SALIDOS DE CUENTAS (Todd Phillips)
Del director de “Resacón en las Vegas”, la millor comèdia dels últims anys , arriba una altra història esbojarrada, meitat ‘road movie’ meitat ‘buddy movie’, amb Robert Downey Jr. i la nova promesa del cinema còmic Zack Galifianakis. Una pel·lícula que explica la història de dos desconeguts que es veuen obligats a recorrer mig estats units perquè un d’ells pugui veure el naixement del seu primer fill. Dues personalitats completament oposades que toparan i s’atrauran al llarg de tots els quilòmetres i peripècies que ens expliquen.
Després de veure-la, només puc dir que ha estat completament decepcionant. Que Todd Phillips hagi dirigit aquest film és tot un reclam i, en principi, un valor segur; però res més allunyat de la realitat. La pel·lícula amb prou feines ha aconseguit arrencar-me una rialla; es pot comptar amb els dits d’una mà els cop que he somrigut. I és que sé és cert que els dos protagonistes viuen estranyes situacions, però són bromes tan gastades que no fan cap efecte. Es podria dir que és un vull-i-no-puc de l’anterior film de Phillips.
El millor del film, sense dubte, són els seus actors. Galifianakis s’està fent un lloc dins de Hollywood, i ben merescut, tot i que hauria de mirar de canviar de registre, perquè aviat se’l catalogarà de freak, idiota i drogadicte. Robert Downey Jr. està molt correcte en un film una mica allunyat del seu registre. Tot i que el millor de la pel·lícula es pot veure quan entra en joc Jamie Foxx, com a secundari de luxe. En definitiva, entretingut film per veure a caseta sense gastar-se ni un cèntim.
P.D. el tàndem Downey/Foxx ja es va poder veure a l’excel·lent “El solista” i van signar dos de les millors interpretacions que he vist mai: emotiva i intensa. Realment tots dos es mereixerien l’Òscar.
13 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Doncs aquest cop discrepo. Jo vaig anar a veure-la diumenge a la tarda i no vaig parar de riure ni un instant, igual que la meva dona, el meu fill i la resta de la sala. És la pel·lícula més divertida que he vist en temps i, pel meu gust, infinitament millor que ‘Resacón en Las Vegas’, que em va decebre moltíssim. Els actors sensacionals, com les aparicions puntuals de Jaumie Foxx i Juliette Lewis. A més, et fan riure sense necessitat de ser massa escatològics, que és el més habitual. Sempre dic que això del cinema és molt personal i que, a voltes, depèn del dia que vegis la peli, del teu humor, de la companyia… Salut, ALBERT. I fins aviat.
Es veia a venir, “no tots el dies son festa”. Et faré cas i la veure a caseta un diumenge per la tarda…
És que amb aquest títol ja… no sé si en podia sortir res de bo! Sóc bastatn escèptica amb aquest tipus de comèdies, tot i que en dies especials (quan estic cansada i és l’hora de la risa tonta) puc arribar a riure amb George de la jungla. Molt lamentable, oi? 😦
Feia temps que no coincidíem en la crítica d’una pel·lícula Jordi (ho hem fet alguna vegada? jejeje) És el que tu dius, és molt personal. Potser en llegir la teva resposta algú s’ho repensa. Com sempre dic, el millor és mirar tu mateix el film i opinar-ne.
Miki, potser al final t’encanta com a en Jordi i em mates per no haver pogut anar al cine. Repensat-ho.
Jo també he rigut amb George de la Jungla, ho reconec. Alguns dies va bé desconnectar i trobar un film de risa fàcil.
malament quan volen fer una segona part d’allò que ja ha sortit bé a la primera…. les repeticions no són mai bones!!! jo no crec que la vagi a veure tot i el que comenta en jordicine!
Hi ha disparitat de criteris!
No he vist ni Resacón, ni Salidos de Cuentas. Esperaré més comentaris per tal de veure si algú més l’ha vist i es pronuncia al respecte.
Per la resta, com sempre, bon anàlisi del que envolta el que és la pel•lícula en si.
Gràcies per la teva entrada: anava a veure la pel·lícula però pel que veig millor passo i em quedo amb el bon record de Resacón en las Vegas. De fet a mi em costa molt riure amb les comèdies.. gairebé sempre trobo l’humor molt estúpid. Això sí, amb qualsevol tonteria que em diguis m’estic mitja hora rient. Qui m’entengui que em compri!
Jo la vaig anar a veure empès per un amic que va picar amb el reclam del director, malgrat tots els dubtes que em generava el tràiler. I efectivament, estic d’acord amb tu, només que jo no la catalogaria com a tant decepcionant.
Vaig estar la gran majoria de la peli pensant dins meu que era fluixeta amb ganes, però a partir de l’escena de la marihuana al cotxe vaig decidir qualificar-la com a normaleta.
Si no em va agradar resacón en las vegas, millor que ni em plantegi aquesta… potser em pasa a l’inversa i no paro de riure… potser…
A mi em va sembla un còpia barata de “Resacón en las Vegas”, Bargalloneta, però tothom pot opinar diferent…
Tomàs, jo et recomano Resacón. Aleshores podràs parlar per tu mateix.
Potser t’agrada Pandora, vés a saber. Jo et recomanaria que si tenies ganes de veure-la no li tanquis la porta només per la meva crítica. Us recordo que són crítiques totalment subjectives!!
Sense dubte és del millors gags del film Caleglin. Potser es podria definir la pel·lícula com un conjunt de gags seguits amb un fil condutor.
Conjunt buit, potser… Qui ho sap. Però coneixen-te, no crec que t’agradés més que Resacón.
Decepcionat?? I que esperaves d’un film d’aquestes caractarístiques, destinat a adolescents ni-ni com a alternativa (o no) al botellón?
A mi em va decepcionar “Copia certificada” de Kiarostami amb Juliete Binoxe. mira que ella m’agrada, però es soporífera a matar!
El pitjor de tot és que no està destinada únicament a aquest col·lectiu que esmenes. És una comèdia que pretén ser “seriosa” i dirigida a un públic ampli.
“Copia certificada” no la tenia pensat veure (el romanticisme no és el meu) i ara m’has acabat de deixar-ho clar.
A mi tampoc em va fer riure resacón… aleshores crec que m’abstindré de veure aquesta,… a no ser que en algun dia de barreja de cansament i avorriment em vulgui entretenir.