CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LAS VIDAS POSIBLES DE MR. NOBODY (Jaco Van Dormael)

Nemo és un nen de nou anys que ha de prendre una decisió important: els seus pares s’acaben de separar, sa mare marxarà amb el tren mentre son pare es quedarà a l’estació. Pujarà al tren o no? Nemo sap que depenent de la seva decisió l’espera una vida o una altra: unes dones, unes juventuds, unes morts,… Tot es basa en la seva decisió. I és que d’això tracta la nostra vida, de pendre decisions, una darrera l’altra, i en funció d’aquestes viurem d’una forma o d’una altra. Aquest film és un recull de com podria ser la vida de Nemo, però també de com podrien ser les nostres altres vides possibles.

Una pel·lícula que em recorda a dos films de Michael Gondry. Per una banda a “La ciencia del sueño” amb qui comparteix la sensació de confusió que impera en tot el film, la qual ens impedeix saber què és real i què no ho és. Per una altra banda a “Olvidate de mi” per la seva màgica i impecable factura visual que potser alguns qualifacaran d’efectista, però que ajuda a mantenir aquesta sensació d’irrealitat que impregna el film.

Prop de ser una obra mestra, “Las vidas posibles de Mr. Nobody” falla per la seva llarga duració (li sobren uns trenta minuts de film) i per l’intent de donar una explicació metafísica a tot el que succeeix, donant-li un toc futurista que no acaba d’encaixar del tot. Recolzada per unes bones interpretacions (impressionant Jared Leto), la narració pot presumir de comptar amb un ordre caòtic amb molta força i un guió (signat pel mateix Jaco Van Dormael) allunyat de diàlegs innecessàris i buits de contingut. En conjunt, una gran pel·lícula que tot i trontollar, metafísicament parlant, en certs moments, es deixa veure molt i molt bé.

Advertisements

6 novembre 2010 - Posted by | drama | , , ,

9 comentaris »

  1. O definitivament t’has especialitzat en el cinema protagonitzat per nens i nenes o la cartellera està envaïda per aquest tipus de pelis.

    Ja et vaig dir que s’estan saltant una generació d’artistes.

    Tens raó en dir que la vida és un seguit de presa de decisions amb tot el que això comporta. En aquest film però pel que dius l’enfocament no t’ha acabat de fer el pes. De moment la deixarem a la nevera.

    Comentari per Tomàs | 6 novembre 2010 | Respon

    • Tot i que la decisió que el senyor nobody ha de prendre la pren quan és un nen, no es pot dir que estigui protagonitzada per aquest nen. Cert que en la primera part del film té cert pes, però aviat es passa a etapes vitals posteriors.
      No és que no m’hagi agradat l’enfocament, el que passa és que s’intenta donar una explicació metafísica que no m’ha acabat de convéncer. Per una altra banda, guió i estètica és gairebé impecable.

      Comentari per Crític de cine | 6 novembre 2010 | Respon

  2. En llegir l’argument m’ha vingut el flaix d’una altra pel·lícula: El efecto mariposa.

    Darrerament vaig molt poc al cinema, però seguiré el teu bloc pel dia que tingui sort i pugui anar a veure alguna cosa que no sigui una de la saga “Harry Potter” (no hi tinc res a dir, però m’agradaria, de tant en tant, entrar en una sala que no sigui plena de criatures).

    Comentari per montsellado | 6 novembre 2010 | Respon

    • Moltes gràcies per seguir el blog. Espero que et sigui útil. Benvinguda!!

      Comentari per Crític de cine | 8 novembre 2010 | Respon

  3. A mi no em va agradar gaire. completament d’acord amb tu amb el toc futurista aquest tan estrany. La idea és bona però li donen tantes voltes que perd el sentit!

    Comentari per Lu | 8 novembre 2010 | Respon

  4. Aquesta no me l’apunto… a sobre de llarga si després no l’entenc, em decepcionaré molt… perquè jo sóc lenta…

    Vaig veure Olvídate de mí (és la del Jim Carrey no?) en VO i no la vaig entendre gens, desprès la vaig veure per segona vegada en castellà i ja la vaig entendre i em va agradar més. La vaig trobar molt curiosa.

    Comentari per aficionatsalssenders | 12 novembre 2010 | Respon

  5. Vaig llegir la teva crítica quan la vas publicar però vaig decidir anar-la a veure igualment com tenia previst. La veritat és q no em va agradar. Reconec que tampoc és d’aquelles pel·lícules que són dolentes, té la seva gràcia. Però de totes maneres no em va agradar. Els continus salts en el temps, el toc futurista, com dius l’enfocament metafísic. Com a muntatge, les escenes, la manera de plasmar els sentiments dels personatges està molt bé però la resta no em va acabar de convèncer.

    Fins aviat!! 😉

    Comentari per Born to Run | 22 novembre 2010 | Respon

    • Llàstima. És una pel·lícula que té grans adeptes i grans enemics. Com dic a la crítica, té els seus punts positius i els seus negatius. Veig que en el teu cas han pesat més els negatius. Igualment, encara que no ens agradi la pel·lícula, anar al cinema sempre és una experiència.
      Gràcies, igualment, per tenir en compte les crítiques d’aquest blog.

      Comentari per Crític de cine | 22 novembre 2010 | Respon

      • Segurament tens raó, és la típica pel·lícula que divideix els espectadors. Alguns en surten enamorats i d’altres no. De tota manera encara que no m’agradés no es pot negar que la pel·lícula és bona i potser peca de voler rinxar massa el rínxol al contrari que d’altres que ni tan sols li treuen la punta a l’argument.

        Comentari per Born to Run | 22 novembre 2010


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: