CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DÉJAME ENTRAR (Matt Reeves)

Quan em vaig assebentar que feien un remake de la perfecta “Déjame entrar” de Tomas Alfredson em va donar un atac de ràbia. Perquè els americans volen copiar una pel·lícula ja perfecte; perquè la volen destrossar? Doncs bé, després de veure-la em pregunto el mateix, però amb certs matissos. La història és la mateixa: nena arriba a una comunitat de veïns quan comencen a succeïr-se estranys assassinats, nen s’enamorar de nena, nena s’enamora de nen, nena és un vampir. L’argument no canvia gens ni mica (i aquest és el meu primer punt negatiu). Reeves va assegurar que el film seria una nova visió del llibre, però ha fet una còpia calcada, afegint el personatge del detectiu de policia que investiga els crims i ometent el paper del pare d’Owen (a sí, els noms també els han canviat. Per què no ho sé?)

El segon punt negatiu és per la forma de fer del cinema americà, que xoca amb el suec. Mentre el film suec és més subtil, sense donar tanta informació i deixant que l’espectador vagi descobrint les coses per ell mateix; el guió d’aquest remake està ple d’explicacions i redundàncies per tal que l’espectador s’ho trobi tot ben mastegadet. A més, em va fotre molt que només en els primers deu minuts de pel·lícula ja havíem vist un discurs del president Reagan exaltant el nacionalisme americà, als nens i nenes a l’escola amb la mà al cor jurant lleialtat els EEUU, beneïr la taula donant gràcies a Déu, i un pit. Tot completament innecessari. Tampoc em van agradar els efectes especials descarats (quan l’Abby ataca, es nota considerablement que està feta per ordinador; trucs que no utilitza la seva homònima sueca)

Però no tot són punts negatius, seré benèvol. Punt positiu per a la interpretació dels dos joves: increíble (malgrat el doblatge), tot i així, em quedo amb els joves suecs (però és clar, és la que vaig veure primer). Punt positiu per al director, per oferir un planols i unes seqüències molt ben buscats (la seqüència de l’accident de cotxe és genial). Positiu per al guionista (el mateix Reeves) per haver mantingut la cadència narrativa i l’acció pausada del llibre. I, finalment, positiu per a la banda sonora, composada per Michael Giacchino (el compositor de la sèrie “Lost”).

En definitiva, es tracta d’un remake innecessari però que es deixa veure. Plena de detalls que fan que estigui força per sota del llibre i del film original. Si em feu triar una de les dues, crec que queda clar amb quina em quedo. No ho dubteu, si voleu fer l’exercici de veure les diferències entre el cinema europeu i l’americà, teniu una bona oportunitat amb aquests dos films: les diferències són molt notables. Sempre ens quedarà la joia d’Alfredson.

Anuncis

31 Octubre 2010 - Posted by | romàntica, terror | , , ,

7 comentaris »

  1. Em nego totalment a veure-la! Estic superencontra dels remakes americans de films europeus. Pq ho fan? Tan els hi costa doblar el film o anar a veure una peli en VOSE? Oi si, pobres americans, no fos cas que veiessin quelcom que no hagi sortit de la seva indústria!!

    A mi em va encantar la original, no necessito veure la mateixa història amb altres cares!

    APs! Ja he vist la Red Social i m’ha agradat bastant!! A veure si demà vaig a veure la nova de Kiarostami!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 31 Octubre 2010 | Resposta

  2. He vist la primera. La d’Alfredson, i recordo la fragilitat del nen, prim i pàl•lid i la força de la nena vampir.

    És com un conte fantàstic que no necessita de coses supèrflues per enganxar l’espectador.

    Pel que fa als americans, l’altre dia ho parlàvem en tractar de “el diario de Greg” quan dèiem que no ens trobaríem bé en el sistema educatiu americà. Han de demostrar contínuament que son “good american boys”.

    Pel que dius, i sense haver vist la versió ianqui, em quedo amb l’europea.

    T’has currat molt el post. Un esforç en destacar el millor i el no tant bo de la nova versió, argumentant el perquè de tot plegat.

