SKYLINE
Los Angeles. Una nit qualsevol. Tothom es desperta atret per una estranya llum que acaba de baixar del cel. En mirar-la, la gent comença a ser engolida per una nau extraterrestre.
En tant poques paraules es pot resumir una de les pel·lícules sobre invasions més penoses dels últims temps. Un film que es sosté únicament pels seus efectes especials, això sí, espectaculars. La resta és pura porqueria. Un guió pobre, amb uns personatges arquetípics i unes interpretacions molt fluixes, un desenllaç patètic i un avorriment general. Això és el que passa quan tens uns personatges que es dediquen a escapar, durant una hora i quart, de les urpes d’uns extraterrestres voraços dins d’un mateix edifici. Previsible a més no poder.
Aquesta és la meva recomanació: no perdeu el temps amb això. I punt. Us deixo el tràiler més llarg, que és com una recopil·lació dels moments clau del film, perquè us estalvieu l’altra hora i quart.
4 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Doncs és una llàstima, les de ciència ficció m’agraden.
Em resulta interessant poder imaginar en aquesta mena de pel•lícules altres possibles realitats i altres mons.
Quan la facin per la TV ja la veure.
Gràcies per fer-nos guanyar una mica de temps, i el que és més important, fer-nos estalviar uns eurets…
Exacte Tomàs, ja la veuràs per televisió. Està bñe imaginar-te altres realitats, però és que en aquesta pel·lícula és difícil imaginar-s’ho sense sortir d’un edifici d’apartaments. jejeje.
Fixat, Miki, si us faig guanyar una mica de temps que jo crec que he escrit un dels posts més curts de la curta vida d’aquest blog. Vull perdre el mínim de temps fins i tot comentant-la. jaja
Tens tota la raó, mira que m’agraden les de ciència ficció, pero aquesta és horriblement penosa.
Felicitats pel blog, molt interessant-