CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DE MAYOR QUIERO SER SOLDADO (Christian Molina)

L’Àlex és un nen de vuit anys que es converteix, de sobte, en el germà gran d’un parell de bessons. Els seus pares, per tal de tenir-lo content, li regalen una televisió per a la seva habitació. L’Àlex es començarà a obsessionar amb les imatges de violència que hi veu i fins i tot, els seu amic imaginari (un astronauta amb molt bones intencions) es convertirà en un coronel dur digne del Sergent Hartman de ‘La chaqueta metálica’ de Kubrick. L’ambient a casa, la gelosia, la desconfiança dels adults i les males companyies no faran més que empitjorar les coses.

Es tracta d’una iniciativa de la plataforma pedagògica ‘La Tribu 2.0’ que s’encarrega des de ja fa un temps a relacionar el cinema amb l’educació. Compten amb un ampli ventalls de propostes pedagògiques per a tot tipus de films i amb aquesta, des del meu punt de vista com a mestre, s’han superat. El meu company, Jordicine, ha deixat una crítica molt interessant però que s’allunya de la meva opinió respecte al missatge de la pel·lícula. Es podria caure en l’acusació de demagògia pel que fa a la cultura de la violència televisiva, però crec que la pel·lícula va més enllà i no s’estanca en aquest aspecte. La violència que hi trobem a la televisió i als videojocs és l’excusa i el pretext per iniciar-nos en la història de l’Àlex i servirà de leit-motiv al llarg del metratge, però la situació de violència ‘domèstica’ és encara pitjor, si hi cap. La gelosia, la indiferència del pare i les baralles dels progenitors, les males companyies, conformen un esquema de la forma de ser del protagonista. I és en aquest aspectes on es centra el missatge de la pel·lícula. L’encarregat de dexar-ho clar és Robert Englund (el mític Freddy Krueger) que actúa com a psicòleg i reeducador dels pares.

Però si algú destaca en el film, aquest és Fergus Riordan, el jove Àlex que, malgrat un doblatge al castellà poc creíble, deixa una actuació molt convincent i genera una empatia molt forta tot i els actes que va realitzant. El punt negatiu se l’emporta Danny Glover, amb un personatge molt curt i del tot innecessari (el discurs moralista final és, se’ns dubte, el pitjor de la cinta) I és que estem davant una pel·lícula que no necessita de cap discurs, perquè ja ho és en ella mateixa. Una pel·lícula que crida a la reflexió (i és inevitable sortir de la sala sense fer-la) i que TOTHOM hauria de veure. El missatge final de l’Àlex us impactarà.

31 Octubre 2011 - Posted by | drama | , , , ,

11 comentaris »

  1. sembla que tots els crítics estan d’acord en que la peli té un moralisme massa descarat i el sobretot que el discurset final es del tot prescindible

    Comentari per Pons | 31 Octubre 2011 | Respon

  2. He vist el tràiler i la veritat és que el “petit soldat” fa por.

    Sigui per la tele o l’entorn familiar, la violència d’aquest ésser diminut és esfereïdora.

    Imagino què, com dius, la pel•lícula ens ofereix una reflexió moralista sobre el tema.

    Pel meu gust, pel•lícula per veure quan no hi ha una altra cosa.

    Comentari per Tomàs | 31 Octubre 2011 | Respon

  3. Pons, crec que és una pel·lícula, com ja comento, que no necessita de cap discurs perquè ja és prou clara en el seu plantejament. Serveix molt més la veu de l’Àlex en off que no pas les xerrades moralistes. Però, treient aquests petits moments, la pel·lícula continúa essent força instructiva.

    Aviam si no tens cap altra cosa per veure, Tomàs. jejeje

    Comentari per Crític de cine | 31 Octubre 2011 | Respon

  4. Acabo de llegir l’enllaç d’en Jordicine i realment les vostres opinions són ben distants. Potser la virtud està a mig camí?😉 Si la veig, ho faré amb els nens i així aprofitaré el missatge. Ep, poca broma: és molt pràctic convertir-te en una mena de “veu en off” davant de determinades pel·lícules i fins i tot amb els nanos diria que francament recomanable.

    Comentari per Montse | 31 Octubre 2011 | Respon

    • Potser tens raó i hem de trobar un punt intermig. La pel·lícula és molt addient pels nanos joves, però has de ser conscient que la pel·lícula es va tornant més dura a mida que avança. Jo adverteixo…

      Comentari per Crític de cine | 1 Novembre 2011 | Respon

  5. La propaganda que he vist promet molt, però li temo molt a aquesta “moralina” que ens anuncies. Caldrà jutjar-ho en primera persona.

    Comentari per MadeByMiki | 2 Novembre 2011 | Respon

  6. Estem d’acord que és una pel·lícula interessant i que genera debat. Per això vaig fer el post. En cas contrari, no hauria escrit ni una línia. Jo, respectant la teva opinió -només faltaria- continuo pensant que és demagògica i falsa. Aporta coses, sí, però cal destriar-les bé. El discurs final és un resum de la peli i el director ho deixa ben clar: la televisió crea monstres. Podríem dir, si la seguissim al peu de la lletra, que tenir bessons també! Aquesta setmana, per exemple, he vist ‘El niño de la bicicleta’. També hi surt un nen rebel, però ens presenten la seva història sense cap càrrega de demagògia pura i dura. És un plaer debatre de cinema amb tu. Habitualment, estem d’acord. Aquest una miqueta menys. Una abraçada.

    Comentari per jordicine | 2 Novembre 2011 | Respon

  7. És veritat que és una peli moralista, però crec que no sobra el discurs, perquè no és una peli convencional per veure als cines i entretenir o debatre després, sinó que com dius forma part d’un projecte pedagògic. Per tant, hem d’entretendre aquesta pel·lícula com una eina educativa feta expressament per aquest motiu i els seus destinataris són els professors, els pares, els adolescents … per això té una moralina molt marcada, per això cal discurs, per repetir-ho, per remanarcar-ho, per aclarir-ho… és ben bé com si el director de l’escola que està fent el discurs surti de la pantalla i es dirigeixi personalment a tots els pares, educadors i adolescents que la vegin.

    Crec que és molt important una pel·lícula com aquesta en el context educatiu que estem vivint en aquests moments, perquè no només és a violència a la televisió, sinó els rols que es formen a classe, el fet de sentir-se acceptat, la sobresaturació dels professors, la pèrdua de valors com el respecte (es diu que estem passant per una època de crisi de valors), la complexitat de l’estructura familiar, el vocabulari de pares i educadors, la falta d’amor, la falta de preocupació i límits, … tots temes tractats a la pel·lícula.

    Evidentment també hem d’entendre que és una pel·lícula americana, a mi és el que menys em va fer simpatitzar amb la pel·lícula, i per tant, els soldats que lluiten per la pàtria ens queden lluny, però bé, crec que podem extrapolar que hi ha molts nens perduts en la immensitat de la societat que necessiten trobar-se i a vegades només els ajuda la tele a fer-ho. Quina pena.

    Comentari per aficionatsalssenders | 2 Novembre 2011 | Respon

  8. Miki, es tracta de quedar-se amb el que és bo. Adoro Tarantino, però hi han algunes escenes de les seves pel·lícules que esborraria. Com dius tú, cal veure-la i fer-se una idea personal.

    Jordi, és veritat que gairebé sempre coincidim, per això he corregut a fer saber que aquest cop no és així. jejeje. Amb el que sí estic d’acord és amb la inutilitat de l’últim missatge del director, però no pel missatge en si, sinó perquè crec que és innecessari. Sobre ‘El niño de la bicicleta’ no et puc dir res perquè encara la tinc pendent (últimament em portes la devantera). I pensaré seriosament això dels bessons.

    Estic d’acord amb la reflexió que fas, Aficionats (una reflexió més llarga que el post gairebé) sobre que cal prendre’s la pel·lícula com a part d’un projecte educatiu. M’encanta l’expressió ‘eina educativa’. Però insisteixo en que els discursos no calen; la gent ja es donarà per al·ludida quan s’hagi de donar sense necessitat de que els hi diguin a la cara. Això que dius sobre la pel·li americana és discutible, ja que tot l’equip (tret dels actors, tot i que el Fergus Riordan és d’aquí) és espanyol i, com bé dius, el projecte pedagògic és nacional.

    Comentari per Crític de cine | 3 Novembre 2011 | Respon

  9. Hi ha alguna cosa millor que les tertúlies amb els amics post-cinema??

    Comentari per MadeByMiki | 4 Novembre 2011 | Respon

  10. Interessant crítica i interessant suggeriment! La fitxo per a veure-la pròximament!!!

    Salut!

    Comentari per electrotipia | 13 Novembre 2011 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: