ABEL (Diego Luna)
Abel és un nen de nou anys que torna a casa després de passar un temps en un centre psiquiàtric degut a les greus conseqüències psicològiques que va tenir per a ell la marxa del seu pare. En tornar troba la seva germana gran, el seu germà petit i la seva mare i, soprenentment, torna a parlar. Però des d’aquest moment, Abel adoptarà el rol de cap de família, convertint-se en el pare del seu germà i marit de la seva mare.
L’actor Diego Luna es passa a la direcció d’aquest film, produit entre d’altres per Gael Garcia Bernal i John Malkovich, que barreja comèdia i dramatisme. Com si d’una fàbula es tractés, Luna reflecteix la vida peculiar d’aquesta familia, amb els seus moments còmics i els seus passatges més dramàtics, amb un estil narratiu que, tot i semblar que no avança, enganxa i crea addicció. Havia llegit que la pel·lícula es basa en el conflicte d’Èdip que travessen els nens petits, però jo no la defendré des d’aquesta posició; no és la història d’un nen que s’enamora de sa mare i inicia una relació d’enemistat vers son pare, és la història d’un nen que nega, inconscientment, l’existència de son pare i li pren el relleu. El guió (molt correcte) està acompanyat per una banda sonora molt ben triada i un aspecte visual molt realista.
Però pel que mereix tan i tan la pena veure aquetsa petita joia és pel seu protagonista, l’Abel, fabulosament interpretat pel petit Christopher Ruiz-Esparza, que tot i ser el seu primer film, es mou com peix a la seva peixera, amb una naturalitat i una gràcia espectacular (sens dubte, el millor d’aquesta pel·lícula mexicana) i acompanyat per uns actors poc coneguts (com a mínim en el nostre país) però que fan una feina excel·lent (incloent els dos germans d’Abel). Així que apunteu aquest nom: Christopher Ruiz-Esparza, perquè tindrà futur.
6 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
M’agraden molt les pelis amb rotllos de problemes psiquiàtrics (perquè serà??), m’atrau molt la crítica segur que m’agradarà.
Christopher Ruiz-Esparza??, perquè els hi posen aquests noms amb lo malament que queda?…
Uiii!! Aquesta me l’apunto! Segur que m’agrada. Gràcies per la crítica!
Bé, quin empatx de pel•lícules amb nens! Què no hi ha altre mena d’actors o actrius?
Començo a estar preocupat. Parlaré amb el meu manager i representant. Hem d’emigrar de país per trobar feina.
S’estan saltant una o dues generacions d’actors. Bé, potser és que cal saltar-se-les!
La peli, pel que expliques sembla interessant. Gràcies per la crítica.
Miki: potser aquests noms ja estan pensats per ser llegits en acrònim i en anglès: CRE
Miki, això és un misteri que només ells coneixen. Jo em pensava que només passava a les telenovel·les, però és veu que en la vida real també els hi posen.
Ja em diràs què t’ha semblat Pandora.
Tomàs, el que passa és que m’agraden les pel·lícules protagonitzades per nens. Crec que li donen aquella espontaneïtat i naturalitat que necessiten les pel·lícules. Les fan més amenes, divertides i, alhora, dramàtiques. A més, què hem de fer quan l’últim mes hem tingut “Pa negre”, “Diario de Greg”, “Herois”, “Déjame entrar”, “Abel” y “Vivir para siempre”, totes protagonitzades per nens?
Això si no es queda en un Juan José Ballesta, que va començar meteòricament i ara mateix fa… Hispania.
M’encanten les pel·lícules comico-dramàtiques!!! Riure i Plorar o plorar i riure… em remouen per dins. I amb la teva crítica me l’apunto segur a la llista!