte de fades, que forma la imatge de la pel·lícula. També de destacar són la interpretació del jove Billy Chapin, en qui recau gran part de la interpretació i, també, de Robert Mitchum en el paper de la seva vida com al predicador Henry Powell.

Tot i algunes incongruències de guió, situacions una mica estranyes avui en dia, denotacions clarament religioses (per mi és un punt negatiu) i un final de pel·lícula completament aniticlimàtic, estem davant una obra mestra, un clàssic que hauria d’estar a les videoteques de qualsevol amant del cinema. Bondat o maldat? Quan acabeu de veure-la, decidiu.

Anuncis

11 gener 2012 - Posted by | Clàssics, thriller | , ,

12 comentaris »

  1. ara entenc d’on surt la referencia d’en Terry Pratchett a “amor i odi” escrit en boli en els dits d’un dels personatges de Johnny y la bomba (post en breu)!

    Comentari per Pons | 11 gener 2012 | Resposta

    • Hi han moltes referències en els mitjans. per exemple, l’últim que he vist ha estat el personatge de ‘Perdidos’ interpretat per Dominic Monaghan que s’escriu ‘Hate’ i després el canvia per ‘Fate’ (destí). Espero el post.

      Comentari per Crític de cine | 12 gener 2012 | Resposta

  2. Ai, sí, en Robert Mitchum fent de llop disfressat de be! La vaig veure fa anys i em va agradar força. Hi havia moments angoixants. I dius que no va agradar al públic de l’època? Que potser algun grup religiós es va sentir retratat? (per a aquestes coses, el fanatisme és el mateix ara que fa 50 anys que en fa 500)

    Comentari per Montse | 11 gener 2012 | Resposta

    • Hi han moltes pel·lícules que passen despaercebudes a la taquilla en estrenar-se (o que generen grans odis) i que s’acaben convertint en pel·lícules de culte: ‘Blade Runner’, ‘La naranja mecánica’ o ‘Donnie Darko’ entre moltes d’altres.

      Comentari per Crític de cine | 12 gener 2012 | Resposta

  3. Sí, sí! L’he vista, però m’atabala una mica ell… fa por. No és una de les pel·lícules que m’agradi veure tot i que reconec que és d’aquells clàssics que s’ha de veure! (la fan tan sovint per la tele que no cal tenir-la a la videoteca…)

    Comentari per Reflexionem-hi | 12 gener 2012 | Resposta

    • Si ell fa por vol dir que va fer molt bé la seva feina. realment inquietant.

      Comentari per Crític de cine | 12 gener 2012 | Resposta

  4. Fantàstic clàssic!

    Sempre està bé passar una estona recordant alguna de les pel•lícules que han esdevingut unes petites obres mestres.

    Com dèiem fa poc: les connotacions cap a la mà esquerra, en aquí ell porta “odi” tatuat i en canvia a la dreta, “amor”.

    Comentari per Tomàs | 13 gener 2012 | Resposta

    • El cinema clàssic està ple d’aquestes connotacions. Pensa que una de les primeres pel·lícules que es van fer amb argument va ser ‘El nacimiento de una nación’ amb un argument extremadament racista però que va tenir una grandíssim repercussió.

      Comentari per Crític de cine | 14 gener 2012 | Resposta

  5. M’agrada molt aquesta nova vessant del blog amb cinema clàssic. Per variar, no coneixia la peli que ens proposes…

    Comentari per MadeByMiki | 13 gener 2012 | Resposta

    • A vegades està molt bé mirar enrere. És imprescindible per entendre el cinema d’avui.

      Comentari per Crític de cine | 14 gener 2012 | Resposta

  6. Ui, jo dels 50’s tinc una gran filmografia del meu xicot, q es superfan de Bette davis, Billy Wilder i la època daurada de Hollywood, ja buscaré entre caixes i armaris, a veure si trobo aquesta!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 15 gener 2012 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: