CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LOS OTROS DOS (Adam McKay)

Terry i Allen són dos policies del cos de NY que passen tot el temps de feina rere un escriptori i un ordinador omplint la paperassa d’aquells policies que donen la cara al carrer. Fart de la situació i aprofitant l’accident dels dos policies insígnia del departament, Terry decideix aconseguir fer-se un nom i treure’s de sobre les burles dels seus companys. Ell i el seu partenaire policíac iniciaran una investigació que els portarà més mal de caps dels que s’imaginen.

Ja fa uns quants anys, per allà el 1987 s’estrenava “Arma letal”, film que barrejava una acció trepidant amb bones dosis d’ironia i humor indirecte que captava l’atenció del públic. Un any més tard, Bruce Willis es ficava a la pell de John McClane a “La jungal de cristal” i ens feia gaudir de grans seqüències de tiroteigs i persecucions amb un somriure d’orella a orella. 22 anys més tard s’estrena aquesta comèdia disposada a donar la volta a films com aquests: no és una pel·lícula d’acció amb bones dosis d’humor, és una pel·lícula d’humor amb molt bones dosis d’acció.

I aquí recau la importància del film i els seus punts més forts. Trobem un humor intel·ligent, allunyat d’absurditats innecesàries i humor escatològic del que en podríem dir “facilón”, inclós en diàlegs que a vegades costen de seguir per la rapidesa amb que se’ns presenten; trobem unes seqüències d’acció ben rodades, amb escenes espectaculars i imatges molt i molt interessants i trobem una bona interpretació per part de Will Ferrell (que a mi personalment no m’agradava) i de Mark Wahlberg i l’aparició estelar de Dawyne Johnson i Samuel L. Jackson.

Per contra, l’argument no acaba de convèncer i la trama resulta una mica liosa i poc clara, cosa que fa que en algun moment es pugui perdre l’interès. A més, l’intent de donar al film un toc dramàtic seguint les vides privades dels protagonistes fa perdre el ritme i la intenció del film queda difosa. A més, compta amb nombrosos efectismes que, tot i donar bon resultat visualment, no haurien de ser necessaris en un bon llargmetratge d’acció. Igualment, és un film recomanable, millor comèdia que la que us presentava l’altre dia (“Salidos de cuentas“), però que queda mirant a la nuca de John McClane.

Advertisements

15 Novembre 2010 - Posted by | acció, humor | , , , , ,

7 comentaris »

  1. Docs som-hi cap a veure una comèdia, que sempre ve de gust!.

    Comentari per madebymiki | 15 Novembre 2010 | Resposta

    • T’informo que acabes de fer el comentari 600!!! Per cert, gràcies pel referent al web de la vanguardia. He flipat!!!
      Espero que t’agradi la pel·lícula.

      Comentari per Crític de cine | 15 Novembre 2010 | Resposta

  2. Bé, doncs soc el 601. Camí dels 1.000!!!

    Mira que n’han fet de pel•lícules de policies aquests americans! Què pensarà un policia americà quan veu aquestes pelis?

    Bé, les comèdies m’agraden. Sembla que podré deixar les crispetes…, ja les havia fet i provat de totes classes i maneres (com deies l’altra dia, al final em faran mal.

    Sortint de guió, és una llicència, i parlant de crispetes, he recordat que una vegada les vaig provar triturades, en pols, i no és el mateix però per provar…

    Ja t’he vist a la Vanguardia. En Miki és el nostre Padrí Digital.

    Comentari per Tomàs | 15 Novembre 2010 | Resposta

  3. Uf, cinema policial, però quina mandra!!! Res, que no hi ha manera que m’animi a anar al cinema! Aquest finde vaig a veure “nit de St Joan” de Dagoll Dagom, a veure si el teatre m’anima més!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 15 Novembre 2010 | Resposta

  4. Crispetes en pols!!?? No ho havia escoltat mai i, la veritat, no m’entusiasma gaire provar-les. jejeje. La veritat és que el cinema policial està una mica sucat però, quin tipus de cinema no està sucat avui en dia?

    Arqueòleg, jo et recomano “Pel davant i pel darrera” que la fan al Teatre Borràs. Nosaltres l’estem preparant per fer-la al Catòlic. Una obra genial!!!

    Comentari per Crític de cine | 16 Novembre 2010 | Resposta

  5. Doncs a mi no és que em cridi massa aquesta pel·lícula, però pel que dius podria superar les meves espectatives.

    Comentari per caleglin | 18 Novembre 2010 | Resposta

  6. És la típica pel·lícula que no em crida, a no ser que no tingui res a fer en tot un cap de setmana (que fa un any enrere és impossible perquè treballo)… però finalment la vaig anar a veure al cinema! Les coses van com van!

    La veritat és que no sé si em va agradar, però si que se’m va fer passable (potser perquè al cinema els efectes especials són més espectaculars) i també vaig riure en algun moment (i això és molt important perquè normalment només em fa riure el teatre i les sèries i el cinema tan sols em fa somriure encara que sigui en clau d’humor, no em pregunteu perquè). Així que va ser una estona ben entretinguda.

    Jo me la vaig prendre com si se n’enriguès de les pel·lícules de policies serioses, amb escenes impossibles de resoldre que finalment s’acaben resolent sense una ferida dels protagonistes.

    Comentari per aficionatsalssenders | 11 Desembre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: