CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RARE EXPORTS: A CHRISTMAS TALE (Jalmari Helander)

Avui és Nadal, i encara que ja vaig actualitzar ahir, no m’he pogut estar de fer un post especial i deixar-vos la crítica d’una pel·lícula que es va estrenar fa més d’un any al Festival de Sitges emportant-se tres dels premis més importants: millor fotografia, millor director i millor pel·lícula. Es tracta de ‘Rare exports: A Christmas tale’, horriblement traduit com ‘Un cuento gamberro de Navidad’

Un grup d’excavadors troben en una muntanya perduda de Lapònia el que sembla ser el Pare Noel. A partir d’aquest moment, començaran a succeïr un seguit de successos estranys i s’anirà coneixent la veritable condició del que fins ara ens havien venut com el simpàtic home vestit de vermell. Una història plena d’intriga i terror que impacta amb la imatge nadalenca típica. Protagonitzada per un grup d’actors finesos i suecs, desconeguts per les nostres terres, la pel·lícula ofereix imatges pel record i un gir de guió inesperat, efectiu i sorprenent que comporta un dels punts més forts del film.

La idea original de la pel·lícula és del mateix director que va signar, el 2003 i el 2005, un parell de curtmetratges sobre la mateixa temàtica; més subtils i menys terrorífics però igual d’efectius i amb els mateixos protagonistes. He decidit no posar el tràiler original de la pel·lícula (el podeu veure en aquest post) i penjar-vos els dos curtmetratge originals, subtitulats en castellà, perquè tingueu un petit tast del que arriba aquest Nadal. Només queda desitjar-vos a tothom un Bon Nadal i una bona entrada al 2012.

25 Desembre 2011 Posted by | terror | , , | 9 comentaris

MISIÓN IMPOSIBLE 4: PROTOCOLO FANTASMA (Brad Bird)

Tom cruise torna a posar-se en la pell de Ethan Hunt per quarta vegada per tornar a salvar el món (i sobretot els Estats Units) davant d’una amenaça de guerra nuclear. Aquest cop, però, ho haurà de fer tot sol, sense el recolzament del seu govern, que tracta els agents de l’FMI com a terroristes. Al costat de Hunt, un reduït grup d’agents l’acompanyaran en la seva missió impossible.

El nou lliurament d’aquesta franquicia que ha reaparegut després d’uns anys de rumors no aporta res de nou al gènere i, fins i tot, perilla la seva condició com a pel·lícula d’acció destacable per damunt les altres. En aquesta quarta entrega es perd totes les senyes d’identitat que la primera pel·lícula va marcar amb bones escenes d’acció i, sobretot, una bona trama enrevessada plena de traicions i coses (i persones) que no són el que semblen. L’argument d’aquesta fantasmada protocolària sembla extret d’un videojoc on els protagonistes van aconseguint objectius que els porten a les següents fases fins arribar al dolent final. Un guió molt lineal que queda recolzat, magníficament cal dir, per unes escenes d’acció espectaculars i ben buscades però que rasquen molt l’exageració. El film, a més, ens deixa un final per oblidar des del moment en que s’abandona la sala del cinema; pitjor no és pot fer.

El cast és, potser, el que salva la proposta, amb un Tom Cruise en la seva línia (que interpreta totes les seves escenes d’acció, renunciant a dobles) i amb la incorporació de Jeremy Renner, cridat a agafar el relleu de Cruise (si aquest el deixa), Paula Patton i Simon Pegg, que aporta el toc d’humor necessari per fer passar les dues hores de metratge. Michael Nyqvist (el Mikael Blomkvist de la saga Millenium sueca) aporta el toc de maldat a la pel·lícula.

Així que si voleu veure una pel·lícula entretinguda quan no tingueu ganes de trencar-vos gaire els cascos i amb grans dosis de pirotècnia visual, aquesta és la vostra proposta. Per últim, us deixo un videoclip del making of d’algunes de les escenes més espectaculars de la pel·lícula rodades al Burj Khalifa, l’edific més alt del món, on queda reflectit el valor de Cruise alhora de jugar-se la pell.

24 Desembre 2011 Posted by | acció | , , , | 10 comentaris

SUPER 8 (J. J. Abrams)

Aprofito l’estrena en DVD per comentar una pel·lícula que va quedar pendent durant el llarg temps que el bloc va estar en stand by: ‘Super 8’.

En una petita població dels estats units, un petit grup de joves està disposat a gravar una pel·lícula amb la seva càmera de Super 8. Durant el rodatge, presenciaran un accident de tren que tindrà conseqüències que mai haurien imaginat. De sobte, al poble, comencen a desparèixer coses…i persones. El misteri, l’enigma i les rialles estan assegurades.

J.J.Abrams, de la mà d’Steven Spielberg, ens transporta al món d’E.T’ amb aquesta revisió del clàssic que manté els mateixos ingredients: nens, extraterrestre, humor i el govern ficant els nasos pertot arreu; això sí, fent ús de les últimes tecnologies i afegint un espectacle pirotècnic excepcional. La pel·lícula, a més, és un homenatge a totes aquelles backyard movies amb les que es van iniciar directors com Spielberg, George Lucas o Peter Jackson amb les seves càmeres portàtils.

La pel·lícula funciona senzillament pel repartiment de joves actors, tots ells desconeguts, que han sorprés a tothom amb una actuació impecable (destacant el protagonista Joel Courtney i la germana de Dakota Fanning, Elle Fanning, que aconsegueix arribar-nos al cor), uns tocs d’humor genials i un feeling palpable entre tots ells. L’extraterrestre -no us preocupeu que no us esgarraré res de la pel·lícula- ha estat un dels secrets millors guardats i aquí hi ha la clau perquè la pel·lícula generés tanta expectació. Però per la meva part, trobo que li falta tot el carisma que va obtenir E.T., amb el qual ens identificàvem plenament. La banda sonora, de Michael Giacchino (que ja va treballar amb la sèrie ‘Perdidos’ produida pel mateix Abrams) és magnífica i està a l’alçada de la composició que John Williams va fer per la pel·lícula de l’extraterrestre que volia tornar a ‘su caaaassaaaaa…’

Així que ja sabeu, gran pel·lícula que alguns poden titllar de blockbuster (i no sense raó) però que segur que agradarà als qui agradi la ciència-ficció barrejada amb tocs d’humor i una història molt humana al darrera. Per cert, no us aixequeu de la butaca en començar els títols de crèdit perquè, se’ns dubte, en aquest minuts està la millor part de tot el film. Ja ho veureu.

18 Desembre 2011 Posted by | ciència-ficció | , , , , , , , | 10 comentaris

COM ENSINISTRAR UN DRAC (Dean DeBlois / Chris Sanders)

Els vikings sempre han estat enfrontats als dracs, sempre han defensat el seu poblat contra els atacs d’aquests éssers gegants i sempre han gaudit matant-los en els seus espectacles folklòrics. El cap del poblat està molt orgullós de tots els vikings del poblat… de tots, menys del seu fill: un sacall maldestre i sense força que fa malbé tot allò que toca. Un cop de sort porta al petit viking a conèixer un petit drac fins que el viking, fent ús del seu enginy, aconsegueix ensinistrar el drac perquè faci tot el que li demani. A partir d’aquest moment, començarà una croada contra la seva tribu, incloent-hi el seu pare, perquè canviïn els costums i la mentalitat respecte als dracs.

Dreamworks (productora de la saga d’Shrek’) ens ofereix un espectacle d’animació pura i dura amb una història magnífica i emocionant que reflexa la recerca d’un jove per saber qui és i per retrobar l’amor i l’acceptació perduda del seu pare. Sincerament, puc dir que la pel·lícula em va sorprendre molt positivament ja que en un principi no donava un ral per ella, però després de sentir diferents opinions molt bones i alguna recomanació exaltada em vaig decidir a veure-la i, a dia d’avui, encara no m’he enpenedit. Ara la cinta ja es pot trobar en dvd, així que siteniu un videoclub proper, un FNAC o, senzillament, teniu internet a casa, ja podeu gaudir d’una molt bona estona de dibuixos animats.

12 Desembre 2011 Posted by | acció, animació | , | 8 comentaris

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN (Charles Martin Smith)

Winter és un dofí que ha quedat atrapat per una red de pescadors. Després de ser rescatat per un grup de treballadors d’un centre mèdic marí, la cua li és amputada. En un últim i insòlit intent, un doctor expert en pròtesis fabrica una cua perquè l’animal pugui viure i nedar amb normalitat. La pel·lícula està inspirada en la història de la mateixa Winter i, de fet, està protagonitzada  per ella mateixa. Però la pel·lícula va una mica més enllà, ja que també és un cant a l’acceptació i la superació de problemes personals en les persones.

Protagonitzada, per la part humana, pel jove Nathan Gamble (vist a ‘Miedos 3D‘ i ‘La niebla‘) i la novell Cozi Zuehlsdorff, és impossible no veure’s arrossegat uns anys enrere, al 1993, quan s’estrenava la primera part de ‘Liberad a Willy’. Per aquella època, jo comptava 6 anys, així que us puc assegurar que és una pel·lícula que m’ha marcat molt i amb aquesta història ha estat inevitable que m’emocionès recordant la faula de la balena i el seu jove amic. I és que ‘La gran aventura de Winter el delfín’ és, en molts aspectes, una revisió de ‘Liberad a Willy’ (llegenda sobre els dofins inclosa) que va una mica més enllà, centrant l’argument en com ens pot arribar a afectar a les persones una història de superació animal. Només per això, ja ha valgut molt la pena veure-la.

A més, cal esmentar la pressència, discreta però efectiva, de Morgan Freeman en un paper secundari però de màxima importància, així com d’altres secundaris com Harry Connick Jr.,  Ashley Judd (tot i que els considerin protagonistes, crec que els únics protagonistes són la jove parella d’actors i el dofí) i Kris Kristofferson. Pel que fa al 3D, l’únic comentari que puc fer és que, com sempre, resulta innecessari i funciona, únicament, com a campanya de màrqueting. Resumint, si us va emocionar ‘Liberad a Willy’, aquesta és una pel·lícula que de ben segur us agradarà, a xics i grans.

Si voleu més informació sobre la història de Winter o, fins i tot, verue-la en una webcam en directe, podeu visitar http://seewinter.com/

8 Desembre 2011 Posted by | biopic | , , , , | 7 comentaris

ACERO PURO (Shawn Levy)

Charlie Kenton és un ex-lluitador de boxa egocèntric i amb problemes de diners que es malguanya la vida amb “combats” i “rodeos” amb robots d’última generació. Després de la mare del seu fill, en Charlie s’ha de fer càrrec del seu fill d’onze anys a qui gairebé no ha vist mai. El petit Max el farà redescobrir la passió pel món del combat amb un únic objectiu, arribar al cim de la lliga mundial.

Llegint el resum de la història us podria semblar una pel·lícula plena de tòpics. Doncs ho és. Es tracta d’una aglomeració (per no dir còpia) de pel·lícules de boxa amb totes i cadascuna de les típiques lluites (internes i externes) que pateix el protagonista. És inevitable, per aquest motiu, veure en en Hugh Jackman (que interpreta el paper d’en Charlie Kenton) l’ombra allargada de Sylvester Stallone en algunes de les seves pel·lícules més conegudes com és la saga de “Rocky” Balboa o l’emocional “Yo, el Halcón”. Dakota Goyo interpreta al fill de Charlie, en Max, i tot i que se’n surt prou bé, no acaba de desenvolupar un personatge que provoqui certa empatia amb l’espectador.

Si per algun aspecte destacarà aquesta pel·lícula serà, se’ns dubte, pels efectes especials. No és que aporti gran cosa al món cinematogràfic dels efectes, però tot plegat aconsegueix una bona quantitat i qualitat de pirotècnia visual que encantarà i fascinarà als més joves (tot i que no acabo d’imaginar com els afectarà veure tanta violència -en la lluita- sense que hi hagi cap conseqüència en les persones) En resum, pel·lícula que no aporta res de res al gènere, plena de tòpics i previsible a més no poder, però que aconsegueix el seu objectiu: entretenir.

5 Desembre 2011 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , | 6 comentaris

AMIGOS… (Borja Manso / Marcos Cabotá)

La història: tres amics assisteixen al funeral d’un amic de la infància amb qui havien fet tot tipus d’apostes. Ara, la seva herència serà un últim joc: el difunt donarà els seus 17 milions d’euros a qui aconsegueixi reunir més audiència a la televisió. A partir d’aquí, les estratègies que utilitzin els farà replantejar la seva amistat i les seves relacions amb totes les persones que els envolten. Una comèdia entretinguda protagonitzada per Ernesto Alterio, Diego Martín i Alberto Lozano, amb Goya Toledo, Manuela Velasco i la participació de Sara Carbonero i Carles Moyà..

Original en el seu plantejament i molt forta durant la primera mitja hora, la cinta de Manso i Cabotà perd una mica d’intensitat cap a la segona part del metratge. Però això és degut a que dedica més temps a presentar i representar les fortunes i desgràcies dels personatges que no pas a acumular un seguit de gags sense sentit i que no aportarien res al creixement dels protagonistes. És cert que el final (que ara no explicaré) queda, si més no, inquietant i dóna la sensació que ens manca informació; i això deixa un regust agredolç. El repartiment és excel·lent i, com ja es costum en pel·lícules que tracten sobre la amistat, és necessari veure un cert feeling entre els actors.

El més curiós de la pel·lícula és que està financiada i co-produïda per Telecinco. I per què és curiós? Doncs perquè la cinta es dedica a ridiculitzar el món dels programes escombraries a que ens té acostumats la cadena privada: Gran Hermano, el món de la premsa rosa i sensacionalista i programes de confessions. Potser es tracta d’un intent de riure’s de sí mateixa amb l’objectiu de recuperar a tots aquells espectadors, com un servidor, que ha omplert el seu ‘cupo’ de bruticia televisiva. Sigui com sigui, la pel·lícula és una molt bona tria per veure una tarda tranquil·la de diumenge.

2 Desembre 2011 Posted by | humor | , , , , , | 9 comentaris