CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL ACORAZADO POTEMKIN (Sergei Eisenstein)

Al 1905, els mariners russos que treballaven en l’acuirassat Potemkin es van rebel·lar degut a les condicions tan miserables amb que vivien. El líder d’aquest alçament va ser Vakulincuk, que va ser assassinat pels oficials del vaixell. En assabtenar-se els habitants de la ciutat d’Odessa, aquesta varen acudir al port per rebre els insurgents amb tots els honors. L’exèrcit del tzar rus, però, va acudir per apaivagar la veu del poble i evitar una revolta tot provocant una matança. Aquesta història, basada en fets reals, es va dur al cinema a càrrec del Partit comunista l’any 1925, durant els actes de celebració del XX aniversari del que es va conèixer com “l’assaig revolucionari”.

Aquest clàssic del cinema mut havia de contenir altres rebel·lions com la manifestació de Sant Petersburg o la vaga de Bakú (aconteixements ocorreguts també al 1905) però Eisenstein, per manda de temps, va decidir centrar-se en un únic succés. S’explica que durant la seva estrena al Teatre Bolshoi de Moscú, mentre s’estava projectant el primer acte, Eisenstein estava acabant de muntar el final de la pel·lícula i que la va haver de dur a correcuita directament a la sala de projecció.

Si per alguna cosa aquesta pel·lícula ha passat a la història del cinema és, precisament, pel seu muntatge. En nèixer les primeres pel·lícules, aquestes no eren més que plans fixos on succeia l’acció. A mida que el cinema va anar guanyant importància, es va anar investigant les possibilitats que oferien les càmeres, els seus moviments i, com no, el muntatge de les imatges. Eisenstein sabia que, segons com s’ordenessin les imatges, la història podia canviar. Així que va explotar aquest recurs, amb magnífics resultats, durant la cèlebre escena de la matança a les escales d’Odessa. Un moment culminant per al cinema que, encara avui, s’estudia a totes les acadèmies de cinema. La interpretació pot ser dolenta i, a estones, la pel·lícula es pot fir un xic pesada, però ningú podrà discutir la importància que van tenir aquests 10 minuts de pel·lícula en l’evolució del cinema. Us deixo un petit tros d’aquesta seqüència; la inoblidable part del cotxet homenatjat molts anys després per Brian de Palma, al 1987, a “Los intocables de Eliot Ness”

11 Desembre 2010 Posted by | acció, Clàssics, històrica | , , | 8 comentaris