    Comentari per Tomàs | 31 Octubre 2010 | Resposta

  3. Els nord-americans són uns egocentrics acabats, ja ho sabem. Necessitava veure-la per corroborar tot el que porto pensant des que vaig saber sobre el remake.
    Jo la de Kiarostami no la tinc pensada veure (tot i que la Binoche m’agrada bastant). Ja em diràs què t’ha semblat. Me n’alegro que t’hagi agradat “La red social”

    Gràcies Tomàs. M’agrada la paraula supèrflua, no la utilitzo mai i en aquest cas encaixa com anell al dit, perquè la versió americana ho és una estona.
    A l’americana, la nena vampir es tractada des d’una altre punt de vista. Mentre a l’europea la nena es sent culpable de matar gent, a l’americana es converteix en un monstre molt violent. Quedat amb la sueca, de debó.

    Comentari per Crític de cine | 1 Novembre 2010 | Resposta

  4. Vaja, l’altre dia a RAC1 deixaven pels núvols el remake, fins hi tot per sobre de l’original.

    Al llegir-te veig que les meves sospites no anaven mal encaminades, en el fons me’n alegro molt, els “copions” no es mereixen tanta propaganda.

    Comentari per madebymiki | 1 Novembre 2010 | Resposta

  5. jo la vull veure també. Ahir a la radio la deixaven molt bé. Només espero que no faci molta por, encara que la sueca a mi no me’n va fer gens i al saber de que va ja puc anar previnguda

    Comentari per Lu | 2 Novembre 2010 | Resposta

  6. Per sobre la original?? No soc un crític expert, però des del meu punt de vista, això és impossible. Pot ser que a alguns crítics els agradi més l’estil de cinema que es porta als EEUU, però per a mi, no hi ha color.

    Lu, el remake fa tanta por com la sueca i les escenes més sangonoses són exactament les mateixes. Si la veus, ja em diràs quina t’agrada més.

    Comentari per Crític de cine | 2 Novembre 2010 | Resposta

  7. No soc partidari dels “remakes” fets al poc d`estrenar-se la pel·lícula original, pero he de dir una cosa… la versió nordamericana es una gran pel·lícula de terror clàssic(ja estic fart de que per que una pel·lícula de terror sigui dramàtica, tot i que el terror en bona part deriva del drama, sense dramatisme no hi ha por, extrapolin les pel·lícules a altres gèneres), amb bones actuacions, a la qual la violència escolar queda reflectida de forma mes clara i concisa que al film suec(un altre gran film de terror, complementaries les dues), a la qual els pares son veus i ombres borroses. El discurs d`en Reagan es per situar històricament la trama, i al dibuixar els personatges, amb un pare ausent, una mare alcohòlica fanàtica religiosa, inoperant per protegir el seu fill, i la estupidesa de la gent de la ciutat de Nuevo Mexico, així com la violència escolar, reflexen un desencant del “somni americà”. Qui no hagi vist això, ho sento, pero crec que li venç el prejudici antiianqui.
    No hi ha cosa que mes em molesti que les versions nordamericanes de pel·lícules extrangeres recents, com va passar amb “Abre los Ojos”, d`en Amenàbar i la seva còpia “Vanilla Sky”, o amb “El Círculo”, d`en Hideo Nakata, i la seva còpia “The Ring”, mediocre proposta d`en Gore Verbinsky. Matt Reeves ha fet una excepciò a la qual hem de perdonar el seu defecte de “remake”. Per cert, arqueòleg, a la pel·lícula d`en Alfredsson, la nena em sembla sensible, pero alhora mes incomunicativa i cruel. Tret d`això, opino que la pel·lícula sueca es molt bona, el defecte que li veig es que es massa continguda, i, tot i que en el fons hi ha molts de sentiments, de vegades es massa freda, característica molt comuna en el cinema nòrdic europeu(vegi`s la filmografía del gran, pero fred i lent, Ingmar Bergman, o la del danès Karl Theodor Dreyer).
    Una sal·lutaciò.

    Comentari per Josep Miquel Costa Esteban | 26 Setembre 2011 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: