CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SITGES 2011: TOP 10 (III)

4 – MELANCHOLIA (Lars Von Trier)

 

Lars Von Trier signa una pel·lícula visualment fantàstica centrada en la història de dues germanes que afronten els últims dies de la seva vida (i de la Terra) abans que el planeta Melancholia s’hi estabelli. La pel·lícula es divideix en tres parts clarament marcades: un pròleg espectacular, al més pur estil Trier, amb imatges superlentes, metafòriques i premonitòries del que serà el final de la pel·lícula a ritme de “Tristan i Isolda” de Wagner i dos capítols centrats en les dues germanes interpretades per Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg.

La pel·lícula (que va nèixer de converses entre Trier i Penélope Cruz, que havia d’interpretar el paper de Kirsten Dunst) és una reflexió personal sobre la depressió, sobre la vida i, sobretot, sobre la mort i l’acceptació d’aquesta. Es tracta d’una pel·lícula bipolar que mostra els dos extrems del que acaba essent una lliçó vital que transcendeix més enllà de l’apocalipsis. Lars Von Trier en estat pur.

3 – EXTRATERRESTRE (Nacho Vigalondo)

 

El primer llargmetratge de Nacho Vigalondo era un film tan ben parit que les expectatives posades en aquest film eren majúscules; i un auditori a rebentar ho deixava ben clar. El que també quedava ben clar, és que aquesta segona pel·lícula no tenia res a veure amb la primera. Del thriller sci-fy s’ha passat a la comèdia romàntica. Però no us espanteu aquells que sigueu anti-nyonyeries, perquè a “Extraterrestre” en trobareu ben poques (si en trobeu).

La història: un home i una dona es desperten després d’una nit de festa sense recordar gaire cosa de l’última nit. De fet, ni es coneixen. Abans, però, de separar-se descobreixen que al cel ha aparegut una enorme nau extraterrestre. A partir d’aquí, les situacions còmiques i surrealistes que viuran no fan més que provocar rialles autèntiques entre els espectadors.

El secret està en el repartiment. Un grup d’humoristes de luxe amb una química que es fa patent durant tot el metratge. A destacar Carlos Areces (“Balada Triste de Trompeta”) que fa gala del seu bon humor tant dins com fora de la pantalla.

S’ha de dir, però, que en els últims minuts, “Extraterrestre” perd una mica de força; curiosament, en els moments en que el film es torna més convencional i més tòpic fent referència al gènere romàntic. Però això no li treu el mèrit de ser una proposta innovadora i molt, molt gratificant.

 

Ja només queda un post. Les millors pel·lícules, per mi, que s’han pogut veure a Sitges aquest any. Una mica de paciència, que molt properament ja estaran aquí…

23 Octubre 2011 Posted by | ciència-ficció, drama, humor | , | 7 comentaris