HARRY POTTER I LES RELÍQUIES DE LA MORT (David Yates)
No cal explicar l’argument de la septologia de Harry Potter, a més, davant el perill d’esberlar a algú aspectes encara desconeguts dels llibres em limitaré a explicar que “Harry Potter i les relíquies de la mort” continua allà on ho va deixar l’anterior film. Set llibres, set pel·lícules. O més aviat, set pel·lícules i mitja és el que portem de la “Harrypottermania” ja que els grans pensadors de la industria del cinema (o sigui, els executius) han decidit allargar la saga un film més en vista que aquest serà l’últim i que poc més faran al voltant del mag (tot i que segur que no trigaran a estrenar tota la saga en 3D, i si no em creieu mireu l’exemple d'”Star Wars”).
Els personatges del llibre s’han fet grans, han madurat i, per sort, els films han anat madurant amb ells, arribant a una etapa quasi adulta. Al començament vam poder viure la infantesa de la saga amb aquelles primeres dues pel·lícules plenes de màgia i fantasia que feien les delicies de tothom. Amb “El presoner d’Azkaban” i “El calze de foc”, tot i sotmetre el llibre a una tisorada important, els llargmetratges passaven per l’etapa que marca el final de la infantesa, una etapa una mica més fosca però amb forta presència de la màgia. Les dues següent, “L’orde del Fènix” i “El misteri del príncep” correspondrien a aquesta etapa tan fosca com és l’adolescència; una etapa irregular i, més aviat, oblidable. Però amb aquest últim film estic força content, ja que m’ha tornat les ganes de veure més del Potter. Senzillament, millor del que m’esperava. Només veure els primers minuts ja se sap que estem davant una pel·lícula més madura.
Es tracta d’una pel·lícula amb forta càrrega de tensió, en ser els tres protagonistes perseguits durant gran part dels 145 minuts de metratge, on trobem molta màgia però que queda en un magnífic segon pla; és més aviat un fil que uneix tot el que passa. Hi ha comèdia, acció, por i, fins i tot, una mica d’erotisme (molt poquet, ehhh…) M’en alegro que la trama sigui tan fidel al llibre i potser aquest és el motiu pel qual seré mínimament compasiu amb la idea de fer dues pel·lícules. El ritme de la cinta és més pausat del que estem acostumats, però s’agraeix. Magnífica l’animació i la narració del conte dels tres bruixots; deu minuts de pel·lícula que sobten i que són quasi perfectes. Dels actors no puc dir gaire cosa, perquè el doblatge és horrorós i no sé com seran aquests xicots actuant. Sigui com sigui, haurem d’esperar uns mesos per veure completada la pel·lícula i la saga; un final que es preveu apoteòsic, tens i emotiu. Malifeta feta.
11 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Jo vaig veure la primera per curiositat, i no hi he tornat… potser després de llegir aquesta crítica canviaré d’opinió.
Ja la vaig anar a veure i estic molt d’acord amb tu. De fet crec que és la millor adaptació fins ara feta de la saga, doncs la primera era molt infantil, la segona feia peneta, la tercera va ser agradable (però es va quedar en això, un canvi d’estètica), la quarta patètica (tant retallada que resultava incomprensible per a qui no s’hagués llegit el llibre) i les dues darreres no passaven de l’aprovat justet.
Aquesta en canvi, al ser primera part, permet ser molt més fidels al llibre. El que em fa por és la següent part, han avançat molt en el llibre i no els hi queda massa per explicar (en proporció).
Uff!!! vaig endarrerit amb aquesta nissaga.
He vist les tres primeres. Llegint el que dius, m’animaré a continuar.
A més, pel que dius, segueixen el llibre fidelment, que sempre és una garantia (almenys en la majoria de les ocasions).
Miki, una cosa que no he comentat és que potser aquelles persones que no s’hagin llegit el llibre aniran una mica perdudes. Crec. Igualment, si has de veure alguna, aquesta és una bona opció. Les altres són per omplir.
Esperem, Caleglin, que el fet d’haver avançat força el llibre els permeti explaiar-se amb el final. Jo pateixo perquè no s’entengui del tot i hagi de pensar “sort que em vaig llegir el llibre”
Tomàs, és l’adaptació més fidel fins al moment. I això que les dues primeres s’hi apropaven i molt.
Espero que segueixin fins al final amb la mateixa línia i que sàpiguen com acabar-ho… poden fer un nyap o molt bé.
A casa les hem vist totes… ja és com un més de la família i s’ha arribat a convertir en un ritual més de les festes nadalenques.
La veritat és que quan em vaig enterar que del darrer llibre en farien dues pel·lícules em vaig empipar una mica -però és que no s’acabarà mai?- però també cal reconèixer que per concentrar tota la història en dues hores, haurien d’esporgar massa la història. Digueu-me criatura, però ja tinc ganes de veure-la 😀
Jo també ho espero cinjunt buit. I espero que no sigui un nyap.
És veritat Montse, és com una tradició. Jo no hi anava gaire convençut perquè les anteriors pel·lícules no em van agradar, però penses “si ja he vist les altres, aquesta no serà menys”. jejeje
Ep, per fí!, ja l’he vista i ja puc opinar amb coneixement de causa: tot i que entenc que la fidelitat al llibre implica no estar tota l’estona amb la vareta a la mà, he de confessar que se m’ha fet leeeeeeentaaaa moooolt leeeeeentaaaaaa. Amb tot, quan facin la darrera l’aneré a veure (per una no quedarem malament, oi?).
Precissament pel seu ritme em va agradar. És per això que dic que és una pel·lícula molt més madura que les seves antecessores.
Igualment, segur que l’última no ho serà tant (de lenta, vull dir) i, per suposat, no quedarem malament.
He llegit tots els llibres i he vist 3 pel·licules, aquesta última és la millor, però si us plau aneu aveure-les en vose i deixat de doblatges, els actors ho fan sensacional.
….