CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA RESPLANDOR (Stanley Kubrick)

Si us preguntés, quina és la seqüència de cine que més us ha marcat, què respondrieu? Jo ho tinc molt clar: el petit Danny recorrent amb el seu petit tricicle els llargs i enmoquetats passadissos de l’Hotel Overlook. “La Resplandor” compleix 30 anys i ningú li ha pogut treure el títol de millor pel·lícula de terror.

Kubrick, és sabut, era un director molt particular, perfeccionista fins la sacietat. Considerava que qualsevol pel·lícula havia de ser perfecte, com una obra d’art, i s’hi deixava les banyes (i feia deixar-se les banyes a la resta del seu equip). I “La resplandor” no va ser una excepció. El resultat, doncs una pel·lícula per al record amb imatges inoblidables: el vol en helicòpter per presentar els crèdits d’inici, la música inquietant i tensa, la simetria de les seves imatges (que, segons m’han comentat, ens fa viure en un estat d’angoixa), la persecució per dins el laberint o l’enquadrament de la destral mentre en Jack Nicholson esbotzava la porta del lavabo.

I si exprimia el seu equip tècnic per trere’n el millor, no feia menys amb els seus actors. Va expremer el millor de Nicholson, en un dels seus millors papers, fins aconseguir una actuació creíble i terriblement real. Shelley Duvall va patir en les seves carns el perfeccionsime de Kubrick, amb una interpretació que deixa força a desitjar, que li va causar un fort estat d’ansietat. També és de destacar el paper del petit Danny Lloyd i la seva famosa escena del ‘REDRUM’. Malgrat això, el petit Lloyd no va voler tornar a fer cinema mai més.

La versió de Kubrick del best-seller d’Stephen King, però, també té les seves parts negatives. A l’escriptor, acostumat a vendre els drets de les seves obres, no li va agradar gens la visió de Kubrick, ja que va canviar moltíssimes coses respecte al llibre (incloent el final de Jack Torrance) Personalment, trobo a faltar les grans i terrorífiques estàtues de xiprers en forma d’animal. Sigui com sigui, “La resplandor” continuarà essent, per molt de temps, la millor pel·lícula de terror. Mai ningú podrà oblidar el “Here’s Johnny”.

Advertisements

6 desembre 2010 - Posted by | terror | , , ,

5 comentaris »

  1. Si, és molt bona. Crec que va utilitzar (potser per primera vegada) per a les escenes en moviment una nova càmera, una steadicam, proveïda d’un giroscopi estabilitzador que li permetia filmar aquestes escenes sense vibracions. Es pot veure en les escenes del tricicle pels passadissos o en les del recorregut pel laberint.

    Així i tot, prefereixo altres pel•lícules i altres escenes de Kubrick. Les escenes interiors filmades solament al llum de les espelmes de Barry Lyndon, els primers minuts de 2001, l’escena de la Taronja Mecànica en que li mantenen els ulls oberts a Malcolm Mcdowell i li fan escoltar música clàssica…, parlant solament de pelis de Kubrick.

    En tot cas, es veu que Kubrick era un personatge molt estrany i pel que diuen era molt difícil treballar per a ell.

    Per què en dius “La”?

    Comentari per Tomàs | 6 desembre 2010 | Respon

  2. Em costa dir-ho, potser és pecat, però ni la he vist… es greu?

    Comentari per madebymiki | 6 desembre 2010 | Respon

  3. Si m’he de quedar amb una seqüència… seria el somni de l’Agent Cooper al 3r episodi de Twin Peaks.

    Si! Ja sé que és una sèrie, però com s’en va fer la peli i Lynch és un destacat cineasta, jo crec que val no?

    M’ha sorprès que d?El Resplandor no mencionecis el patètic doblatge de Veronica Forqué, és el que tothom recorda del film en espanyol!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 6 desembre 2010 | Respon

  4. Tomès, dic “La” perquè he ficat el títol en català, cosa que no acostumo a fer. Cert que Kubrick era estrany, però molts genis ho són. Era, més aviat, hiperperfeccionsita.
    També tens raó amb això de l’steadycam. Gràcies a l’invent podem gaudir de les imatges que comentes.

    És greu Miki. jejeje. “Més val tard que mai” diuen. MIra-la quan puguis perquè per a mi és una de les millors recomanacions que es poden fer.

    A mi em val. Molt gran Twin Peaks. No entenc perquè hi ha gent que encara no sap qui mata a la Laura Palmer; jo ho veig molt clar i crec que s’explica força bé. Ara quan vaig per un bosc espero trobar-me un teló vermell de cop i volta.
    Tota la raó amb el tema del doblatge. Igualment, sempre la veig en versió original (i la veu de la Shelly Duvall no és que sigui gaire diferent a la de la Forqué)

    Comentari per Crític de cine | 8 desembre 2010 | Respon

  5. No l’he vist, no l’he vist!!! Uf, quants deures per Nadal!

    Comentari per Reflexionem-hi | 14 desembre 2010 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: