CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DOS DE NESSON

Fa pocs mesos, Liam Nesson (aquell actor seriós i reflexiu, que dóna a les pel·lícules aquell to senyorial i intel·ligent que de vegades cal) estrenava un parell de pel·lícules angleses. Es tractaven de “Cinco minutos de gloria” de Olivier Hirschbiegel (director de la fantàstica “El Hundimiento”) i “Crónica de un engaño” de Richard Eyre. Dues pel·lícules molts semblants pels temes que tracta (la ira, la vengança i la redempció) i, alhora, molt diferents en resultat. Un exemple de com, malgrat l’excel·lent interpretació dels actors i actrius, una pel·lícula pot donar bons o mals resultats.

“Cinco minutos de gloria” de Olivier Hirschbiegel


Liam Nesson interpreta a Alistair, un antic membre de la Força Voluntària d’Ulster en l’antic conflicte amb Irlanda del Nort, que va assassinar al germà de Joe Griffen (interpretat per James Nesbitt) quan aquest era petit. Anys més tard, un programa de televisió pretén reunir-los a tots dos en directe per tractar de reconciliar-los. Joe Griffen hi anirà amb la intenció de venjar la mort del seu germà. Una pel·lícula basada en personatges reals i successos inventats (exceptuant l’assassinat del germà de Joe)

Una pel·lícula amb un molt bon guió i amb un bon desenllaç al meu parer. Una pel·lícula on els sentiments dels protagonistes calen ben endins fins a convertir-los en personatges transparents i potencialment empàtics. La trama és senzilla i sembla mentida que la pel·lícula pugui arribar als 90 minuts, però el guió que la recolza és prou fort com per aguantar l’acció aquesta hora i mitja.

“Crónica de un engaño” de Richard Eyre

En aquest cas, Nesson interpreta el paper del personatge que busca vengança. Després de molts anys de matrimoni, Peter descobreix que la seva dona l’enganyava amb un home en els seus viatges de treball a Milàn anomenat Ralph (Antonio Banderas). La seva ira fa plantejar-se viatjar fins allà per matar-lo.

Aquesta pel·lícula estaria a l’altra banda de la balança. Tot i que els sentiments que viu el protagonista de la cinta són semblants, la forma en que són presentats i el desenvolupament de la trama són molt diferents. En aquest cas trobem un bon guió durant els primers 25 minuts de film però que perd intensitat a marxes forçades la resta de la pel·lícula. L’ús (i abús) de flashbachs, en un principi dóna bon resultat, però més endavant sembla que estiguin més per omplir que no pas per afavorir la trama. Tot i que la idea de la pel·lícula és original, la trama va perdent consistència i es fa (quasi) insofrible fins arribar als 90 minuts.

Crec que queda prou clar quines d’aquestes dues pel·lícules us recomano. Sigui com sigui, Liam Nesson continua essent un gran actor, ja sigui encarnant un marit gelós, un ex-assassí mediàtic o un bon guerrer jedi.

Advertisements

17 Desembre 2010 - Posted by | drama | , , ,

2 comentaris »

  1. Bé, avui és un dia especial, tenim doble ració de Crític de Cine.

    En L. Nesson, quasi sempre que l’he vist m’ha agradat. De vegades em fa por que es repeteixi en el caràcter dels personatges, però finalment m’acaba agradant.

    Pel que dius, també em quedo amb la primera. El títol em sembla molt bé. És allò de dir….després de tantes llàgrimes i de tant esperar, pot plantejar-se viure 5 minuts molt especials.

    Comentari per Tomàs | 18 Desembre 2010 | Resposta

  2. No coneixia cap dels dos films, tto i que l’acotr m’encanta! Me les baixo!!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 18 Desembre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: