PETIT INDI (Marc Recha)
L’Arnau és un jove adolescent que tot just està entrant en la maduresa del món adult. És un noi introvertit que centra tota la seva existència en l’ensinistrament de la petit cadernera que el portarà (espera ell) a guanyar el campionat de cant d’ocells de Catalunya. A més, traçarà un pla per treure la seva mare de la presó on està reclosa. En aquest camí l’acompanyarà una petita guineu que trobarà malferida i a qui guarirà amb tot l’afecte. Però aquest viatge està ple d’obstacles, i l’Arnau descobrirà el que és la decepció i la frustració.
Bon cinema català acompanyat d’una bona banda sonora i de bones interpretacions com la del jove Marc Soto que mostra la seva personalitat més introvertida. També cal destacar la resta de secundaris com Sergi López o Eduardo Noriega (que parla en català durant tot el metratge). “Petit indi” és la història d’un despertar narrat amb un litme lent però addictiu, que en cap moment es fa pesat. El final no us l’explicaré, però cal dir que val molt la pena i que resumeix perfectament el que la frustació ens pot fer sentir.
Per qui l’hagi vist, només llanço una pregunta: algú sap què volen dir els capgrossos intercalats en l’escena del concurs de caderneres? vaig riure molt, sobretot per l’absurditat de la proposta, però suposo que déu tenir algun significat. Igualment ja el buscaré. Sigui com sigui, bona pel·lícula, que tracta (in)directament altres temes d’interés social com la ludopatia,l’ús d’animals per a la competició o la transformació del cinturó exterior de Barcelona.
Vaig veure-la a Berlin, la vam portar fa mes i escaig, en el marc d’un cicle de cinema català. També vam convidar en Marc Recha, que va participar en un col·loqui. La pel.li em va resultar insuportable; no vaig marxar a mitja projecció perquè hauria quedat lleig.
Pel que fa als capgrossos, en Recha mateix va dir que són allà… per desconcertar el públic. A mí, ja t’ho dic, el film em va desconcertar des de pràcticament el començament.
Llegint la primera frase del teu comentari m’havia quedat al·lucinat pensant que Recha havia estrenat en cartellera a Alemanya!!
No, no, de moment encara no… Per cert, la setmana que ve el portem a Frankfurt; no es pot queixar.
Ostres, la de pelis que no he vist… però del Marc Recha n’he vist alguna i… uf, em fa una mica de mandra la veritat.
Crec que la peli era “Pau i el seu germà”, durilla, durilla.
No n’havia sentit res d’aquesta pel•lícula.
De vegades les pelis lentes em posen nerviós, però dius que no es fa pesada.
Potser és una bona opció per veure una pel•lícula diferent de les pelis comercials de sempre.
Avui responc una mica a tothom alhora. La veritat és que no havia vist cap film de Recha i ja m’havien advertit de “Pau i el seu germà” i que és força difícil. Encara no l’he vist, així que no puc comentar al respecte, però sí que puc dir que aquesta se m’ha fet força bé de portar. Pel que sembla, en Ferran pensa tot el contrari (gràcies per l’aclaració dels capgrossos) Ja està bé que tinguem pel·lícules en les que hi hagi diversió d’opinions. Això dóna més vida al cine.
Sóc més del paré del Ferran. Quan van fer Herois ja et vaig dir que no la volia veure pensant-me que era del mateix director que Pau i el meu germà. Sort que vaig descobrir que no era així i vaig poder gaudire d’Herois. Per altra banda, vaig intentar veure Petit Indi al Canal 33 sense saber qui n’era el director, però degut a la lentitud del film, a no saber ben bé el pes de l’argument, i què és el què vol dir-nos vaig sospitar que fos d’en Marc Recha, i la vaig encertar! Vaig intentar arribar al final, per poder descobrir què era el què volia transmetre, i per poder-ho fer vaig haver d’amenitzar l’avorriment de la pel·lícula estenent roba i netejant el menjador… tot i així em va ser impossible acabar-la. Del capgrossos, vaig pensar que al final tornarien a sortir, però si no és així és bastant absurd. Sembla com si vigilessin al nen, la veritat és que em van fer fins i tot por. Vaja, jo no la recomano. I havent vist una peli i mitja d’aquest director, estic a punt de descartar-lo. Només el fet que sigui exalumne de la meva escola em fa certa gràcia.
No sé perquè però ja m’esperava un comentari així. jajaja. Tampoc em sorprén que et fessin por els capgrossos. En tot cas, “Petit indi” és una recomanació per a tothom, menys per a tu. Ja et recomanaré una altra per substituir-la. jeje
Podria haver un I like dels comentaris, de fet m’ha fet molta gràcia el teu comentari-resposta. jeje