CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DE MAYOR QUIERO SER SOLDADO (Christian Molina)

L’Àlex és un nen de vuit anys que es converteix, de sobte, en el germà gran d’un parell de bessons. Els seus pares, per tal de tenir-lo content, li regalen una televisió per a la seva habitació. L’Àlex es començarà a obsessionar amb les imatges de violència que hi veu i fins i tot, els seu amic imaginari (un astronauta amb molt bones intencions) es convertirà en un coronel dur digne del Sergent Hartman de ‘La chaqueta metálica’ de Kubrick. L’ambient a casa, la gelosia, la desconfiança dels adults i les males companyies no faran més que empitjorar les coses.

Es tracta d’una iniciativa de la plataforma pedagògica ‘La Tribu 2.0’ que s’encarrega des de ja fa un temps a relacionar el cinema amb l’educació. Compten amb un ampli ventalls de propostes pedagògiques per a tot tipus de films i amb aquesta, des del meu punt de vista com a mestre, s’han superat. El meu company, Jordicine, ha deixat una crítica molt interessant però que s’allunya de la meva opinió respecte al missatge de la pel·lícula. Es podria caure en l’acusació de demagògia pel que fa a la cultura de la violència televisiva, però crec que la pel·lícula va més enllà i no s’estanca en aquest aspecte. La violència que hi trobem a la televisió i als videojocs és l’excusa i el pretext per iniciar-nos en la història de l’Àlex i servirà de leit-motiv al llarg del metratge, però la situació de violència ‘domèstica’ és encara pitjor, si hi cap. La gelosia, la indiferència del pare i les baralles dels progenitors, les males companyies, conformen un esquema de la forma de ser del protagonista. I és en aquest aspectes on es centra el missatge de la pel·lícula. L’encarregat de dexar-ho clar és Robert Englund (el mític Freddy Krueger) que actúa com a psicòleg i reeducador dels pares.

Però si algú destaca en el film, aquest és Fergus Riordan, el jove Àlex que, malgrat un doblatge al castellà poc creíble, deixa una actuació molt convincent i genera una empatia molt forta tot i els actes que va realitzant. El punt negatiu se l’emporta Danny Glover, amb un personatge molt curt i del tot innecessari (el discurs moralista final és, se’ns dubte, el pitjor de la cinta) I és que estem davant una pel·lícula que no necessita de cap discurs, perquè ja ho és en ella mateixa. Una pel·lícula que crida a la reflexió (i és inevitable sortir de la sala sense fer-la) i que TOTHOM hauria de veure. El missatge final de l’Àlex us impactarà.

Anuncis

31 Octubre 2011 Posted by | drama | , , , , | 11 comentaris