CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

HEROIS (Pau Freixas)

En l’actualitat, Sala és un important publicista que es dirigeix a una important reunió. Pel camí es troba amb una autoestopista amb qui pateix més d’un “incident”. Ell no ho sap (o no s’enrecorda) però la noia que recull és una antiga coneguda. Una noia amb qui recordarà aquell estiu dels anys 80 en què les seves vides canviarien per sempre. Un estiu marcat per l’amistat, el pas a l’adolescència i la lluita per una cabana màgica que compleix els desitjos d’aquells que l’aconsegueixen.

“Herois” és un film semi-autobiogràfic de la vida de Pau Freixas i, perquè no dir-ho, de la vida de molts de nosaltres. Qui la vegi, sens dubte recordarà aquells estius a la casa del poble, amb els amics, els pantalons extremadament curts, els refugis per escapar de la mirada dels pares, les aventures al bosc, la música,… Tota l’ambientació de la pel·lícula està calculada al mil·límetre i això permet que ens hi capfiquem de ple en les peripècies d’un petit grup d’amics que viuran els moments més màgics i, alhora, durs de la seva vida.

El cast és increíble. No sempre podem dir que veiem algun conegut a la pantalla, però en aquest cas és diferent: en el film hi apareix l’Albert Adrià, amic i conegut de l’Hospitalet amb un petit paper d’un personatge molt important. Les interpretacions dels adults són molt correctes; però és clar, si tenim a la pantalla a Lluís Homar, Emma Suárez, Constantino Romero, Eduard Fernández, Àlex Brendemühl i Eva Santolaria, entre d’altres, l’espectacle està assegurat. Però les millors interpretacions se les queden els petits del film: Ferran Rull, Àlex Monne, Mireia Vilapuig, Joan Sorribes i Marc Balaguer. Gràcies a ell, el film adopta una alegria i una naturalitat essencials.

Però se’ns dubte, el que més m’ha agradat del guió de Freixas i d’Albert Espinosa és la barreja que aconsegueix entre comèdia i drama. Totos dos signen una tragicomèdia amb molts moments divertits i seqüències amb un clar objectiu lacrimògen. Tot i així, és una pel·lícula que evita cert nyonyerisme tot eludint estereotips típics d’aquest tipus de llargmetratges i comptant amb una bona carta a la màniga; tot acompanyat per unes gran cançons d’època (el “Forever Young” fa saltar més d’una llàgrima). En definitiva, molt i molt bona recomanació; porteu kleennex que segurament us faran falta per acabar de veure aquest magnífic film.

Advertisements

2 Novembre 2010 - Posted by | drama, humor | , , ,

12 comentaris »

  1. Aquesta ja la esperava, en principi la peli semblava interessant, però la teva crítica ha estat decisiva, segur que passaré una bona estona.

    I per una vegada tothom coincideix, els nens son uns actors fantàstics -o això diu tothom-.

    Comentari per madebymiki | 2 Novembre 2010 | Resposta

  2. A mi em va agradar moltíssim; feia temps que no plorava tant en un cinema. D’alegria i de tristor. El guió em va semblar genial. I el repartiment és francament bo. Aquest finde he vist ‘The town’. I ‘Que se mueran los feos’ en DVD. Una abraçada.

    Comentari per jordicine | 2 Novembre 2010 | Resposta

  3. Miki, segur que gaudiràs moltíssim. Si tothom coincideix serà per alguna cosa. jeje.

    Quina plorera eh, Jordi… Tots els elogis que poguem dir són francament merescuts.
    Curiosament tinc les crítiques de “The town” i “Que se mueran los feos” preparades. “Herois” la vaig anar a veure ahir, però no m’he pogut estar de publicar la crítica abans d’aquestes dues. Em va agradar massa.

    Comentari per Crític de cine | 2 Novembre 2010 | Resposta

  4. Reconegue-m’ho: el cine català, quan es treu la caspa sap fer coses molt ben fetes. Estic segur que estem davant de la pel·lícula revelació de l’any. Aquest diumenge hi aniré a veure-la.

    Comentari per PereJP | 2 Novembre 2010 | Resposta

  5. Bé, bé…., m’heu convençut, l’aniré a veure.

    En una ma les crispetes i en l’altra el mocador.

    Aquestes pelis poden caure en la caspa, però ja ho heu deixat clar que d’això res de res.

    Comentari per Tomàs | 2 Novembre 2010 | Resposta

  6. Sóc tan ranci que m’esperaré a que l’Albert ens la porti en DVD per mirar-la al seu costat i criticar-li qualsevol error que faci!! Jajaja!
    Llàstima que no poguès venir… quan la lau va arribar vaig saber de seguida que havia plorat molt. A vore si amb mi ho aconsegueix!!

    Comentari per conjuntbuit | 2 Novembre 2010 | Resposta

    • Conjuntbuit, a tu no t’agradarà. Ja et vas quedar bastant indiferent a “Tu vida en 65 minutos” del mateix guionista i amb el mateix registre, et remouen els sentiments, passa de comèdia a drama en un gir inesperat, i la d’herois és menys “alternativa” així que segurament no et produirà la mateixa emoció que a la resta del públic.

      Críticdecine, no hi puc afegir res més, expresses en el post tot el que voldria dir i els comentaris anteriors ho acaben de remarcar. Sort que la vaig anar a veure tot i la confusió Marc Recha/Pau Freixas…

      Comentari per aficionatsalssenders | 5 Novembre 2010 | Resposta

  7. Pere, aquests últims mesos s’han estrenat grans pel·lis catalanes: “Elisa K”, “Bicicleta, cullera, poma” i “Pa negre” Totes quatre, si sumem la que aquí pertoca, són grans produccions catalanes. Esperem tenir més en un futur proper.

    Tomàs, de caspa res de res. Salva la caspa i les nyonyeries amb força traça. Porta sobretot el mocador, les crispetes són opcionals, però el mocador no!!

    Conjunt buit, si no ho aconsegueix aquesta pel·lícula no ho aconseguirà cap. Em proposo un repte: trobar un film que et faci plorar. Si ho aconsegueixo balles despullat enmig de la rambla. jaja

    Comentari per Crític de cine | 2 Novembre 2010 | Resposta

  8. Tinc moltes ganes de veure-la!!! Sens dubte té punta de ser una cinta ideal per a ex-monitors d’esplai nostàlgics!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 2 Novembre 2010 | Resposta

  9. Un amic me la va comparar amb els Goonies…

    Comentari per Reflexionem-hi | 3 Novembre 2010 | Resposta

  10. Ho és Arqeuòleg. “Nostalgia” és la paraula amb què definiria tota la pel·lícula.

    Això dels Goonies ho trobo una mica agafat pels pèls. Li falta tota la part de fantasia i, per suposat, l’amic monstre. jejeje. Jo la compararia més aviat amb “Cuenta conmigo” de Rob Reiner, un film que m’encanta i que aviat comentaré per aquí.

    Comentari per Crític de cine | 3 Novembre 2010 | Resposta

  11. La veritat és que el tràiler fa molt bona pinta, si puc l’hi faré una ullada!

    Comentari per caleglin | 5 Novembre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: