CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

SUBMARINO (Thomas Vinterberg)

Les drogues, l’alcohol i la violència han estat presents en la vida de dos germans que, de ben joves, van haver de patir una tragèdia que els va marcar de per vida. Uns anys més tard, els pes d’aquests fets ha fet que es distanciïn i visquin una vida marcada pel fracàs i per una caiguda constant. “Submarino” és la història d’aquests dos germans que, després d’anys de separació poden arribar a trobar-se en un últim intent d’arreglar les seves vides.

“Submarino” és una d’aquelles pel·lícules que als pocs minuts de començar tens la certesa que no acabarà gens bé. Però tranquils, que ara no us diré com acaba. Ni tan sols us diré si aquesta previsió es compleix. El que sí us puc dir és que és un drama en tota regla, una pel·lícula on els dos protagonistes ens faran patir en carn i ossos les seves desgràcies. Marcat per unes interpretacions excel·lents, un tempo més aviat lent i narrat en dues línies paral·leles, el film ens mostra com una infància en una família desestructurada i conflictiva pot marcar una persona, convertint-la en tot allò que no desitjava.

Vinterberg s’allunya completament del Dogma (ja us vaig explicar de què tractava en parlar de “Dogville” i “Manderlay”) i ens explica una història arriscada, que fuig de cert sentimentalisme nyonyo i que busca l’empatia de l’espectador amb els dos protagonistes fregant la desgràcia exagerada. Bona recomanació per veure amb tranquil·litat i consciència.

13 Desembre 2010 - Posted by | drama | , ,

8 comentaris »

  1. Aquestes son les que m’agraden, tristotes i per cinèfils, que donin prestigi.

    Comentari per madebymiki | 13 Desembre 2010 | Respon

    • Doncs aviam si la pots “gaudir” aquests dies de vacances.

      Comentari per Crític de cine | 14 Desembre 2010 | Respon

  2. Ho sento però no. No vull veure un drama en tota regla. Solament suporto els drames dels anys 50 i 60, no els d’ara. Els d’ara són massa reals, i ja en tinc prou.

    Em dedicaré a repassar pel•lícules de guerra americanes, que en realitat són comèdies perquè si ho fessin tant bé (militarment parlant s’entén) com diuen que ho fan a les pelis, no n’haguessin perdut n’hi una des de Little Big Horne.

    Aquesta medalla no me la puc penjar. Em penjaré un d’aquests cors púrpura que a les pelis americanes donen a dojo.

    Comentari per Tomàs | 14 Desembre 2010 | Respon

    • Comprens la teva postura. Si vols una bona pel·lícula de guerra, una mica allunyada de la convencionalitat, et recomano “Tres reyes” amb el George Clooney. És una visió una mica diferent de la guerra del golf.

      Comentari per Crític de cine | 15 Desembre 2010 | Respon

  3. D’aquest director et recomano absolutament “Celebración”!!! Es una de els meves pelis favorites all time!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 15 Desembre 2010 | Respon

  4. Em va agradar molt. És dura, però ho explica tot sense ser massa explícit. El protagonista principal treballa francament bé. D’aquest director em va encantar ‘Festen’. Una abraçada, Albert.

    Comentari per jordicine | 16 Desembre 2010 | Respon

  5. M’apunto les dues recomanacions. Aquestes festes de nadal intentaré veure-les.

    Comentari per Crític de cine | 16 Desembre 2010 | Respon

  6. Ostres, feia molt que no m’apuntava una a la llista… també feia molt que no entrava (ho sento). Seria hora de començar a veure-les perquè la llista se m’està fent llarga…

    Per cert, no hi ha novetats de la tercera part de la trilogia?

    Comentari per aficionatsalssenders | 7 gener 2011 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: