LADRONES (John Luessenhop)
Un grup de lladres acaben de donar un cop perfecte. Seguint els seus principis, un 10 per cent de la recaptació el destinaran a fins benèfics i no es tornaran a plantejar un altre atracament fins, com a mínim, un any. Però un antic company acabat de sortir de la presó té una oferta molt suculenta: un últim treball que els pot portar molts i molts milions a cadascun. Per suposat, tot sortirà malament.
De cinema de lladres n’hi ha de molts tipus; des dels robatoris espectaculars com el de “Operación Swordfish”, passant pels ultraoriginals i rebuscats com les conegudes “The italian job” (homenatjada al film que ens pertoca) o la saga d'”Ocean’s eleven”, pels divertits i curiosos com els de “Ladykillers” fins els que surten malament com “Reservoir dogs”. Vist des d’aquest punt de vista, és possible que aquest film no aporti una nova tipologia de cinema de robatoris, però la seva qualitat rau en la narració visual. Tot un desplegament d’efectes (que no efectismes), actuacions i bones escenes d’acció que fan d’aquest un producte bastant rodó.
Llàstima l’escena del tiroteig entre bandes, que podria haver estat molt i molt bé si no fós pels diàlegs que hi han entre mig. Un minipunt negatiu en tot el film. La resta té molt bona pinta, amb personatges que es surten lleugerament de la planor típica d’aques tipus de films i amb escenes dignes del propi Michael Mann (present estèticament en tota la pel·lícula). Una molt bona recomanació, per gaudir de pantalla gegant i un bon sistema de so.
5 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Sembla una peli creïble, això és tot el que li demano a les pelis de lladres. És molt bo això de dedicar un 10% dels diners a actes benèfics…
Bé, les pel•lícules de robatoris m’encantes. M’agraden les que tenen trames elaborades o són tant senzills de portar a terme que a ningú se li ha acudit.
Fa poc vaig veure una que em va agradar molt. Un Pla Brillant, amb Micahel Caine i Demi Moore.
Els lladres de la pel•lícula que comentes fa gràcia perquè tenen com un protocol que segueixen. Un robatori a l’any, un 10%….
Jo amb aquetes pel•lícules també tinc un protocol, els lladres se n’han de sortir amb la seva.
jolín quina velocitat actualitzant!! M’agafa vertigen! No em dona pas temps a seguir-te! Tens un abonament al Verdi? Ho veus tot en streaming? Pq si no no ho entenc! Vas més al cinema que el lleó de la Metro Goldin Mayer!
En fi, crec que jo de films de lladres em quedo amb “Granujas de medio pelo” de Woody Allen!
És força creïble, Miki, tot i que no sé si algú seria capaç de dur a terme alguns plans.
Comprova per tu mateix si es surten amb la seva Tomàs, jo no t’ho explicaré. jejeje. A mi també m’agraden molt les pel·lis de lladres. Està molt bé “Un plan brillante”, sorprenent el final.
Tens raó Arqueòleg. He decidit baixar el ritme perquè si no s’acabarà convertint en una obligació l’actualitzar. Igualment, reconec que algunes pel·lícules les veig per internet. També et diré que des de que tinc el blog vaig més sovint al cinema. M’apunto la del Allen, no soc gaire seguidor d’ell però faré l’esforç.
Doncs jo l’altre dia estava a la porta del cine i no em vaig decidir per cap pel·lícula (el cap de setmana passat). Ho arribo a saber i vaig a veure aquesta, però l’única opció que es comentava per allà era Skyline, que tothom ha criticat moltíssim…